miércoles, 17 de agosto de 2016

Sant Roc


Festividad de San Roque, dia 16 de agosto, el más que aclamado Santo de la ciudad de Barcelona y de otros lugares que le atribuyen la sanación de sus pestes (barrio de Gràcia, barrio perdido de la Via Layetana en el Gótico barcelonés, Arenys de Mar). 


Santo aventurero que viajó por toda Europa, y que fue acompañado por el perro que le curó las heridas y le dio de comer en la puerta romana de la ciudad, aunque para muchos historiadores la curación de peste que se le atribuye a San Roque en Barcelona tuvo realmente lugar en la ciudad de Piacenza en Italia, pero nosotros nos la atribuimos también desde el siglo XVI, como buenos cristianos que somos.

Sant Roque es la fiesta más antigua de Barcelona y se  celebra casi ininterrumpidamente desde 1589, siendo considerada como una promesa de la ciudad, y especialmente de los vecinos del barrio Gótico, o de Sant Roc, dando gracias por el milagro que nos concedió nuestro peculiar Santo Peregrino.


Sant Roque, Sant Roc a partir de ahora, tiene su hornacina devocionaria en algunas  esquinas señaladas distribuidas por las calles de la ciudad, en la calle d´en Roca, por ejemplo, lugar que se tapió durante la peste, aislando a sus moradores, y que gracias a la figura que instalaron consiguieron eludir la enfermedad, o en la puerta romana de la Casa de l´Ardiaca, la principal,  y el dia de la festividad se les rinde visita y homenaje de la siguiente manera.


Por la mañana, a partir de las 10.00 horas, después de una buena tronada de petardos para despertar al vecindario, sale el Séquito de Sant Roc, compuesto por.

-EL DIABLE DE SANT ROC (diablo de correfoc que va en la delantera de la comitiva haciendo rodar sus petardos)

-ELS BASTONERS DE L´ESBART CATALÀ DE DANSAIRES




-L´ÀLIGA DE LA CIUTAT (figura protocolária de recepción de parte de la ciudad a las autoridades que desde antiguo han visitado Barcelona)



-EL LLEÓ DE BARCELONA

-ELS GEGANTS CENTENARIS DE LA PLAÇA NOVA (El Roc i la Laieta)




-EL NAN CU-CUT



-ELS GEGANTETS PIPPO I GAL.LA





-ELS GRALLERS "LA PESSIGOLLA"

-LA COBLA CIUTAT DE CORNELLÀ

-A mitad de comitiva se situa la BANDERA-ESTANDARTE de la Comisión de Fiestas de Sant Roc, que es la encargada de representar físicamente el homenaje y promesa de los vecinos del barrio.



El Séquito se dirige a la iglesia de Santa Maria del Pi después de recorrer las calles aledañas a la plaça Cucurulla, la Plaça Nova, la calle del Bisbe, del Pi,  y un desvio corto por la calle d´en Roca, donde se visita y rinde homenaje a la figura instalada como homenaje al Santo, hecho ya explicado anteriormente.





En la basílica del Pí se hace misa cantada presidida por una figura del Santo y la bandera-estandarte, misa de homenaje a todos los afligidos por persecución o enfermedad, desvalidos modernos y antiguos, que nos recuerdan nuestra humildad y obligación de asistencia.

Al acabar la eucarístia, una representación de niños de la comisión de fiestas reparte los “panellets de Sant Roc”, en recuerdo de los que el perro le llevaba cuando aquel estaba enfermo y olvidado por los habitantes de la ciudad.

Luego el séquito vuelve a recorrer las calles del barrio Gótico y regresa a la Plaça Nova para mostrar bailes y tradición cultural catalana a turistas y vecinos, da una pasada de recreo por las calles aledañas a la Catedral nueva, y acaba a los pies del Santo de la puerta romana, colocando al alcance del mismo ofrenda de flores y estimas.





Para finalizar el apto y renovar votos para el año siguiente, el estandarte-bandera se coloca en el balcón del Palacio Episcopal, de cara a la Plaça Nova, y al final los bailes de los diferentes elementos festivos, uno a uno, dan por finalizada la Procesión tradicional de Sant Roc que mantiene elementos protocolarios y festivos particulares que se repiten año a año de forma fiel.





Unas curiosidades también sobre Sant Roc,

La primera situada en Italia.

La Iglesia de San Roque, en italiano Chiesa di san Rocco es una pequeña iglesia ubicada en el Campo San Rocco, dentro del sestiere de san Polo.   Esta iglesia fue levantada en honor a San Roque de Montpellier por la cofradía de la Scuola Grande di San Rocco entre 1478 y 1494.

En esta iglesia se encuentran las reliquias de San Roque, quien fuera nombrado patrón de la ciudad en ese entonces por atribuírsele milagros de sanación de la peste. Su celebración tiene lugar el 16 de agosto, que es cuando la gente salía en peregrinación por la ciudad.



La segunda en relación al color azul del perro que hay junto a la imagen de puerta romana.

Se dice que es así desde que se restauró la imagen a finales del siglo XIX, y se engañó al autor de la misma, diciéndole que el perro era del color del cielo antes que lo tocara su mano de artista.




jueves, 4 de agosto de 2016

GR-5 GELIDA-LA BEGUDA.


polígon industrial "La Gelidense"


Avui dia 4 d´agost he fet la etapa número 3 del GR-5 per terres del Penedés, deixo fotos i temps fets.

sortida de Gelida-estació                                                                   9.40 h

arribada a pont d´en Salvador sobre la riera de l´Anoia                   9.48 h

riera de la Rierussa (afluent Anoia)                                                  9.53 h.

pont de l´AVE                                                                                   10.29 h.

masia "La Talaia"                                                                              10.38 h.

entrada Sant Fost de Campsentelles                                                  10.53 h

"El Café de Sant Llorenç" i cervesseta                                             11.08 h

arribada a La Beguda                                                                        13.00 h.

TOTAL                                                                                              3 H i 30´


aparcament estació RENFE

primer pal explicatiu ruta


fàbrica de llistons metàlics "D.E.C. Mititieri S.A."




antiga fàbrica Guarro de paper,  nau del fons de 1783



paperera "La Gelidense"



pont de Sant Salvador


placa al pont

desviament esquerra a la sortida del pont i marca GR

i
riera de la Rierussa


Torre de "L´Albet"



i 
punt confós al camí, una mica més amunt hem de sortir
 a les vinyes de l´esquerra, pista secundaria, segons sembla
a primera vista

aquestes són les vinyes que trobarem en el camí de l´esquerra

marques repintades just a continuació


i 
camí en pujada

vid vermella


pont AVE 

"La Talaia"






estació eléctrica tren i pont usat per creuar a peu

"Can Balletvell"


i
ctra. Gelida Sant Llorenç Hortons

entrada al poble per un camp al marge esquerra

en aquesta alçada baixem a la dreta cap al c. Major,
aquest edifici podria ser una antiga escola, ben antiga

celler



ajuntament Sant Llorenç a punt de fer Festes Majors.

esglèsia

masia de "Can Serra"

ARA VE LA PART MÉS MACA DE LA SORTIDA, A L´OMBRA I PROP DE L´AIGUA

baixada a la riera de Can Serra

rierol



i
torrent de "Can Simó"


I ARA LA MÉS DURA, EN PUJADA I A PLE SOL, LLARGA, QUASIBÉ UNA HORA.....,

"Ca n´Esteve de la Riera"



curiós plafó que he vist en altres posts de companys de camí


camí formigonat,,,, malament per les cames!!

entrada a La Beguda Alta.

any construcció esglèsia 

esglèsia de la Inmaculada Concepció 1811


el camí tomba pel c. Major per anar cap a l´apeadero i acabar
la jornada

DE L´ATURADOR SURTEN TRENS CADA HORA EN CAP DE SETMANA, UN EN CADA SENTIT, IGUALADA (a i 6´),  I BCN  (a  i 26´) (PL. ESPANYA).  S´HI POT FER TRANSBORDAMENT A MARTORELL CENTRE AMB LA RENFE CAP A PL. CATALUNYA I LA SAGRERA.

----------------------------------------------------------------------------------

La etapa 4 es presenta llarga al Sol, però curta en durada, després de fer el reconeixement el dia 9 d´agost, he vist que la primera part (des de Can Parellada) es per urbanització en constant pujada i baixada pronunciada, per la població de Masquefa, de més o menys km i mig.  La segona part entre vinya, una de les més maques,  fins a al B-231, carretera que hem de travessar a tot lo llarg d´un altre km cap a l´oest (direcció Piera), o sigui amb el Sol de cara a la tarda, pel voral i sense camí especial per vianants.  Una altra part per pista,  que s´aparta per vinya cap a Collbató, nord, lloc de passada prèvia a la pujada a les coves del Salnitre, que no he pogut reconèixer i que té una petita pujada i baixada aparellada.  I per acabar una pujada dura per escales, però curteta i amb vistes increibles, fins l´entrada de les coves del Salnitre, a les que s´ha de trucar per teléfon per poder accedir-hi.  I un camí llarg, de més de 9 kms, fins a l´abadia, pujant pel camí de "les Feixades",  camí més dur de la jornada, amb una pujada de 400 metres en algo més de 2 kms.  Puff!!,

Decideixo deixar a la sort de les meves cames la seva realització en dos etapes;

la primera que seria la pujada en FGC fins a Can Parellada, sense matinar molt, per fer la carretera a mig dia i poder tenir el sol a l´esquena per la tarda després de menjar, arribant fins a Collbató per fer un intent de visita cap a les 6-7 de la tarda a les coves.

Informació i reserves
De dilluns a divendres (10 a 13h): al telèfon 93.777.90.76 o al mail turisme@collbato.cat*
Dissabtes, diumenge i festius (10 a 13h): al telèfon 667.56.27.16


* Aquest mail no està disponible a partir del divendres a les 13h fins el dilluns a les 9h, així doncs, feu millor una trucada que us assegurareu la reserva! 

Un suau camí de refresc per les cames al voltant de la plana del poble, inclosa visita restaurants i llocs d´interés (casa d´Amadeu Vives//C. Amadeu Vives, 5), i dormida en el hotel Can Missé


AdreçaC/ Amadeu Vives, 9
Telèfon937779061
Webhttp://www.canmisse.com
E-mailinfo@canmisse.com

La segona, sortir d´hora de Collbató i fer els últims 10 kms d´una tirada, menjar al Monestir-Abadia, i fer la pujada a Sant Jeroni per la tarda després de menjar.

Baixada a BCN en el Cremallera.

Alguna foto del que ens espera als soferts caminants pel dia que arribi....