PANTÀ DE CAN BORRELL I SANT VICENÇ DEL BOSC

distancia: 9 kms aprox
duració: 3 hores sense parar

sortida del punt d´encreuament de la pista que porta a Can Borrell i la ctra de Cerdanyola, al costat del Patronat Flor de Maig, lloc a on podem deixar el cotxe

Pas per la desviació cap a Torre Cendrera a la dreta, que després trobarem en la tornada

Arribada a la masia-restaurant de Can Borrell

A la part del darrera de la masia trobem una pista en ascens que indica Pantà de Can Borrell, deixem a l´esquerra la que porta cap a Sant Abjutori.

Can Borrell

Encreuament amb una pista a la dreta que porta a la ctra de la Rabassada, seguim recte.

Arribem a un encreuament que baixa a la presa del pantà, si seguim el camí recte acabarem al mateix lloc a on baixen els esglaons.

pont colgant al fons

el pantà es petit i en fondalada, molt típic de Collserola

Tornada pel mateix camí fins 50 metres abans de l´encreuament en la part trasera de la masia de Can Borrell, allà trobem un sender amagat a mà esquerra, excavat en la pedra, que no té senyal indicadora en aquell punt de pas, però que és l´entrada del sender de petit recorregut PRC-38 cap a Sant Cugat, i que vé de Vista Rica.

Arribada, després de fer obaga i senderet agradable, sense molta pujada, a la partició en dos del PRC (+endavant el tornarem a trobar abans d´arribar a l´ermita de Sant Vicenç del Bosc), jo vaig agafar el camí de la dreta, que baixa cap a una altra obaga que em va semblar molt agradable per l´hora del dia.

Arribada a la desviació cap al torrent de l´ermetà, passem de llarg

Arribada a la font de l´ermetà, en una fondalada pronunciada.

font de l´ermetà

Passem uns esglaons i un remont pintorescos, creuem recte un enforcall.

Arribada a la font de Sant Vicenç del Bosc, després de baixar a una altra fondalada, la del Torrent de Can Gordi, si pujem a la terrassa superior i ens posem mirant al camí que portaven i la part trasera de la font, tenim a la dreta el caminet que ens porta a les restes de l´ermita, lloc quasibé diria que embruixat, amb la creu a on era situat l´altar, i a la part del darrera nostre el camí de sortida cap a Sant Cugat.

font Sant Vicenç

ermita

Seguim cap a Sant Cugat i arribem a la vista de la masia de Can Gordi.

Can Gordi

part trasera Can Gordi

Tombem a la dreta cap a Can Borrel i la Torre Negra (pista ampla altra vegada).

Busquem el camí de passejada i pasem al costat d´una masia antiga que estàn rehabilitant, un noi jove que està pintant les vigues del sostre em veu i em saluda,

Tornem a trobar un camí pintoresc i maco, estret i a l´ombra, que va fent drecera i que ens porta cap al pi d´en Xandri.  Sortim a una plana de conreu molt ampla, que creuem enganxats a l´esquerra.

Vista del Pi d´en Xandri.

Pi d´en Xandri

Just a la petita plaça, que avui està fent servir un col.legi o un grup excursionista, i que tenen decorada amb globus vermells, tenim un caminet a la part del darrera que ens puja, a través de conreus, cap a la pista que va a buscar la part del darrera de la Flor de Maig.  Haurem de tenir una mica de paciència en la pujada, ja que no es la primera pista ampla que trobarem a l´altra banda dels conreus, sino una paral.lela que comença uns 400 metres més amunt en la muntanya, i que aonseguirem trobar si ens endinsem pels caminets en pujada que surten a l´esquera del camí.

Pujada cap a Flor de Maig, també és el camí que baixa a Can Borrell i que vam trobar a l´inici de l´excursió.  Nosaltres anem cap a la part posterior de Flor de Maig, a on hi trobarem un dipòsit propi de servei d´aigues.

Torre Negra, propietat de Nuñez i Navarro i en
reclamació dels veïns de Sant Cugat.

lloc de pujada a pista paral.lela emprat avui

just al costat d´aquest cartell trobem la pujada cap a la pista paral.lela, pel que no llegeixi bé el que diu, posa "zona d´ensinistrament de gossos"











Volem el dipòsit i trobem just a l´altra banda un caminet que baixa a una porta posterior del recinte.

dipòsit aigua

porta trasera i caseta de gos, avui sense amo

Continuem voltant la cerca i comencem a escoltar enrenou de cotxes.

pista lateral que volteja el recinte Flor de Maig

Fi de l´aventura a la porta de Flor de Maig, el cotxe està uns 100 metres més amunt en la ctra de Cerdanyola.

Fira de l´Aixada manresana, 2016

Al programa de la Fira de l´Aixada d´aquest any 2016 s´hi pot llegir.

"La Festa de la Llum, que se celebra entorn del 21 de febrer, rememora el misteri segons el qual, ara fa uns 650 anys, una llum provinent de Montserrat va entrar a l’església del Carme. D’aquesta manera es resolia el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia de Manresa.

Aigua i llum són els símbols d’aquesta festa que, els darrers anys, s’ha renovat de manera impressionant amb l’organització de la Fira de l’Aixada. En aquesta festa, que se celebra el dissabte i diumenge a l'entorn de la Festa de la Llum, el barri antic de Manresa s'omple d'artesans, mestres d'antics oficis que fan demostracions de les seves arts, funambulistes, joglars i altres elements i atraccions del repertori medieval". 

EN AQUESTA EDICIÓ l´elenco d´artistes ha sigut portat per...

-Associació Cultural i Recreativa Armats de Manresa.

-Associació d´esgrima antiga de Sant Pedor, i antiga de la Catalunya Central.

.Ass. per a la Dansa Estudi Folk

-Ben Grillats.

-Capella de música Burés.

.Casal Familiar Recreatiu.

-Col.lectiu Jueus de l´Aixada del Casal Cult. de Dansaires Manresans.

-Clan Hávamál.

-Tirallongues de Manresa, (van fer el pilar de quatre a l´arribada de la cercavila del Rei a la pl. Major9.

-Coral Xera de Moià.

-Esbart Manresà de l´Agrupació Cult. del Bages.

-Expressa´t

-Farsans Universals d´arreu i d´enlloc (una de les colles més lluides).

-Geganters de Manresa.

-Gegants de Sabadell.

-Gegants d´Esparraguera.

-Grup de Dansa Cor de Catalunya.

-Grup Escènic Nostra Llar del Casal Parroquial del Poble Nou.

-Grup teatral L´Espantall

-Komando.

-LlopTeatre

-Ministrers de l´Aixada

-Sala d´Armes Creu de St. Jordi.

-Tallers dels Carlins

-Teatre Jove del Barri Vell.

-Teatre la Renaixença

pl. Europa

un conte sobre el desig concedit pel diable a un sabater

el Diable demana explicacions al sabater que té llogat uns
diablers feiners vigilats per la seva dona

-Templers de Puig.Reig.

-Tradiball Endansa.

-Xàldiga Taller de Festa.

"Els manresans i les manresanes celebrem aquests dies allò que tal vegada s’esdevingué.  Es tracta d’una història que durant molts segles ha format part del nostre imaginari més proper. Una imaginari particular que ens enorgulleix enormement donar-lo a conèixer......,una comunitat amb les seves senyes d’identitat, i que forma part d’una cultura amb denominació d’origen".

Durant la presentació del Certamen feta a finals del mes de gener, "Joan Calmet ha explicat que "estem contents i orgullosos de la capacitat d'aglutinar persones que té la fira, tant col·laboradors i participants com públic, amb una important presència de visitants de fora de Manresa". Calmet ha detallat que la Fira de l'Aixada té un pressupost de 87.000 euros, dels quals 52.000 van a càrrec del pressupost de l'Ajuntament, i 52.000 són aportacions d'espònsors.

balls i múscia medieval

pl Major

Endavant cavalls salvatges i rucs catalans mullats!!

baixant cap a la pl. Major pels carrers estrets del centre Històric

 

Per la seva banda, Ivan Padilla ha explicat les novetats escèniques que aporten a al fira diverses entitats, com el Casal Familiar Recreatiu, l'Estudi Folk o l'Esbart Manresà, entre altres, i ha fet un agraïment a les desenes d'entitats que participen de manera desinteressada al certamen. Per la seva banda, Anna Martí, de l'Associació Manresa de festa, ha remarcat que, malgtrat que es concentri en cap de setmana, la fira porta "molts mesos de feina", i ha remcarcat alguns dels acts destacats, com l'Aixada Infantil, per acostar la festa també als més menuts, i els productes ja tradicionals de la fora, com la cervesa i el pa de l'Aixada."

La Fira de l´Aixada es, com s´explica a dalt, una de les millors fires medievals que s´hi poden visitar a Catalunya, al més de febrer, fred i plujós que posa a prova totes les forces organitzatives i tota la creativitat i ganes dels Manresans.  Normalment s´hi surten amb prou energia i solvència, ja que, i aqui tenim el secret, s´ho fan amb ganes d´agradar, de viure tot el que va ser el seu passat medieval amb entusiasme i participació.

seu i processó de càstig de meuques i dones mal-vivents

trons pels seguici del Rei, tarda del dissabte

Rei i Conseller departint

 

Un èxit rotund per aplec de sinérgies manresanes favorables, que donen un caràcter propi a una de les festes més originals i meravelloses del centre de Catalunya el misteri del perquè es va fer el rec de Balsareny a Manresa.

Un 10 pel jovent que aglutina els espectadors als seus peus a cop de crit i simpatia, un 10 pel grups d´actors amateurs i professionals que hi participen, a les músiques tradicionals, al grup de venedors que munten les parades, als proveïdors d´atrezzo, als museus de la ciutat, als informadors turístics, als seus Twitts aclaridors d´info adicional.  A tota una Fira que tirarà endavant amb el respecte dels seus veïns que admiren un montatge tan engrescador.

També i com a complement, hem pogut visitar el carrer del Balç, un dels pocs que es conserven en estat original en el centre d´una antiga vi.la del segle XIV, amb bodegues gòtiques d´arcs en estat original, carrers empedrats, arcs ojivals i portes adovellades.  Un trajecte de més de 200 metres que us remetrà a un passat no encara oblidat, i que tan sols obre de tant en tant per fer obres de teatre ambientades en l`època i mercats especials.

  

accés des de la plaça Major al c. del Balç

llegenda del Pou de la Gallina, a la sortida

nau gòtica freda i canal de desguàs de refús de fluids putrids

amplada i fisonomia carrer

verja de sortida