viernes, 13 de marzo de 2020

TRAVESSADA, Urbanització Lledoners, ctra. 340 Ordal, Olesa Bonesvalls.



sortida Urbanització Lledoners a les 07.00 h.

arribada a dalt el Coll de d´Esteles i Serra de Ries. 09.00 h.

baixada a Olesa de Bonesvalls en tres quarts.

total al voltant de tres hores..

Aquesta sortida està inspirada en la Travessada que, l´abril de 2016, va propiciar el CEM de Molins de Rei per conmemorar el centenari del camí que van fer dos integrants del Centre a meitat del segle XIX per recòrrer el mateix camí que havia de fer el tren des de Molins fins a Vilafranca, com a ruta principal, després es va decidir passar primer per Martorell per completar el trajecte que encara arribava fins aquells llavors tan sols a Molins des de Barcelona.

"El 28 de febrer de 1851 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Martorell a Miquel Bergué que la va cedir el 1852 a la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya, que posteriorment s'anomenaria Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que va inaugurar la línia fins a Molins de Rei el 8 de novembre de 1854.

Inicialment van situar l'estació terminal en uns terrenys propers a les Torres de Canaletes i la porta d'Isabel II on ara hi ha la Rambla de Catalunya amb la Ronda Universitat.

-Barcelona - Molins de Rei (1854) construït per Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya
-Molins de Rei - Martorell construït per Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell (abans Camins de Ferro del Centre de Catalunya)
-Martorell - St Vicenç de C - Tarragona construït per Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (abans Ferrocarril de Barcelona a Martorell o Camins de Ferro del Centre de Catalunya)"

fons wikipedia "Línia_Barcelona-Vilafranca-Tarragona"

El tram escollit es el de la Urbanització de Lledoners, a dalt l´Ordal, amb accés tan sols en cotxe des de Vallirana, fins al Coll d´Esteles, pertanyent a la Serra de Ries, i baixada improvisada fins a Olesa de Bonesvalls, que no visitava des de 2015, quan venia fent el camí del GR-5

El camí de pujada al Coll d´Esteles es fàcil, per pista ampla, una mica pedregosa, però fàcil si es fa amb botes de caminada.  Al començament tan sols hem de trobar el camí que surt al costat de baixada a Vallirana de la ctra-340, i que al cap d´uns minuts es separa cap al sud-est.







Arribem a dalt el Coll d´Esteles en un parell d´hores, una mica entretingut després de trobar el camí que vaig fer el 2015 creuant d´Olesa a l´Ordal un kilometre abans.







Trobo la placa memorial de les batalles que van tenir a dalt la Serra de Ries, i que va ser posat a començaments del 2017 per homenatjar els caiguts en els combats entre la brigada republicana que defensava el front de la Serra de Ries, i les tropes franquistes que estaven a portes d´arrivar a la ciutat de Barcelona.  El 2014 van trobar unes tombes amb 4 esquelets enterrats després dels enfrontaments a les trinxeres, i l´any seguent 3 esquelets més que es van entrerrar als cementiris de Olesa i Sant Pau d´Ordal.







La baixada a Olesa, passat el coll, agafant el primer trencall senyalitzat a mà esquerra es per corriol pedregós amb arribada a la part trasera del cementiri de Olesa de Bonesvalls, i els terrenys conreats de ceps.




miércoles, 1 de enero de 2020

PRC-70 Vallirana-Gelida

any 2019

TRAM DESCOBERTA .-
VALLIRANA - MONESTIR SANT PONÇ - FONT FREDA (GELIDA) (PRC-70)(13 kms.)
I VARIANT
URBANITZACIÓ LLEDONERS (N- 340) - MONESTIR SANT PONÇ







La primera part es va fer en tres excursions diferents;

-una al setembre, des de Vallirana fins al monestir de Sant Ponç i tornada
-una altra al novembre des de la urbanització Can Rigol, amb accés des de la part baixa de Corbera amb cotxe, fins al Montcau, i tornada.
-la definitiva el dia 31 de decembre, deixant el cotxe a la Font Freda i pujant fins al punt de perdua del dia del Montcau i el Coll d´Agulles



Per l´agost de l´any 2018 vaig fer en dues tandes la descoberta des de Lledoners fins al Monestir de Sant Ponç,

-una de baixada fins al punt de perdua (pista dreta) al corriol de pujada al pont de la carretera N-340
-una de bona per agafar la pista bona de sortida del corriol, a l´esquerra, i arribada al monestir pel costat sud.

Tots i cadascun dels camins són molt interessants, passant per bosc d´alzina i llentiscle, humits, amb patrimoni i vistes de penyasegats, corriols i pista ampla, masies.  Molt recomanables





La primera part es dubtosa a les sortides de:

-primera pujada costeruda des de la benzinera de Vallirana, que a l´arribar a Cal Beco hem de buscar la masia a la nostra esquerra, no a la dreta!!, encara que amb mateixa  sortida a pista ampla que ve de baix de Cervelló.
-pista de baixada des de la font de St. Ponç a baix el Monestir, hem d´agafar el corriol a la dreta, abans d´arribar venint de Vallirana, i després tombar a esquerra una mica més avant.
-sortida de Ca N´Armengol des de l´ultima glorieta del costa Nord-est del poble cap amunt.
-desviaments per corriols drecera a la sortida de Can Safari, que realment estàn molt malament marcats pel grup que va descobrir aquest camí de trobada del gr-5 a Gelida, per arribar a Montserrat sense passar per carreteres des de Vallirana, suposo que per descuit, encara que n´hi ha marques recents però poc professionals.



Si se sap el camí es pot fer en una matí, i no es molt feixuc, 

els trams més complicats, si es vé de Vallirana, que no es tan costerut;

-tram de pujada des de Vallirana a Cal Beco
-tram d´asfalt per Can Rigol
-corriol-riera de sortida de Ca N´Armengol

si es vé de Gelida;

-pujada fins al castell, molt costeruda i llarga
-pujada de la Font Freda a dalt les masies de la pista del prc-70, fins el desviament a l´esquerra.


-tram de corriol fins a les pistes del Montcau i Puig d´Agulles



-baixada del corriol-riera de Ca N´Armengol

Punts complicats amb poca marca groga i blanca:

si es ve des de Gelida;

-desviament a la sortida de les masies de Can Volta, que malgrat tot, si que es veuen amb creus i marques al terra.



-sortida del corriol de pujada, amb uns bedolls joves amagats a la pista a la dreta, a deu metres, mancaria una marca de direcció correcta a la sortida del corriol i una senyal vertical amb cartell al desviament.
-sortida a la pista de dalt de tot, amb una pedra sense indicació de direcció ( hem de tombar a l´esquerra), per agafar la pista en direcció correcta i trobar a 50 metres la marca grosa de la pedra-roc, i baixar seguidament el corriol - drecera.
-falta de marques per dintre de l´urbanització de Can Rigol
-sortida de Sant Ponç des de l´esplanada molt malament indicada, perduda al mig dels molts camins de baixada cap a la pista de sortida (dreta-Lledoners//esquerra-Vallirana).
-indicacions al voltant de la masia de Cal Beco de Vallirana.

si es ve de Vallirana.



-sortida a Cal Beco, pel corriol de pujada
-pista de baixada a la font de Sant Ponç
-drecera-corriol de baixada al monestir des de la font (dues senyals verticals a l´entrada dels corriols corresponents)
-cami per dintre de l´urbanització de Can Rigol
-sobretot el pitjor de tot es trobar la drecera de baixada després del pedrot, perquè esta amagada a la dreta de la pista i fa un revolt a l´inici a l´esquerra que l´amaga, no hi cap marca fins que ja et trobes a dins al terra, manca un senyal vertical amb indicació de distàncies, (3 kms fins a la Font Freda, i 7 fins a Gelida).

Per l´excursió des de Lledoners els punts més complicats de perdua són;

-sobretot la sortida del corriol de baixada, llarg i maco, que no té cap indicació de direcció a l´arribada a pista,  falta senyal vertical i distàncies.
-de tota manera recomano agafar el camí a la dreta i pujar al pont de la ctra per un corriol-riera molt i molt recomanable.  El pas per dintre del pont es increïble, i té les marques complicades d´entendre, però en jeroglífic desxifrable.




jueves, 25 de julio de 2019

PUJADA AL PUIG VICENÇ DES DE CERVELLó



Sona d´escalada i amb terra argilós, sempre sorprén al seu camí.
Tota la muntanya que volteja les Roques de Can Riera posseeix entrades des de diferents punts;

Podem entrar des de Can Bugunya, la granja d´animals doméstics, a la urbanització de la Selva Negra de VALLLIRANA, que és la part més maca, amb arribada a les parets càlciques de la Penya del Moro, i baixada cap a Cervelló des del Puig Vicenç amb el seu totem bord geodèsic (des de l´est).

Podem entrar des de BEGUES, en una pujada a la Penya del Moro, d´uns 5 kms., i baixada també des del Puig Vicenç (des del sud).

Podem entrar també des de TORRELLES, l´etapa més llarga, però també la més directe, que en uns 15 kms. ens deixa als peus de les roques, viatjant en sentit oest, i veient la vall que deixen les roques als seus peus, plenes de cirerers.  

I també des del nord, des de CERVELLÓ, amb pistes a l´ombra de cara a l´estiu, i amb una pujada final més que recomanable per pista ampla i possibilitat de fer el cim del Puig Vicenç per un corriol estret i amb vistes.

Doncs bé, el dia d´ahir vaig poder gaudir d´aquesta última possibilitat, una sortida que pot tenir de base de sortida l´església romànica de Santa Maria de Cervelló (Can Pi), que té aparcament a l´entrada, i que té accés per la ctra que surt del centre del poble pel carrer Vidreries cap al sud, després d´estalviar-nos la forta pujada peatonalitzada cap al cim de roca argil.losa a on podem trobar el temple.





vistes cap al Puig Vicenç


Avancem cap a la masia que té als seus peus (Can Sala de Baix), corriol que surt del davant de la porta principal, ben senyalitzada cap al Puig Vicenç, i comencem la pista, primer planera i després en pujada lleugera, els cartells estàn clars en l´anada, amb indicació de temps i kilometratge, però teniu cura en la tornada!!. (aproximadament una hora i 15´).




I després de la gosera que trobem després d´una hora de camí, comença el corriol que puja a dalt del totem per un corriol feixuc i a l´ombra de l´alzinar.



inici del corriol


A dalt de tot, bones vistes de Vallirana i del risc de roca càlcica de la Penya del Moro, camí fet a finals de maig, i tombem cap a l´oest en direcció Begues, arribant a peus de la pujada final a la Penya, que no vaig fer, per cansanci de cames acumulat a la pujada al Puig Vicenç.




Tornada per la pista que passa a peus de les roques del Puig (no senyalitzada però intuida en la distància en el camí d´arribada pel risc des del sud),  trobada de l´entrada a les Roques de Can Riera i el cartell indicador, segueixo la pista, resseguint el risc per la part de sota, cap al punt de trobada amb la pujada per corriol feta a primera hora, indicada per pal indicador (foto).



Aqui em vaig perdré, VAIG TIRAR CAP A "LES CASETES", suposo que per culta de la calor, acabant als carrers serpentejants de l´urbanització de la Selva Negra de Vallirana.  Com vaig dir abans, a la tornada els cartells de camí són més complicats de seguir intuitivament, recomano tenir curar amb l´orientatció, per què l´urbanització està molt malament comunicada per bus, i la sortida és una mica complicada cap al poble,  i afegirà molts kilòmetres a la sortida.
GRÀCIES AL COMPANY QUE EM VA PORTAR AMB EL SEU COTXE CAP A L´ESGLÉSIA DE TORNADA I EM VA ESTALVIAR UNS 4 KMS D´AFEGITÓ!!.