sábado, 8 de septiembre de 2012

DE LA FONT DE LA MARQUESA A LA DE STA. EULALIA

camí pujada a la font de la Marquesa

un camí estretet, oi!

a l´ombra de l´obaga!


Font de la marquesa amb la meva nova companya


Dia gran a Horta, Festa Major, pregó i cercavila i pujada amb la nostra neboda pel de matí a Collserola, noieta de 11 anys amb alma i peus de futura corredora de muntanya.

Si!, hem fet el cim des de la pujada pel torrent de "La Font del Gos", fins a Can Massó i la font de la Marquesa, i després una passejada per la Carrretera de les Aigues ens ha portat a la baixada per la torrentera de Can Masdeu i la font de Sta. Eulàlia.

Una forta pujada de 3 kms. que després relaxa i deixa fer un camí de tornada de vistes amables i fàcil accés, rodejat de passejants i bicicletes en cap de setmana, amb aigua bona abundant, poc sol i això si, molta xafogor, al final d´aquest estiu tan calurós.

Total uns 11 kms. per la vessant sud oriental de Collserola, des de Horta (Laberint i velòdrom), fins al barri de Canyelles i el camí de Sant Iscle.


vall-carretera de Cerdanyola i velòdrom Horta

Clau al turò de la Ventosa

una altra visita a la font de Santa Eulàlia

pí de baixada pel camí de Can Masdeu, antic camí de Sant Iscle

domingo, 2 de septiembre de 2012

GR-92 (SANT JERONI-LA CONRERIA)+34ª PUJADA A SANT RAMON (Sant Boi)

Avui he pujat pel de matí fins a l´ermita de Sant Ramon de Sant Boi, en la seva 34ª Pujada organitzada any rera any, i com m´he quedat amb ganes de fer més cames, he deixat els meus cunyats, el Carles i l´Esteban al cim, i al meu company Rafa al peu de la baixada, que han compartit amb mi aquesta gloriosa caminada, gràcies a la pàgina "uolala.com", com no!, per l´avís de començament de setmana i espero que la vostra pujada hagi sigut de profit, malgrat els retrassos!, i com deia he marxat de Sant Boi i m´he creuat Barcerlona fins al meu barri i més enllà, fins a Badalona, per fer un tros de la ruta del GR-92, entre l´Hospital de Can Ruti i el turó de Can Seriol, camí de la Conreria.






Una horeta més, de pujada, de prop de 300 metres, fins al turó, sortint de la carretera que uneix l´hospital amb Montigala i l´autovia (sortida 4), en el seu encreuament amb el tram de sortida del GR que vé del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Aquesta pujada complementa la pujada des de Santa Coloma pel poblat ibèric de Puig Castellar i fa que el GR 92 faci cami per la serra de Marina cap a Granollers.







Amb l´anterior sèrie de fotografies crec que queda clar a on comença el camí des de la carretera i es veu  la petita urbanitzacíó de casetes de camp i horts que pujen cap al cim a on es troba l´hospital, lloc i camí que fa servir el GR per encimbellar-se cap a la Conreria.




HOSPITAL I FITA GR

CARENA AL FINAL DELS HORTS I COMENÇAMEN TORRENT


El camí pels horts es pel fons d´una torrentera natural que puja fins a la font de L´Amigo, camí que es pot fer per un camí més curt, que surt des de la rotonda de cotxes d´accés al parking de Can Ruti, camí de dues horetes costerut i amb forta pujada, però maco de fer, que es mossega la cua, i es pot fer amb un parell de bones cames un cap de setmana.



Un exemple de porta des de la ciutat cap als turons de la carena costanera, que hauria de seguir tota organització dels camins d´arribada cap al nord des de Badalona, BCN i el Baix.

A l´arribada a l´Hospital tenim una forta pujada que ens apropa a les primeres estivacions del turó d´en Seriol i els corriols de sauló, que fa de catifa, hem preparo per una forta pujada que es pot fer per qualsevol dels corriols que caminen cap a l´est i el cim de la muntanya, i que també aprofita de baixada el camí senyalitzat de la font de l´Amigo. 




A dalt trobo la pista principal i les senyals del GR que havia perdut en la pujada fins aquí, ara canvio de banda de la muntanya, i camino per camins amagats entre arbres, alguna alzina, pins, matolls i herbes, fins arribar a una antena de TDT que encimbella la muntanya, acavo la caminda de tres kms, una mica més enllà, en una pista ampla que baixa cap a la cartoixa de Sta. Maria de Montalegre, ara casa de colònies però amb mes 5 segles d´antiguitat, i la Conreria.

La propera sortida sirà des de la carretera de la Conreria cap a Granollers.

NOTES ANEXES COMPLEMENTÀRIES EN EL BLOG DEL CARLES DANON.-




CAMI PUJADA DES DE ROTONDA HOSPITAL


CORRIOLS PELS TURONS

TURÓ D´EN SERIOL

RETROBAMENT DE LES FITES GR CAP A LA CONRERIA

VISTES PISTA PRINCIPAL

PISTA PRINCIPAL

PISTA ENLLAÇ AL CIM TURÓ

TRAM COBERT DE VEGETACIÓ A L´ALTRA BANDA CORDILLERA

ANTENA VISTA JA DE TORNADA


sábado, 25 de agosto de 2012

CAMINADES PEL PAIS VASC





Vaig a fer una aturada a les meves caminades per Catalunya per traslladar-me provisionalment al Pais Vasc, i concretament a la ciutat de Galdakao, a on hem passat uns dies aquest estiu hostatjats a la casa d´uns molt bons amics, que m´han introduït a les caminades rurals que envolten aquesta industrial i petita concentració urbana situada a 7 kms. de Bilbao, en el seu costat del cantó est.

Txema la meva mà esquerra a Viscaia
 

El medi urbà de Galdakao està totalment rodejat de muntanyes, verdes i plenes de pins vascos (diferents dels nostres per la seva rectitut i verdor), aquí plou molt més!; segons dades preses als aeroports d´ambdues ciutats durant tot l´any 2011, 1,3 vegades més que a BCN (867,13 mm. a Sondika i 672,34 mm al Prat).


 

Es una petita població que té poques sortides naturals, una cap al sud-est, direcció Vitoria, una altra cap a l´est, direcció San Sebastià, i una cap a l´oest, plena de carreteres, cap a la capital de Viscaia. Aquestes sortides, a més, per valls més o menys estretes, que formen rius com l´Idaizabal, que ajuda al Nervión a convertir-se en la ria de Bilbao una mica més avall, són encantadores, encara que plenes de pobles que van
acompanyats dels seus polígons industrials respectius, però, malgrat tot, els Viscains tenen la gran, i oportuna, bona manya de convertir passadissos entre vials, i petits passos entre rius, en camins per poder fer bones caminades, buscant sempre ombra entre els avellaners, platans, alzines, pins i arbres de riu com el freixe.

Darrera  Galdakao, direcció Vitoria tenim una amalgama de turons i muntanyetes d´alçada, tot el Pais Vasc està ple d´elles (entre 300 i 500 metres), com per exemple el Pagasarri, amb els turons Pastorekorta (585 m) i Arboliko (415 m), i el turó d´ Artanda (547 m), que relliguen , pobles com Usansolo, Arrigoriaga, poble molt maco al costat del Nervión, i Basauri (aqui s´ajunten Idaizabal i Nervión).

Em queda per probar la pujada pel Nervión cap a el famós port d´Ordunya, que promet ser una fita complicada, amb un bon port de muntanya cap a la zona on neix aquest famós riu de Viscaia.

I entre Bilbao, Basauri i Etxebarri, tenim el popular port del "el Vivero", que es va fer famós quan el ciclista Igor Anton (home de Galdakao i enrolat en l´Euskatel), va provar de mantenir el seu avantatge camí de Bilbao durant l´etapa de la vuelta de l´any 2011 al Pais Vasc.
 
Aquest port em va fer servei de trenca-cames, després de la ruta dels dies 11 a 13 d´agost, al voltant del GR-92, i que ja em venien ganes continuar perllongant amb una de semblant, a les meves sofrides cames els hi tocava de tornar a fer camí i que no es pensessin que estaven  rovellades.

1ª caminada.- GADAKAO - USANSOLO.- 

Una altra caminada molt recomanable va ser la feta el dia 23 d´agost entre Galdakao i Usansolo; aquesta va ser més llarga, planera, al voltant del riu Idaizabal, i amb racons entendridors, com el pont a l´alçada de l´Hospital de Galdakao (molt antic, de pedra negra, arcs ojivals molt alts i pretil ample), i el trós de camí entre la N-240, el tunel de l´autopista i l´arribada a l´ermita de Bekea, amb camps conreats al voltant de blat, i cases típiques molt antigues, per allà s´hi vol fer passar la línia de l´AVE camí de Guipuzcoa.

Al final del camí, un tros asfaltat de color vermell fa un bucle a dins del nucli urbà de Usansolo, i surt, per l´altre banda del riu, cap al pont una altra vegada.

7 Kms. totals de dues hores de temps.

 
esglèsia de Galdakao
 


cases típiques viscaines

casa de camp a Bekea

ermita de Bekea

pont sobre l´Idaizabal


riu Idaizabal

camí anada a partir del pont cap a Usansolo

al camí de tornada trobem pujadetes cap als turons

rentadora amb aigua de manantial a Bekea
 

2ª caminada.- GALDAKAO - PORT DEL VIVERO.-

El port comença a la sortida de Galdakao per Aperribai, amb una forta pujada al voltant d´un tunel d´autopista i d´unes casetes maques d´agricultors, més endavant s´enfila ja per bosc amb pendents amb descansets reparadors, i passa, quasi a 300 metres al costat d´un neixement de rierol molt maco, que té al seu voltant prats de bestiar i bosc de pi i matoll.

Al final, o millor dit, quan comencem a veure alguna baixada, estem molt a prop de l´antic parc d´atraccions de Bilbao, i de la part alta de Bilbao.
 

Són tres kms de pujada i tres de baixada que es fan en dues hores.

 
3ª caminada.- GALDAKAO - ARRIGORIAGA.-

 
Per acavar faré compte de la que vam fer Txema i jo el dia 24 d´agost, en la que vam pujar desde Galdakao fins a Basauri (passant per tot el voltant del poble de sortida, i després vam agafar l´enllaç per Aperribai), i una vegada a Basauri, vam pujar pel seu camí del costat del Nervión i de MercaBilbao, fins al barri de Sant Miguel í més enllà, arribant al final a Arrigoriaga, sempre seguint riu amunt, per un camí humanitzat amb asfalt i poca pendent, que ens va portar, un dia plujòs, a reconziliar les nostres particulars passions
diferents per la natura.

En aquesta ocasió la conversació va anar tot al voltant de la diferència de l´aplicació de les "retallades" entre el Pais Vasc i Catalunya; nosaltres ja estem retallats en tots els sentits i al Pais Vasc una de les primeres mesures econòmiques aplicades que faràn mal, siràn la pujada de l´IVA aquest setembre i les retallades en educació.

La tornada va ser pel costat del Bilbondo cap a l´entrada a Galdakao per l´estació de l´Euskotrena.

15 kms. total en 5 hores,