http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5564787
Un grup de 13 caminants hem fet el dia 14 de novembre el camí d´Argentona i les seves fonts, fent aquestes.....
PARADES:
1-tramvia d´Argentona a Mataró
El tramvia d´Argentona va servir per portar la burgesia catalana que poseia fàbriques a Mataró del ram del tèxtil, fins al seu lloc d´estiueig i de fontada dominical a Argentona......, exemple del que dic són per exemple les notes que he tret dels "butlletins del gènere de punt" publicats per la fundació Jaume Vilaseca, que es poden consultar a la pàgina http://www.fundaciojaumevilaseca.org/butlletins.htm.
Aquesta unitat exposada a Argentona, la número 2 en la història de la línia, va funcionar fins ben entrat els 60´s i amb les seves 5 unitats companyes, va portar fins a l´arribada de l´autobús un bon número de Mataronins a dalt la riera d´Argentona.
industries tèxtils a Matarò.....
Can Minguell, La fàbrica, que comprenia el procés complet de filatura, tint i confecció, estava especialitzada en pelfa i semillana i comercialitzava la marca «El Ciervo».
El juliol de 1949 la plantilla de l’empresa s’havia reduït fins a quatre-cents vuitanta-tres empleats. Per raons que es desconeixen, entre 1947 i 1957 tota la plantilla va ser traspassada d’Industrias Minguell S.A. a Contexta S.A., per tornar posteriorment a l’empresa inicial.
Contexta, S.A. fou una empresa creada el maig de 1947, amb domicili al carrer de Quintana, núm. 1; amb un capital social de 2,5 milions, el 1949 s’amplià a 4,6 milions; Jaume Baladia i de Ferrater, «Jumi», n’era el president. Els dos nebots instal·laren un motor de vapor construït per Alexander Hermanos de Barcelona, que substituí el de gas, traslladat al carrer de Sant Joaquim, 43-45. Al poc temps, i amb la fàbrica novament ampliada fins al número 53 del mateix carrer, incrementaren la potència del vapor.
Entre els anys 1899 i 1904 Joaquim Coll i Regàs consta com a titular. Va ampliar el negoci amb filatura, tissatge, aprest i confecció i va obrir el despatx central a Barcelona, al carrer de Pau Claris, 8. També es presentà a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888, on va rebre la Medalla d’Or pel gènere tan econòmic que presentava –baixa qualitat i molt baix preu–. Finalment, encarregà a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic seu i veí del Carreró, el projecte de la seva nova residència al carrer d’Argentona, 55, de Mataró, actualment la seu de Fundació Laietana.
En l´actual.litat encara resta un bon exemple d´aquesta empenta però marcada per la Crisi.
La empresa más importante de Mataró por volumen de facturación es Punto Roma, dedicada a la moda de mujer.
La segunda mayor compañía es la antigua Abanderado, que fue en el pasado propiedad de la familia Sans. Hace una década pasó a manos de la multinacional Sara Lee, que posteriormente la vendió a DB Apparel. El grupo emplea ahora a unos 250 trabajadores, de los que tan sólo unos cincuenta se dedican a la producción, ya que la fabricación se ha deslocalizado.
Entre las empresas textiles más destacadas de la ciudad figuran Valenri, que cuenta con una planta en Tánger (Marruecos) desde hace una década, y la firma Massana, que también fabrica en el país africano.
DB Apparel, Valenri y Massana no han presentado ningún expediente temporal ni de rescisión, al contrario de compañías que operan en el sector de los tintes y los acabados como Texprint o Estampados Litoral.
Uno de los cierres que ha tenido más impacto en la comarca fue el del grupo de acabados y tintes Fibracolor, con sede en Tordera (Maresme), ya que buena parte de su plantilla eran trabajadores de Mataró. Este cierre se compensa con la presencia de Inditex en Tordera, que supone un revulsivo para la zona.
2-font de Sant Domènec i fira del Càntir a l´agost.
 |
| Font de Sant Domènec "omplirà el càntir nou amb aigua de Sant Domènec beneida i fresca a la boca per guarir tots els mals" |
La ciutat d´Argentona compta també en èsser de les últimes ciutats que encara celebra la fira del Càntir per Sant Domènec. Antic costum que consisteix en guarir malts de cos bevent aigua beneïda en un càntir nou. Tot això fet el dia 6 d´agost al voltant d´una de les fires amb més història de Catalunya, en la seva seva 62ena edició.
També a continuació visitem la Font Picant, que mesclada amb anissos feia el delit dels usuaris del tramvia, la qual última parada era al seu davant.
3-Museu del Càntir
Aqui aprenem tot el que s´ha de saver al voltant del treball de la terrissa, des de l´època neolítica, egípcia o musulmana, amb totes les seves variants i formes, un museu espectacular que es pot visitar gràtis el primer diumenge de mes.
4-ruta modernista
4.a.- "Casa Puig i Cadafalch", antiga casa pairal de a familia, que va ser comprada per l´insigne arquitecte per fer-hi descans abans i després del seu exili de la guerra.
 |
| casa al carrer Dolors Monserdà |
 |
| CASA PUIG I CADAFALCH |
 |
| detall del treball de forja de les finestres |
La va fer restaurar unint les dos cases laterals i amb merlets, arcs apuntats, escultures, galeries porxades i xemeneies policromades les va re-convertir en una meravella que actualment l´Ajuntament d´Argentona frisa per tornar a rescabalar i treure de la seva ruina. Les finestres de la façana nord, amb el seu treball de forja, com es veu en una de les fotografies de la part inferior, és el meu element preferit, encara que rovellades i tot.
 |
| escultures al.legòriques |
La va fer restaurar unint les dos cases laterals i amb merlets, arcs apuntats, escultures, galeries porxades i xemeneies policromades les va re-convertir en una meravella que actualment l´Ajuntament d´Argentona frisa per tornar a rescabalar i treure de la seva ruina. Les finestres de la façana nord, amb el seu treball de forja, com es veu en una de les fotografies de la part inferior, és el meu element preferit, encara que rovellades i tot.
http://www.tv3.cat/videos/3045990/La-Casa-Puig-i-Cadafalch-dArgentona
També sobre Puig i Cadafalch, amb obra a Barcelona; com el Palau Quadres a la Diagonal, la Casa de les Punxes també a la Diagonal amb Mallorca, i la casa Amatller, al costat de la Batlló, a la "manzana de la Discordia", fan de la ruta modernista per Argentona una joia a seguir, que completem amb la visita a.....
4.b.- la "Capella del Sagrament", a dintre de l´esglèsia de Sant Julià, amb els seus paraments interiors treballats amb esgrafiatS daurats i color, i les gàrgoles fantàstiques exteriors, en el costat nord-oest, recinte ocupat antigament pel cementiri. L´ornamentació fan d´aquest lloc un bon exemple de l´aplicació del treball modernista a la causa de la exaltació religiosa.
4.c.- "Can Calopa", casa reformada pel Puig i Cadafalch, casa privada tan sols es pot veure la seva porta d´entrada.
4.d.- "Casa Mora", d´estil noucentista and tocs àrabs i cantonades en totxo, columnes neo-àrabs i un trebal de forja magnífic.
4.e.- "Can Baladia", Casa del famós fabricant tèxtil mataronenc, Jaume Baladia i Ferrater? (dubte sobre la dada), també decorada per en Puig i Cadafalch, mireu les arcades arabitzants de la façana a la foto 1, ara restaurant amb magnífiques instal.lacions, i un berenador modernista autèntic al seu pati.
 |
| berenador a dins el pati |
4.f.- "Casa Pagés", casa de la familia de Josep Maria Espinàs a Argentona a la plaça Ballot, destaca la seva creu frontal i el remat de les finestres.
 |
| Casa Pagés |
 |
| edifici al davant amb berenador de totxo. |
 |
| esplanada de la font |
Aquesta font neix d´una mina d´aigua gasosa amb propietats minerals, molt curiosa i valorada a la seva època, tant per les seves qualitats curatives, que feien que la gent que podia permetre´s sortir de la ciutat empudegada, en dies de guardar, diumenges habitualment, visites les enfores, amb el seu aire net, i les seves aigues guaridores mesclades amb anissos.
Al voltant d´aquesta font "Picant", que donava aigua de "Vichi", s´hi van construir balneari, planta embotelladora, berenadors i xalets, que van dotar de caliu un racó meravellós que encara conserva aquest caliu.
També es va poder embotellar i comercialitzar.
Es va recuperar el gener del 2011, després de la seva restauració, ara tancada altra vegada per la seva càrrega de manganés.
 |
| meravellós treball de forja modernista a l´entrada |
 |
| aixeta cental d´aigua normal. aixetes laterals tancades a hores per veure aigua amb gust ferruginós i gas |
 |
| imagineu la gent de principis de segle demanant aigua amb anissos els diumenges vestits de gala al costat del tramvia només acabat d´arribar de Mataró, de la ciutat bruta. |
6- Ruta per les 6 fonts Argentona + la font d´en Miliu i la de la Puput
 |
| el grup a punt per començar la pujada per les fonts |
 |
| font de la Puput |
 |
| Font de les Sureres – Construïda l' any 1999 |
 |
| Font de l' Esquirol – Construïda l' any 1998 |
 |
| Font de l' Esquirolet – Construïda l' any 1998 |
 |
| Font del Ferro – Restaura al 1994 |
 |
| Font del Grup – Construïda l' any 1993 |
7-castell Burriac
 |
| Joan i jo en la excursió de reconeixement |
 |
| tota la colla el dia 14 de novembre |
 |
| torre de l´homenatge |
 |
| Argentona, i la pujada, puff! |
 |
| Monolit record dels termes que s´abjudicava el senyor del castell granit, com tot el terre que em trepitjat per pujar, que en realitat era sauló!! |
 |
| una carota? |
 |
| baixada més fluixeta per aquesta banda |
 |
| beranador i font amagada!! |
 |
| cartell indicador de sortida de la Serralada Litoral |
 |
| antiga masia-monestir? |
 |
| esglèsia del segle XVII, Sant Feliu |
 |
| castell de Burriac a dalt |
 |
| Ajuntament de Cabrera |
 |
| ruines IBERES de ILTURO, a on es van coure les àmfores que transportave els ibers per tot el Mediterrani |
 |
| final de ruta a l´estació de Cabrera. |