PUJADA AL PUIG VICENÇ DES DE CERVELLó

Sona d´escalada i amb terra argilós, sempre sorprén al seu camí.

https://frankmoranstudio.com/cuevas-can-riera/

Tota la muntanya que volteja les Roques de Can Riera posseeix entrades des de diferents punts;

Podem entrar des de Can Bugunya, la granja d´animals doméstics, a la urbanització de la Selva Negra de VALLLIRANA, que és la part més maca, amb arribada a les parets càlciques de la Penya del Moro, i baixada cap a Cervelló des del Puig Vicenç amb el seu totem bord geodèsic (des de l´est).

Podem entrar des de BEGUES, en una pujada a la Penya del Moro, d´uns 5 kms., i baixada també des del Puig Vicenç (des del sud).

Podem entrar també des de TORRELLES, l´etapa més llarga, però també la més directe, que en uns 15 kms. ens deixa als peus de les roques, viatjant en sentit oest, i veient la vall que deixen les roques als seus peus, plenes de cirerers.  

I també des del nord, des de CERVELLÓ, amb pistes a l´ombra de cara a l´estiu, i amb una pujada final més que recomanable per pista ampla i possibilitat de fer el cim del Puig Vicenç per un corriol estret i amb vistes.

Doncs bé, el dia d´ahir vaig poder gaudir d´aquesta última possibilitat, una sortida que pot tenir de base de sortida l´església romànica de Santa Maria de Cervelló (Can Pi), que té aparcament a l´entrada, i que té accés per la ctra que surt del centre del poble pel carrer Vidreries cap al sud, després d´estalviar-nos la forta pujada peatonalitzada cap al cim de roca argil.losa a on podem trobar el temple.

vistes cap al Puig Vicenç

Avancem cap a la masia que té als seus peus (Can Sala de Baix), corriol que surt del davant de la porta principal, ben senyalitzada cap al Puig Vicenç, i comencem la pista, primer planera i després en pujada lleugera, els cartells estàn clars en l´anada, amb indicació de temps i kilometratge, però teniu cura en la tornada!!. (aproximadament una hora i 15´).

I després de la gosera que trobem després d´una hora de camí, comença el corriol que puja a dalt del totem per un corriol feixuc i a l´ombra de l´alzinar.

inici del corriol

A dalt de tot, bones vistes de Vallirana i del risc de roca càlcica de la Penya del Moro, camí fet a finals de maig, i tombem cap a l´oest en direcció Begues, arribant a peus de la pujada final a la Penya, que no vaig fer, per cansanci de cames acumulat a la pujada al Puig Vicenç.

Tornada per la pista que passa a peus de les roques del Puig (no senyalitzada però intuida en la distància en el camí d´arribada pel risc des del sud),  trobada de l´entrada a les Roques de Can Riera i el cartell indicador, segueixo la pista, resseguint el risc per la part de sota, cap al punt de trobada amb la pujada per corriol feta a primera hora, indicada per pal indicador (foto).

Aqui em vaig perdré, VAIG TIRAR CAP A "LES CASETES", suposo que per culta de la calor, acabant als carrers serpentejants de l´urbanització de la Selva Negra de Vallirana.  Com vaig dir abans, a la tornada els cartells de camí són més complicats de seguir intuitivament, recomano tenir curar amb l´orientatció, per què l´urbanització està molt malament comunicada per bus, i la sortida és una mica complicada cap al poble,  i afegirà molts kilòmetres a la sortida.

https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/esglesia-cervello-selva-negra-39076888

GRÀCIES AL COMPANY QUE EM VA PORTAR AMB EL SEU COTXE CAP A L´ESGLÉSIA DE TORNADA I EM VA ESTALVIAR UNS 4 KMS D´AFEGITÓ!!.

GR-92 VISTES DE L´AMETLLA DE MAR

Segur que l´etapa del GR-92 entre l´Hospitalet de l´Infant i el port pescador de l´Ametlla de Mar ha de ser un tram trencacames, com els que ronden la linia de la Costa Brava, però les promeses i l´olor dels pins presagie un bon camí a l´estiu, amb caletes per refrescar-se a cada às o imes caigudes a mar més que perillose per calçar bon calçat i tenir bon equilibri.

A dues etapes del final del tram català del GR català per costat sud, la línia del cami de ronda a l´alçada de Palamós, St Feliu i Tossa, es repeteix en aquesta banda.  22 kms plens d´esglaons que jo he refet des del bonic port de l´Ametlla de Mar aquest estiu, cap al nord, i mirant al sol sortint, uns 4 kms que m´han deixat ganes de tornar-hi.

Aixi prepararé bon calçat, quantitat d´ampolles d´aigua, bones ulleres de Sol, poca càrrega, sac lleuger i samarreta i tovallola, banyador també, per baixar els 22 kms aquesta vegada que em faràn saltar, olorar a pi, veure els vaixells sortint de port, els bucejadors capbuçant, i les onades anant i venint, amb rumor de mar i olor de sal, d´aqui a poquet sirà....

Cap a Galicia 4a part.- Tornada pel nord sense passar per Oviedo ni Lleó.-

         
                     
Sortida per la A-4 i arribada a Espanya altra vegada, posar el rellotge a punt perdent l´hora guanyada a l´entrar a Portugal, i carretera ampla per la N-122 que ja es hora que converteixin en autovia fins a Saragossa per donar cobertura al nord de la península des de Zamora, passant per Castella-Lleó i la Rioja-Alavesa, Valladolid, Burgos i Soria.

Volien passar una nit de tornada a Salamanca, per visitar la ciutat de l´antiga Universitat, i vam fer el menjar a Zamora, per després desviar-nos cap al sud.  Vam fer el most al costat de la plaça de braus, amb un entrepà de tortilla i un parell de tercios "Mahou", ella coca-cola i un entrepà de pernil i formatge.  Per la tarda visita al museu de Setmana Santa (http://semanasantadezamora.com/museo/), després d´haver tingut l´honor d´haver entrat per la porta de la muralla medieval de donya Urraca.

https://es.wikipedia.org/wiki/Urraca_de_Zamora

muralla medieval de Zamora

porta donya Urraca

iglésia Santa Maria la Nueva and cigonya

interior

iglésia San Juan

Merlú

El museu es molt recomanable, en la plaça de Santa Maria, al costat de l´església que conserva tres creus processionaries que tenen un cantell cadascuna gastat d´arrosegar-les pels carrers en la Setmana Santa Zamorana.  Els passos, sense mantells, ni decoració superflua, posen de manifest l´expressivitat de les seves figures, amb escenificacions de la Passió de Crist.  Segons ens va dir l´amable cuidadora, el dijous Sant i el divendres poden sortir 12 passos en cadascuna de les processons, fetes per dos congregacions diferents, la del Sant Esperït i la Veracruz.

visita a la plaça Major, també plena de turistes, i a l´església de San Joan i al Merlú, que avança i posa en avís per sortir a processionar a tota Zamora.

ajuntament Salamanca  i Plaça Major

Per la tarda-nit, una vegada arribats a Salamanca, i amb un plànol turístic donat i explicat a la recepció per un jove amable, visita i tabla de formatges en la que va ser la sorpresa inesperada del viatge, la gran Plaça Major de la ciutat, amb les seves façanes tan ben il.luminades i totes iguales i simétriques, que no amb la mateixa mida de cantó a cantó, i una espadanya en el costat de l´ajuntament impressionant.

La visita a les catedrals, al final del passeig pel centre, una horeta i escaig, impossible, ja que la llum nocturna acaba a la una de la nit, i vam arribar tot just tocades.  Però el que ens va faltar, això si, per veure al final, va ser la "rana" de la Universitat, amagada al mig del carrer de Libreros, que vaig trobar, però que no vaig saber reconèixer per posar-me davant de la façana i buscar el batraci, que segons diuen donava sort als estudiants.  Salamanca plena de llegendes, de tresors amagats, i de patrimoni meravellós.

Al dia següent, ja fatigats del tot, viatge i parada a Saragossa, a l´Ibis de la setmana anterior, amb menjar a Soria, de conill escabetxat i carretera divertida, amb adelantaments a camions memorables.  I l´última etapa amb passada per Vilafranca per agafar un parell d´ampolles de brut per passar la revetlla de San Joan.