16-10-2011
Aquest cap de setmana ha sigut el dia de la recreació de com era
la vida a la Colònia Güell a principis del segle passat, quan tot
al seu voltant era feina i treball, bon veinatge i organització.
De quan els més de 1000 treballadors que van arribar a viure als
terrenys de la masia "Can Soler de la Torre", propietat del Sr. Eusebi
Güell i Bacigalupi, i després d´ell, dels seus fills, treballaven
de valent i vivien de lloguer, lluny de la ciutat i dels problemes
obrers de l´època, havent vingut de l´antic "Vapor Vell de Sants"
i del camp de tota Catalunya.
La veritat es que el que porta l´ambientació festiva ho fa la mar
de divertit, disfresses, repressentació acurada dels oficis,
escenografies de luxe, megafonia, atraccions, aquest any hi ha
hagut una pianola a la plaça de davant del teatre, i uns músics
ambientant la pujada cap a l´escola, a més de les visites guiades,
realment s´hi gasten diners cada any, i t´ho fan viure, a més les
visites guiades a l´antic recinte fabril son un luxe.
Nosaltres vàrem poder comprobar-ho fa uns anys amb la
guia d´un bon home, antic treballador d´allà, que ens va
portar per tot arreu i ens va explicar els seus propis records,
veritablement recomanable veure l´antic recinte, per restaurar,
si Deu vol, de barrats i tel.lers petits, conservat com estava
antigament, quan tissaven el vellut i la pana.
A la colònia la vida va començar el 1890, com en una pel.licula
de Fellini, amor i roses, van començar arribant treballadors,
poc a poc, fugint de Barcelona o per començar una vida nova,
tenien vivenda llogada, amb aigua corrent; cooperativa
de consum; escola gratuita pels nens, a on s´ensenyava, entre
d´altres, religió, lectura i declamació, caligrafia, gramàtica
castellana i catalana, gimnàstica, aritmética, geografia, àlgebra,
ciencies, francès i alemany, dibuix i música; metge i farmacia;
teatre i centre parroquial.
xemeneia de la fàbrica
masia original "Can Soler de la Torre"
primera parròquia de la colònia
casa de l´administrador "Ca l´Espinal"
antic centre parroquial, ara biblioteca
cases dels obrers, de més de 80 metres quadrats algunes
amb hort, llar de foc i dues plantes
escola
La filatura va treballar fins al 43, des d´abans de començaments
de segle, sempre amb vapor, dues màquines de vapor de 1800 CV.
pujada pel costat de la fàbrica i de la casa del director
"Ca l´Ordal", casa de pagesos
cooperativa de consum d´obrers
´
Fonda a l´entrada de la colònia des de la carretera
pou de la casa del director
Al començament l´aigua arribava a les cases i la fàbrica des de
pous, per tot el recinte, però ben aviat va arribar l´aigua corrent,
els horts i les comunicacions amb Barcelona gràcies al ferrocarril
de Cornellà, carrilet, feien que la vida fós més agraïa per tothom.
Teatre i Ateneu
Un dia qualsevol a les seves vides devia començar ben d´hora
a trenc d´alba, cadascú a la seva feina, els nens al cole, i els visitants
a la fonda, o a l´Ateneu, a on, els dies de festa, la colònia es reunia
i feia les seves activitats comunes, sempre en familia, lluny de
la ciutat i dels seus problemes.
El geni de Gaudí es va fer palés, auspitciat pel seu mecenes, a
l´ampliació de l´esglesia, antigament a dins de la masia de "Can
Soler de la Torre", aixecant la meravella del recinte, la Cripta,
1898-1916, a l´estudi de la qual va fer famós el seu sistema de
pesos i contrapesos per construir columnes i arcs de sustentació.
Els seu deixeble, Francesc Berenguer i Mestre, va ser el projector
de la trama urbana i va saver diferenciar la distribució de carrers
de la resta de colònies del Llobregat, com per exemple a l´Ametlla
de Merola, a on les cases rodegen la fàbrica i el canal de rec la
trama urbana, fent un tot unit, a la colònia Güell, la fàbrica resta
segregada de les cases dels obrers.
fàbrica de mahó, ben acurada, pròpia dels genis del modernisme.
No sabem com va ser la vida en aquella època, però als llibres
encara podem llegir històries de sacrifici i patiment, sempre amb
la familia com a consol o represor particular, que ens porten
lluny, cap a una vida d´esforç que ens ha fet rics al catalans
d´avui, recomano especialment el llibre: "Olor de colònia" de
Silvia Alcàntara.
Jo sempre he volgut passar una vegada a l any per la colònia, a més
soc fan de la "Ruta de les colònies", que es fa al voltant de Cal Rosal
i Puig Reig, aigues amunt, ruta que he fet sencera ja fa uns anys, i tinc
una sensibilitat especial per tot allò que va envoltar la vida dels obrers
téxtils de finals segle XIX, per tot això vull retre homenatge a aquella
vida i a les seves restes actuals, a lo llarg de tot el riu Llobregat, d´una
vegada i per totes, amb aquest document, i amb d´altres que vindràn.
Seguiu llegint els meus posts.
