7-4-2012
Per Setmana Santa, i en temps de Crisi, que millor que sortir per les contrades
a repasar els paisatges de la nostra Catalunya aimada!!
Hem anat a veure el castell de Cardona, un dels més macos de tot el país, a
més intacte, i amb detalls de bona conservació.
La sortida de casa tard, com sempre!!, a les 12.00 hores, arribada a la 13.30
hores i menjar al davant de l´Oficina de Turisme a les 14.30 hores després
d´haver donat una volta pel centre, plaça Major i carrers anexes, molt típics
d´estil medieval i amb restes de muralles.
Avui, dia que escric, dia després de la sortida, hi hauràn "Caramelles" al davant
de l´Ajuntament i mones per tothom a les pastisseries del poble, que tenien una
pinta dolcíssima.
Les meves inquietuds han volat aquesta vegada per saver de la història del castell
i dels seus senyors, els "segons reis del pais", pel seu poder en temps dels comptes
de Barcelona.
El castell va ser construït a l´any 886 pel senyor feudal Wilfredo el Velloso; d´
estils Romànic y Gòtic.
Aquest senyor va concedir els vilatans de Cardona el "dret d´aiminines", que
diu: "podreu anar cada dijous, per sempre més, a arrencar sal per a vosaltres,
tal i com ha sigut costum des del principi".
El castell de Cardona constitueix un excel•lent compendi de fortificació militar
que mostra l’evolució de les arts militars des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània.
El castell fou seu d’un dels llinatges nobiliaris més importants del país i la defensa
de l’explotació de les salines comportà que la seva fortificació fós inexpugnable.
Destaca la defensa feta durant la guerra de Successió (1711-1714) essent l’última fortalesa que es rendí a les tropes de Felip V, després de la pressa de Barcelona,
després de la defensa feta per Rafael de Casanova.
"Torre de la Minyona" des de l´oficina de turisme de Cardona
video gravat des de la part alta del mirador
baluard de defensa a l´época que es feien servir canons per l´asedi.
Pati Ducal i sala dorada, pel resplandor dels miralls
que hi restaven al seu interior, entrada al Parador actual.
el castell de Cardona va ser, des del segle XI i fins al XV, el nucli residencial dels senyors de Cardona. Els Ducs de Cardona van ser la familia més important de la Corona d´Aragó, tan sols darrera de la Casa Real. Els membres d´aquesta casa ducal eren coneguts com "els reis sense corona", doncs disposaven de dominis avastament
per tota Catalunya, Aragó i Valéncia, i vincles dinàstics amb les cases reials de
Castella, Portugal, Sicilia i Nàpols. El recinte està dividit meitat per meitat entre
els pavellons senyorials i el recinte de la canònica de Sant Vicenç.
Pel que fa a la Canònica de Sant Vicenç, cal dir que és una obra unitària del
segle XI, consagrada entre els anys 1029 i 1040. És un magnífic exemplar
romànic que presenta una planta basilical de tres naus rematades per un
transsepte, on s’adossen tres absis semicirculars. La nau central està presidida
per un ampli presbiteri, la mateixa nau és coberta amb una volta de canó de
mig punt. Sota el presbiteri hi ha una cripta que ocupa tot l’espai presbiteral
i l’absis central. També destaquen diverses tombes i panteons, com la del duc
Ferran I i el comte Joan Ramon Folc I.
lateral est Canòniga
l´altre costat de la Canònica, amb l´obertura del claustre i
el Palau Ducal al fons.
Palau Ducal al fons i Canònica costat nord
les seves vistes sobre la Vall Salina.
vista general des de el sud
Visites guiades dissabtes i diumenges.
També el poder dels senyors d´aquest castell ve del poder que donava el
tenir l´única mina de sal potàssica de tota Catalunya, i ja saveu, abans els
salaris es pagaven en.......
Al 1917 es va començar la seva explotació massiva en pous tancats, i
amb la veina Suria, a on arribava el tren cap al port, tenia el centre fabril
una indústria poderosa.
Doncs bé, l´altre atractiu de Cardona no el van poder visitar perquè costava
11 euros l´entrada i en temps de Crisi!!.
Acavo com he començat, rodoliiiiií.............
