CAMINART I STRIPART 2024

 

 

Aquest any 2024 he tingut sort i he pogut gaudir d´un Caminart al Carmel sencer després de quasi 3 anys, i un parell de "teatrets" meravellosos d´Stripart al Centre Cívic del Guinardó. Tothom sap que ni "Bocanord", ni C. Cívic del Carmel, coorganitzadors del "Caminart" cada any, i que són els que seleccionen els números d´"Arts de Carrer" que formen la ruta artística, ja no dic la més meravellosa de les que participen per Barcelona durant festes, inauguracions o festivals solidaris, sino una de les més boniques i màgiques, perque surt de nit, volen dir els seus secrets abans de temps. 

 

Però aquest any els hi he agafat un secret, i es que durant els "Free Kabaret" que organitzen d´entrada lliure messos abans de la celebració al juliol del "Caminart", SELECCIONEN, el número que els pertoca per la ruta de l´any en curs. Suposo que els del C. Cívic del Carmel també ho fan, aixó com els de "La Barraca", espaï jove del Carmel. 

 

 

 

 

 

 I l´altre secret, en aquest cas referent a l´Stripart del Guinardó, es que cada vegada, la seva exhaustiva selecció, encerta més en l´ éxit de les seves propostes, sempre joves i agraïdes, i que cada vegada són propostes més compromeses amb l´entorn social, l´intimitat de cada artista, i l´aplicació dels més novedosos suports, aquest any s´han tornat a veure titelles de tot tipus, una mica oblidades en edicions passades, mogudes per fils de joves sense massa experiencia, però si amb interés en espontaneïtat, atractiu i sensibilitat, hem sorprén la quantitat d´actuacions de carrer que es poden permetre cada any els joves creatius que les posen en escena, en places lliures i porxos ambientats per inauguracions, llocs per lluir el "savoir faire".

cia PETIT VERMELL, titella gran, espontaneitat, implicació públic, ball i mim aart carrer

 

La fotografia i la performance encapçalen quasibé tot l´interés dels espectadors, i els seus orgnitzadors saben fer servir al 100% tots els seus recursos, incloent el teatret de ménys de 200 m2 que hi tenen a l´interior del mas recorvertit històricament 1000 vegades, es una molt bona aposta de futur, compromesa amb l´Art Jove de la Ciutat, fresc i cooperatiu, que ja pot donar master-classes de empreneduria cultural per propostes anuals a les que ja tot Centre Cívic de Catalunya s´atreveix a convocar, més que res per prestigi. 

 

Un petit consell, per ampliar l´oferta any rera any i sense pujar massa el pressupost, que ja es veu es encara la principal tara del Festival, i a més fer pujar més espectadors a dalt del turó de Can Mora, es ampliar el teatret acristallant la zona de bar propera, i possar gent asseguda a la cafeteria gaudint dels espectacles.

 

 Del "Caminart" dir que aquesta edició 2024, ha tingut com a màxim encert el tipus d´escenari de carrer escollit, al mig de la muntanya i molt a prop dels miradors, i com a artista estrella triat un guany en categoria, amb el número "Pelat" del JOAN CATALÀ, una més que sorprenent actuació amb un post de fusta de pi com a protagonista i un mal.labarista d´atuador-conspirador.

 

 

 

 La sort ha estat per la pluja, i el tema a millorar, si es vol cuidar, com es vol cuidar, es el transit entre números i escenaris, si es volia fer tan bé com es va planejar, amb les nostres meravellos-es companyats-es i amb el bingo de carrer, es millor pensar primer en la forma de presentar l´espectacle, i evitar fer noses al trànsit i als veïns, ja que l´hora pot ser una mica prohibitiva pels sorolls amb el públic entregat com anava, entenc el no portar fanfarries i musics, però amb ells tot rutllava millor avisats d´edicions anteriors, ja més de 15.

 

 Les meves actuacions preferides d´aquests dies són.....

 PETIT VERMELL

Un compacte de dos nois ben formats en el mim i les arts escèniques cara directe al públic, fent servir una titella de  tamany real, feta de drap i  amb un cap pensant, capritxós  però compasiu, que tracta als seus companys d´escenari de tú a tú de forma més que creible.

Els actors s´ho maneguen magistralment, un imitant els moviments dels artistes del cinema mut, i la noia essent inspiradora d´espontaneïtat i empatia cara al públic.

Un afecte recorre la platea, i el cor s´enlaire com el seu globus vermell cap a mons d´il.lusio i fantasia, la complicitat es el plat for de l´actuació i al final, amb l´home ja posat a dormir, tot acaba amb un giny d´amor i comprensió.

 

RUTA VERDE DE CAL ROSAL A SANT QUIRZE DE PEDRET.-

Primer per camí planer seguint l´antic pas de via del "Tren dels Catalans", tram Olvan-Guardiola de Berguedà, a on pujava per agafar ciment de la fàbrica de Castellar de N´Hub, i carbó de les mines de Cercs. Camí llarg, 5 kms., però a prop del riu pasant per la presa de Cal Rosal i la hidroelèctrica, rodejat de bosc (alzines, roures, alberes i pins), humit, a l´ombra i vistes del tram alt del Llobregat.

 Arribada a Pedret, poble perdut cap el segle XIII, i reconstruit en part al XVIII, en un intent de revitalitzar la zona amb masos, amb la seva església pre-romànica (visigòtica), i el seu pont medieval, al costat ja del pantà de la Baells. 

Després pujada per fer un camí senderol amunt-amunt i rodejat muntanes a mitja alçada per sortir en una hora al costat est de Pedret altra vegada

 Baixada cap al riu altra vegada i en 1 hora més arribada al punt de inici.

ZONA PICNIC LES ARENES CAMI DEL GR-173 A SANT LLORENÇ

sortida de la zona de pic nic de LES ARENES Pujo per una pista planera que creua un pont sobre el riu RIPOLL a dreta de la ctra que puja de CASTELLAR DEL VALLES A RELLINARS. 

 Segueixo per pista asfaltada amb vistes a LA MOLA i cap a la urbanització de cases modernistes de LES ARENES.

descobreixo que al lloc que passo, petita zona poblada amb casetes molt maques, de tipus modernista i amb molt de valor patrimonial, es poblada des d´època medieval, després masia de conreu aprofitant l´aigua del Ripoll i les torrenteres properes, i per fi colònia d´estiueig que va servir fins i tot al presiden Macià per anar amb la familia i fer aplecs polítics. Ara ocupada per monges i amb hostal famós de quan paraven a fer estiu. 

 

Al final de l´urbanització i a ma dreta, senyalitzada com a cami GR-173, enganxada a una tanca de finca, un camí extret baixa a les fonts del ROMANI I L´ESPIGOL, molt maques, de fontada i amb taula de berenar. 

 

Un cami a l´ombra molt maco i fresc en porta al riu i creuant el vado al pont de la ctra 122 i l´ermita DE LA MARE DE DEU DE LES ARENES, origen primitiu de l´indret, lloc de peregrinatge, miracle i ermitans, cedit pels propietaris de la VALL D´HORTA als primers monjos benedictins que es van establir. 

 

Torno a creuar el vado i pujo a trobar la pista que va seguint el GR cap a SANT LLORENÇ SAVALL, passant pel GUAL DELS PLATANS. 

 

A uns 10 minuts comença la forta pujada i torno. total una hora i tres quarts. 

La propera per trobar la sortida des del RACÓ cap a MATADEPERA uns 10 kms amb forta pujada.

TRAM UNIÓ GR 97 i CASA NOVA DE L´OBAC

 

Després de l´excursió feta per LA CASA NOVA DE L´OBAC, curteta i maca, per visitar la FONT DE LA PORTELLA, amb vistes al gr-5 i el PALLER DE TOT L´ANY, vaig fer el camí de MATADEPERA fins a 3 kms abans d´arribar.

El camí de la Matagalls-Montserrat, es converteix en un repte per mi a aquelles alçades, entre la sortida de SANT LLORENÇ i la seva arribada al riu Llobregat, per aixó -----

El diumenge 5 de març intento apropar i posar junts el tram de GR 97 entre CAN DEU (SABADELL) i la pujada a la CASA NOVA DE L´OBAC, punt de contacte amb l´excursió feta i referida al començament.

Després d´un intent pensat de fer camí primer cap a MATADEPERA fent servir la pujada de la RIERA D ARENES, que no esta marcat netament per alguna ruta feta abans per algún caminant. Penso de trobar drecera des del nord mateix de Terrassa, pl ANTONI ESCUDÉ, buscant camí, ara si marcat, pels camins del PETIT LLAC de CAN BOGUNYÀ i la pujada al TRO GROS.

Començo la caminada per camps de conreu cap a les 9 hores 15 m 

inuts del matí, rodejat per dominguers de la sona, cami paral.lel a la ctra de MATADEPERA pel costat oest.

Trobo una baixada d´asfalt que em porta cap a l´esquerra a l´entrada de "LEITAT TECHNOLOGIES".

A la part de sobre de l´aparcament, trobo una entrada forestal tancada per un forrellat, i que puja seguint unes marques antigues del GR 97 suposo....

En 1 hora i dos trencalls principals a esquerra i dreta arribo al desviament cap a dalt la muntanya de L´OBAC i les PEDRITXES.

Torno el dia 14 de abril per fer altra vegada la marxa des de la CASA NOVA i trobar el trencall cap al desviament del TRO GROS.

Primer faig la part ja feta, d´una horeta, fins a la pujada a dalt del penyal del sud de l´entrada a MATADEPERA, i després la baixada cap a l´entroncall, d´una horeta i mitja més.

El resultat de la pujada des de Terrassa es d´una excursió llarga, feixuga i amb vistes maquíssimes a l´arribada a la part alta, que permeten vistes a la dreta de Sant Llorenç (arenisca), i Les Pedritxes (calcarea), l´ermita de Santa Agnés i la Casa Nova de l´Obac.

PARC DE GALLECS

 

El parc de GALLECS, a cavall entre el nord de Mollet, Parets i Palau Solità, és una meravellosa reserva natural protegida, que inclou; camps de blat torrat al sol, boscos d´alzines verdes ben antigues, pins blancs de gruix considerable, cursos d´aigua natural, estanys plens d´aus. 

Un espai a mig camí entre conreu de secà i horta de regadiu.

Hi podem trobar també molins d´aigua que busquen aigua del sòbsol, canyissars, llocs de pic nic a l´ombra, oliveres, cassalots, masies i esglésies romàniques.

Un goig pel senderista que vol caminar a mig camí entre el sol i l´ombra, creuant paisatges èpics a mig camí entre el paisatge lliure a la vista, i els racons bucòlics plens de natura i ombra, apte tant per l´estiu i l´hivern,

Vaig fer camí des de darrera l´hospital de Mollet (bus 320 des de la Sagrera a Bcn, o rodalies R3 des de l´estació de la Sagrera o Passeig de Gràcia), primer, i després de creuar el pont de l´autopista, per camps de conreu de blat.   Després, seguint el GR 97-3, riera i racons plens d´ombra i figuera, encisador.

Arribo a l´església romànica de Gàllecs, després pujo al bosc de pins i alzines de "Veire", i per acabar, i abandonant el camí del GR, en baixada cap a Mollet, vaig apropar-me al costat de la Torre d´en Malla i la ciutat de Parets, trobant riera i pous de conreu.

https://www.blogger.com/blog/post/edit/2795110806568628270/6523412186953115960

Acabo per on vaig començar en dues hores i quart.

 primera part al sol, rodejats de camp de blat i secà................................

 

 

després de la primera part al Sol ve aquesta a l´ombra, al costat de la riera, i seguint el camí GR-97-3

area de lleure de Can Mainou    

sortida de l´església i cap al bosc de "Veie"....... 

església romància del s. XI............................

 

ENCREUAMENT DEL CAMÍ DE TORNADA AMB AL PUJADA AL NORD DEL GR-97-3

RUTA TORNADA DES DE SANT FELIU DE CODINES - GR-5

Feta la ruta de tornada de l´etapa 7 del GR-5 des de Sant Feliu de Codines.

Ahir, mirant el track per google maps, vaig descobrir que l´arribada de cami a Sant Feliu de Codines es fa per la part alta del poble, creuant abans la ctra 1241, a 1 km de la sortida del poble. Després el camí passa per la Creu i baixa a la fàbrica Roca Umbert, buscant la sortida cap a Aiguafreda, etapa 8. Decideixo evitar la passada pel poble i anar a cercar l´encreuament de la ruta amb la ctra de Sant Llorenç, que seria en pujada per començar i que em puc estalviar. 

 

Trobo el cartell indicatiu de direccions a l´esquerra amb un petit avis de GR-5 i la típica marca blanca i vermella que m´empeny a començar sense distraccions. Baixo la senda que porta a una propietat agrària i trobo un tronc que barra el pas cap a la seguent marca vermella i blanca que veig a l´altre banda d´un cami costerer, fet pèr protegir d´incendis provocats per linies d´alta tensió. 

 

Començo a caminar per una senda entre alzines i terra vermellós i rocós molt agradable, 45´ fins a la sortida a pista ample sorrenca en pujada, la primera del dia. 

 

Poc abans de trobar la pista he vist un desviament marcat en post alt i cartells explicatius de direccions, amb ressenya de camí cap al GORG NEGRE. A l´arribada a casa, entenc que si hagúes tombat al nord, també podria haver fet el camí per la part alta de la cinglera. No se si aquest es el camí que marquen moltes persones que han fet abans que jo la ruta com a bona, però també entenc que escollir el Gorg Negre ha de suposar una pujada més feixuga. 

 

Pujo per la pista una mitja hora més fins als camps de blat i el post indicatiu de LA FERRERIA, punt final de l´etapa anterior. També hi ha indicació de GALLIFA, i pujo per aquesta pista per explorar, perquè veig a la meva esquerra el cingle que en la baixada en direcció contraria vaig poder veure davant al final de camí. 

 

Ara estic darrera del cingle i l´antena, i sé que per veure el camí fet el dia abans haig de tombar el turó, peró no trobo un lloc enlairat per poder veure el que el turò m´amaga. Gallifa queda a baix a la meva dreta. 

 

En aquest punt decideixo tornar pels meus passos enrera. 

 

A l´arribada a casa, veig que m´he estalviat una bona rodejada inevitable per la presencia de barrancs a riera, i que en 3 kms, com indicava el senyal, m´haguessin fer suar la cansalada. puf!! 

 

Queda per dies més valents la part dels Cingles de Bertí, i l´etapa 8 del GR-5

TRAM ETAPA 7 SANT LORENÇ SAVALL-LA FERRERIA

Ja per fi he arribat a la solució del que va ser l´error de sortida de pista agafada a l´anterior passejada que volia trobar aquest camí, i que va acabar a l´Alzina Balladora" del camí del GR- 173. L´he trobat, si!!, però amagadísima, com ja vaig intuïr, a l´esquerra del camí, a uns 500 metres de la sortida de Sant LLorenç. 

 

I es que a aquest desviament tant important, per la gent que vol costejar pel nord la serra i arribar a Gallifa i Sant Feliu, trobant pel camí l´antiga ruta de la Matagalls-Montserrat, i el desviament al sud-oest que baixa cap al GR-173 i Castellar del Vallés, que vaig fer l´altra vegada, i que suposa un desviament al GR-5 de ben be altres quasibé 45´, hauria de tenir, per qualificació de camí i rang, un post propi amb una sola indicació "CAMI DEL GR-5", ben visible i en lloc a peu de pista.

DESVIAMENT MAL SENYALITZAT, A 150 METRES DEL PENDENT DE CASA EL MOSSEN

A L´ESQUERRA, TAN SOLS LA CORDA RECORDA QUE PER ALLÀ PASSA UN CAMINET

 

Ja trobada la pista que s´enlaira entre alzines, amagada i ombrívola, he trigat uns 45´ en arribar a dalt a la pista asfaltada i amb sauló, seguint corriols i pistes ben senyalitzades, encara que amb pintades antigues. 

 

L´únic tros una mica mal marcat, es el terral que hi ha a la sortida del tram emboscat, trobem dos camins, el que baixa va cap a St JAUME DE VALLVERT, i el que puja al terral d´arenisca, es el bó, ja a pocs metres de la pista asfaltada, allà hi trobem una fita que marca el desviament cap a el GR-173 i la baixada a Castell de Gallifa i la Ferreria. 

 

  TERRAL D´ARENISCA QUE TAPA EL CAMÍ AL FONS, QUE JA PUJA A LA PISTA ASFALTADA

SENYALS QUE INDIQUEN ELS DESVIAMENTS A DRETA I ESQUERRA;

DRETA CAP AL GR 173 I ESQUERRA CAP A LA CONTINUACIÓ DEL NOSTRE CAMI

 

 Tombem a l´esquera i baixem una bona estona, sense massa pendent, cap a la ctra de Sant Llorenç a Sant Feliu. Trobem la deviació en gir tancat a la dreta, cap al sud, que torna a trobar pista de terra ampla i marques esvaides de GR, per allà baixem en poc temps a una drecera ben marcada que es a on trobem les marques de l´antiga pujada de la Matagalls, i la pujada a CASTELL DE GALLIFA, Una mica més endavant, passada la casa i la pista feta recentment amb sauló, trobem una baixada amb fort pendent, que ja veiem com tomba altra vegada al nord, i enfila cap als turons de Sant Feliu, aquest camí el faré de tornada properament

 

FINAL DE CARRETERA ASFALTADA I DESVIAMENT MARCAT AMB SENYALS VERMELLS I BLANCS A LA DRETA, CAP A LA NOVA PISTA I LA DRECERA QUE MARCA EL POSTE DE BAIX