COLL DE BORDOI-COLL DE LA FONT DE LA CERA (tram 16 GR-92)

Ahir vàrem fer quatre esforçats caminants, el Joan Antoni Vidal, jo mateix, la Isabel i la Cati, una de les rutes més llargues del Gr al seu pas per la serralada prelitoral, entre dos colls que tenen el poble més proper a 3 kms. en inici Llinars del Valles, i al final Alella, o sigui que als 23 kms de l´etapa, s´hi han d´afegir aquests 6 més d´enllaç entre coll i poble.

transport des de Barcelona

Per arribar la RENFE des de el Clot fins a Llinars, i de tornada el Sagalés que surt del costat de l´oficina d´info del parc al capdavall de la rambla, fins a la Ronda Sant Pere, amb parada davant la Monumental.

recorregut i perfil

dues pujades principals no gaire dures, la primera de sis kilometres remuntant fins a la "Torrassa del Moro", amb un desnivell de 200 metres i una altra de 12 kilometres de llargada remuntant prop de 200 metres, fins una cota màxima de 500 metres sobre el mar a l´alçada de Premià.

principal recomanacions.

A l´estiu portar aigua, tan sols hi ha font a Sant Bartomeu, al kilómetre 11,  i a Sant Mateu, al kilòmetre 19, les dues molt properes al camí, i sobretot relaxar cames per la baixada cap a Alella a final de recorregut.

Tenir cura de les relliscades, el terra es sauló durant gran part del camí, i a trossos ens fiquen en rieres de pluja una mica complicades de baixar amb botes.

característiques

LLARGADA: 23 kms. aproximadament
TEMPS EMPRAT:  8 hores + 45 minuts

descripció

La primera pujada per carretera es forta però a l´inici, es fa bé, son uns 3 kms fins a l´encreuament del Gr que està molt bé indicat, inclús amb una fita al costat de la carretera a mig camí que indica escapatòria per la gent que puja o baixa de/cap a Llinars.

Comencem camí i hem d´estar atents a dos desviaments confosos, un que està molt amagat i és una petita drecera cap a la part alta de la pista principal, trobarem la drecera a la dreta del camí.  I un altre que és important no passeu per alt, perquè té una indicació confosa a sobre una pedra, en la qual no han indicat que el que es senyalitza es realment un desviament a l´esquerra de pista, i una aspa molt petita en una alzina al davant que quasi passa desapercebuda.

Després arribem de seguida al final del primer tram, i la primera pujada, la "Torrassa del Moro", a 413 metres d´alçada, punt de vista del Vallés i torre de vigilància mora de temps de reconquesta.

Continuem fins a l´encreuament de la carretera que va de Cardedeu a Dos Rius, amb el seu Memorial de la Guerra (capella i seients de pedra per escoltar missa, segurament lloc d´afusellament durant la Guerra Civil).

Creuem i passem a la banda oest, per enfilar la pujada més llarga de la ruta,  passant pel costat d´una pedrera, una urbanització en pujada, l´entrada al parc de la Serralada Litoral, l´encreuament de la carretera de Granollers a Mataró, i la pista que ens portarà al berenador dels Angels, i per fi la carretera de la Roca a Órrius.

Una mica més amunt arribem a Sant Bartomeu i la seva font, a on trobem a la sra. Montse, molt simpàtica amb el seus 88 anys, que guarda les claus de l´ermita, a més de tenir la seva casa al costat, i que sempre està disposada a canviar opinions amb el caminants (gràcies a l´amable senyora per l´aigua que va donar a la Isa, i que li va fer un molt bon servei durant la resta del camí).

Després el Gr es creua amb el PR-C-36 i la ruta del Meridià Verd i en aquest punt la SENYALITZACIÓ EN MÉS CONFOSA QUE MAI!!, sabem que estem al costat dret de la pista principal, entre bosc, però no sabem com tornar a baixar, fem el cap de guia un per cada banda del camí,Joan i jo,  i al final trobem la sortida gràcies a dividir la busqueda i forces, puf!!.

I per fi la part més dificultosa, ja les forces van una mica fluixes, tots portem bones cames però es l´hora de calor, i l´aigua no és suficient reconstituient, enfilem la pista cap a Sant Mateu, i la seva font màgica, que Joan, que ja hi ha estat, ens anuncia al capdamunt del camí, caminem pel costat de mar a prob del poble de Premià.

Uns 5 kms. de pur esforç i cames ja una mica dures, hi encara resta la baixada a Alella!!.

Arribem i bevem de tan rica aigua, mengem i a la sortida tenim les vistes més maques de tot el camí, l´ermita de Sant Mateu, el mar i la masia de "Can Gallemi", amb els seus magnífics exemplars de cavalls, vinyes i airet.

Sortim de "Can Gallemí", seguint el Joan que ens guia per la baixada de la riera plena de sauló que ens torna cap a la pista principal, compte amb els genolls i les relliscades!!, també he de dir que no està ben senyalitzada durant tot el recorregut.

I ja per acavar uns tres kilòmetres de pista fins a l´encreuament amb la carretera del Masnou-Alella a Granollers.

Per acavar fem la baixada cap a Alella, per la carretera, MOLT PERILLOSA!!, i ens prenem unes cervesetes abans que surti el Sagalès de les 18.45 hores cap a BCN.

SALUT I FORÇA COMPANYS I COMPANYES D´AVENTURA.

portafoli de fotos del dia

a la carretera que puja de Llinars i el cartell de retrobament 

de nou amb el grandiós GR-92

un curiós pou al començament del camí

la pista principal, a lo llarg de tot el camí, sauló al terra

arribada a la "Torrassa del Moro"

arribada a la urbanització i pujada cap al parc 

de la Serralada Litoral

una caseta ben historicista amb motius africans i 

prehistòrics, cabretes i gossos

entrada de la mateixa

accés al Parc de la Serralada Litoral

memorial democràtica a la carretera de 

Cardedeu a Dosrius

pedrera abans de Sant Bartomeu

porta de l´ermita de Sant Bartomeu

la Sra. Montse amb la Isa i la Cati

ermita de Sant Bartomeu, encara fan misses

i comunions!!

l´Isa pujant cap a l´ermita de Sant Mateu

"Can Gallemí" i els seus cavalls i vinyes

ermita de Sant Mateu, romànica

els guies de l´expedició suats i cansats

GR-92 DE LA FONT DE LA CERA A SANTA COLOMA

Feia quasibé un mes que no feia cap sortida al camp per caminar, i les meves cames em demanavem començar la calor amb una pròxima al GR-92, abandonat i recuperat a tramets a lo llarg de la primavera i la tardor.  Havia de fer d´una vegada una bona caminada de 15 kms., l´última va ser la nocturna anual de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris el 29 de juny, i la que va muntar el Joan al voltant de la famosa caminada dels monestirs de Sant Cugat i Pedralbes.  

Així que em vaig posar en contacte amb un dels meus preferits "bones cames" barcelonins, el meu bon amic Joan, i vam acordar fer un tram del GR-92 al voltant de la serra de Marina, l´etapa 17 del Coll de la Font de la Cera fins a Montcada.....

distancia: 16 kms. aprox.

tiempo 5 horas 

tramo más difícil con pendiente de 300 metros en 2.5 kms.

Quedem a les 08.00 hores a la parada de metro de Maragall, i fem camí fins a Urquinaona, arribem tot just per agafar el 640 de la linea Sagalés cap a Alella, que sortia a dos quarts de nou de la Ronda Sant Pere.

Comencem després de l´esmorçar a les 9.30 hores des del centre cívic de la plaça Germans Lleonard, i la pujada es liviana en principi per la BP-5002, Rambla Àngel Guimerà, després de mitja hora arribem a la pista del Gr-92, remuntant la carretera per la riera lateral.

centre cívic i punt info Alella

Sagaés al fons i plaça Germans Lleonard

vides Alella

Coll de la Font de la Cera al fons.

La pujada per la BP-5002 és una mica perillosa, ja veieu que no té vorera i la vorada es molt estreta, el tram que s´hi ha de fer es de mitja horeta, 1 km i mig, aneu amb cura!!!!

Per fi arribem per la riera a la urbanització Alella Park, per on passa la ruta fixada per avui, just al seu nord.

Decidim travessar per, ara si, els forts pendents de la urbanització cap a la part més alta, des del carrer Riera Alta, al final arribem al carrer Salvador Espriu, i  després d´un pronunciat revolt a esquerres al mateix carrer, agafem per un corriol que remunta cap al camí del Gr,  que trobem una mica més amunt, en el punt que mostren les dues seguents fotografies.  Aqui apareix la primera senyal.

BP-5002, just en el punt que el GR creua la mateixa

Joan al costat de l´entrada al GR-92

vista d´Alella i del camí fet

Comencem una altra pujada forta pels cims de sobre la urbanització seguint el camí ben senyalitzat.

aquesta es la pujada que més va costar durant la jornada.

arribada a la part superior de la pujada i encreuament
amb el GR-97.3 que vé de Martorelles

camí i pista a partir d´aquest punt fins a la Conreria

vista de les muntanyes que anem deixant enrera

pendent suau a meitat del camí

Arribem a la carretera de la Conreria, i la travessem després de saludar als nens de la colònia que hi ha just abans, que surten a donar un tomb.

fotografia de l´encreuament i la ctra que puja de Badalona

camí que ja hem fet i que vé d´Alella

camí cap al qual enfilarem

Pasem a prop de la Cartoixa de Montalegre, que no veiem, i trobem un caminet boscós amb bona ombra.

La calor comença a fer mal són les 12.00 hores del migdia, i hem acabat l´aigua, malament!!, no recordo cap font durant la resta del camí, que ja havia fet al setembre.

antena de comunicació al final d´un tram

Per fi arribem al cim d´en Seriol, i el turó de l´Home, i veiem l´Hospital de Can Ruti als nostres peus, baixem trepitjant sauló fins a la parada d´autobús de l´hospital i el torrent de l´Amigó, durant la baixada tots els camins acaben als peus d´un petit turó, que té accés des de l´esquerra per una pista des de l´hospital.

pista just abans de començar la baixada cap a l´Hospital

Can Ruti i la desforestació que va suposar la seva
construcció a la serra de Marina

sauló en la baixada

Girem a la dreta i ens emfonsem en un torrent, de l´Amigó, que té bons senyals, i que és molt agradable de caminar, per aquest lloc es pot fer una petita ruta que passa per dos fonts, i té una recorregut de 2 kms i 300 metres, passem horts i casetes fins a la carretera que baixa pel costat de l´Hospital i va de Badalona a Montcada.

carenat al començament dels horts 

Arribem a la ctra. BV-5011, i fem gir a la dreta tor seguint la pujada cap al mas Oliver, fixeu-vos en la sèrie de fotografies seguents.......

ctras al davant i gir cap a la dreta

senyal tapat a la sortida dels horts

pujada per la carretera cap a Montcada.

sortida del camí a l´esquerra, just per on es troba el
cotxe de color vermell.

ctra direcció Badalona

Després de 20 minuts i tres trencalls a dretes, a plé Sol, arribem a Sant Jeroni de la Murtra, assedegats, ja una mica cansats, després de 12 kms., i esperant poder entrar al pati de l´antic Monestir amb tanta història com hi té aquest, que té més de 5 segles d´antiguitat, per descansar a l´ombra d´un pollancre.

Un petit milagre ens espera a les proximitats, just davant de la porta del monestir veig un ciclista fent aigua i veig la llum, aquesta font no hi estava l´estiu passat, visca!

Joan i jo al peu de la font de Sant Jeroni.

Comencem la pujada per la pista, que al final està ben senyalitzada, no ho creia pas!!, per passar l´últim obstacle de la caminada, a dalt la vista del monestir es meravellosa, però el cansament es ja prou gran, gràcies a l´aigua de Sant Jeroni, miraculosa!, no ha sigut tan greu el cansament.

Als peus del poblat ibèric decidim baixar cap a Santa Coloma, i donar per acabat el camí a la font del Drapet, que resulta ser la sorpresa desagradable del dia, esta condemnada!!, ja no surt ni gota d´aigua, i la que abans era una de les fonts més copioses i riques de la serra de Marina ara ja no raja. 

M´acomiado del meu amic a la Sagrera,i li desitjo que tingui sort en el seu pròxim repte, que segur acabarà sortint com vàrem parlar camí de la Conreria.

Fins aviat company, noves caminades ens ensperem.