domingo, 3 de noviembre de 2013

FONTS D´ARGENTONA - CASTELL BURRIAC



http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5564787

Un grup de 13 caminants hem fet el dia 14 de novembre el camí d´Argentona i les seves fonts, fent aquestes.....

PARADES:

1-tramvia d´Argentona a Mataró




El tramvia d´Argentona va servir per portar la burgesia catalana que poseia fàbriques a Mataró del ram del tèxtil, fins al seu lloc d´estiueig i de fontada dominical a Argentona......, exemple del que dic són per exemple les notes que he tret dels "butlletins del gènere de punt" publicats per la fundació Jaume Vilaseca, que es poden consultar a la pàgina http://www.fundaciojaumevilaseca.org/butlletins.htm.

Aquesta unitat exposada a Argentona, la número 2 en la història de la línia, va funcionar fins ben entrat els 60´s i amb les seves 5 unitats companyes, va portar fins a l´arribada de l´autobús un bon número de Mataronins a dalt la riera d´Argentona.

industries tèxtils a Matarò.....

Can Minguell, La fàbrica, que comprenia el procés complet de filatura, tint i confecció, estava especialitzada en pelfa i semillana i comercialitzava la marca «El Ciervo».

Disposava de standards i telers de punys per a mitjons ibateries, bonamy i telers rodons per a la pelfa.  Com a detall interessant cal ressaltar que aquesta fou una de les primeres fàbriques de Mataró que l’any 1914 instal·là el corrent elèctric. En el transformador situat al carrer de Puigblanch encara es pot veure la petita placa que l’identifica amb el núm. 1. Ara fa cent anys, des d’aquest transformador es va tirar una línia fins a Santa Maria per il·luminar la basílica el dia de les Santes.

El juliol de 1949 la plantilla de l’empresa s’havia reduït fins a quatre-cents vuitanta-tres empleats. Per raons que es desconeixen, entre 1947 i 1957 tota la plantilla va ser traspassada d’Industrias Minguell S.A. a Contexta S.A., per tornar posteriorment a l’empresa inicial. 

Contexta, S.A. fou una empresa creada el maig de 1947, amb domicili al carrer de Quintana, núm. 1; amb un capital social de 2,5 milions, el 1949 s’amplià a 4,6 milions; Jaume Baladia i de Ferrater, «Jumi», n’era el president.  Els dos nebots instal·laren un motor de vapor construït per Alexander Hermanos de Barcelona, que substituí el de gas, traslladat al carrer de Sant Joaquim, 43-45. Al poc temps, i amb la fàbrica novament ampliada fins al número 53 del mateix carrer, incrementaren la potència del vapor.

Joaquim Coll i Regàs (?-1904) va donar gran empenta al negoci. La fàbrica, de 12.580 m2, amb una plantilla de sis-cents treballadors i cinc-centes màquines, es trobava al carrer de la Mercè, 55 –avui dia Camí Ral, 479–, cantonada amb l’avinguda de Jaume Recoder. La porta d’entrada que encara es conserva al Camí Ral s’obrí anys més tard.

Entre els anys 1899 i 1904 Joaquim Coll i Regàs consta com a titular. Va ampliar el negoci amb filatura, tissatge, aprest i confecció i va obrir el despatx central a Barcelona, al carrer de Pau Claris, 8. També es presentà a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888, on va rebre la Medalla d’Or pel gènere tan econòmic que presentava –baixa qualitat i molt baix preu–. Finalment, encarregà a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic seu i veí del Carreró, el projecte de la seva nova residència al carrer d’Argentona, 55, de Mataró, actualment la seu de Fundació Laietana.

En l´actual.litat encara resta un bon exemple d´aquesta empenta però marcada per la Crisi. 


La empresa más importante de Mataró por volumen de facturación es Punto Roma, dedicada a la moda de mujer.
 
 
La segunda mayor compañía es la antigua Abanderado, que fue en el pasado propiedad de la familia Sans. Hace una década pasó a manos de la multinacional Sara Lee, que posteriormente la vendió a DB Apparel. El grupo emplea ahora a unos 250 trabajadores, de los que tan sólo unos cincuenta se dedican a la producción, ya que la fabricación se ha deslocalizado.

Entre las empresas textiles más destacadas de la ciudad figuran Valenri, que cuenta con una planta en Tánger (Marruecos) desde hace una década, y la firma Massana, que también fabrica en el país africano.

 
DB Apparel, Valenri y Massana no han presentado ningún expediente temporal ni de rescisión, al contrario de compañías que operan en el sector de los tintes y los acabados como Texprint o Estampados Litoral.
 
 
Uno de los cierres que ha tenido más impacto en la comarca fue el del grupo de acabados y tintes Fibracolor, con sede en Tordera (Maresme), ya que buena parte de su plantilla eran trabajadores de Mataró. Este cierre se compensa con la presencia de Inditex en Tordera, que supone un revulsivo para la zona.


2-font de Sant Domènec i fira del Càntir a l´agost.



Font de Sant Domènec
"omplirà el càntir nou
amb aigua de Sant Domènec
beneida i fresca a la boca
per guarir tots els mals"


La ciutat d´Argentona compta també en èsser de les últimes ciutats que encara celebra la fira del Càntir per Sant Domènec.  Antic costum que consisteix en guarir malts de cos bevent aigua beneïda en un càntir nou.  Tot això fet el dia 6 d´agost al voltant d´una de les fires amb més història de Catalunya, en la seva seva 62ena edició.

També a continuació visitem la Font Picant, que mesclada amb anissos feia el delit dels usuaris del tramvia, la qual última parada era al seu davant.






3-Museu del Càntir

Aqui aprenem tot el que s´ha de saver al voltant del treball de la terrissa, des de l´època neolítica, egípcia o musulmana, amb totes les seves variants i formes, un museu espectacular que es pot visitar gràtis el primer diumenge de mes.

4-ruta modernista
 
4.a.- "Casa Puig i Cadafalch", antiga casa pairal de a familia, que va ser comprada per l´insigne arquitecte per fer-hi descans abans i després del seu exili de la guerra.


casa al carrer Dolors Monserdà




 
CASA PUIG I CADAFALCH



detall del treball de forja de les finestres





escultures al.legòriques

La va fer restaurar unint les dos cases laterals i amb merlets, arcs apuntats, escultures, galeries porxades i xemeneies policromades les va re-convertir en una meravella que actualment l´Ajuntament d´Argentona frisa per tornar a rescabalar i treure de la seva ruina.  Les finestres de la façana nord, amb el seu treball de forja, com es veu en una de les fotografies de la part inferior, és el meu element preferit, encara que rovellades i tot.
Sobre l´estat actual de la casa tenim.....
http://www.tv3.cat/videos/3045990/La-Casa-Puig-i-Cadafalch-dArgentona

També sobre Puig i Cadafalch, amb obra a Barcelona; com el Palau Quadres a la Diagonal, la Casa de les Punxes també a la Diagonal amb Mallorca, i la casa Amatller, al costat de la Batlló, a la "manzana de la Discordia", fan de la ruta modernista per Argentona una joia a seguir, que completem amb la visita a.....

4.b.- la "Capella del Sagrament", a dintre de l´esglèsia de Sant Julià, amb els seus paraments interiors treballats amb esgrafiatS daurats i color, i les gàrgoles fantàstiques exteriors, en el costat nord-oest, recinte ocupat antigament pel cementiri.  L´ornamentació fan d´aquest lloc un bon exemple de l´aplicació del treball modernista a la causa de la exaltació religiosa.


4.c.- "Can Calopa", casa reformada pel Puig i Cadafalch, casa privada tan sols es pot veure la seva porta d´entrada. 
 
 
4.d.- "Casa Mora", d´estil noucentista and tocs àrabs i cantonades en totxo, columnes neo-àrabs i un trebal de forja magnífic.
 

 
4.e.- "Can Baladia", Casa del famós fabricant tèxtil mataronenc, Jaume Baladia i Ferrater? (dubte sobre la dada), també decorada per en Puig i Cadafalch, mireu les arcades arabitzants de la façana a la foto 1, ara restaurant amb magnífiques instal.lacions, i un berenador modernista autèntic al seu pati.
 
 
berenador a dins el pati
 
4.f.- "Casa Pagés", casa de la familia de Josep Maria Espinàs a Argentona a la plaça Ballot, destaca la seva creu frontal i el remat de les finestres.
 
 
Casa Pagés
 
edifici al davant amb berenador de totxo.
 
 
5-Font Picant

esplanada de la font

Aquesta font neix d´una mina d´aigua gasosa amb propietats minerals, molt curiosa i valorada a la seva època, tant per les seves qualitats curatives, que feien que la gent que podia permetre´s sortir de la ciutat empudegada, en dies de guardar, diumenges habitualment, visites les enfores, amb el seu aire net, i les seves aigues guaridores mesclades amb anissos.

Al voltant d´aquesta font "Picant", que donava aigua de "Vichi", s´hi van construir balneari, planta embotelladora, berenadors i xalets, que van dotar de caliu un racó meravellós que encara conserva aquest caliu.
 
També es va poder embotellar i comercialitzar.
 
Es va recuperar el gener del 2011, després de la seva restauració, ara tancada altra vegada per la seva càrrega de manganés.



meravellós treball de forja modernista a l´entrada

aixeta cental d´aigua normal.
aixetes laterals tancades a hores per
veure aigua amb gust ferruginós i gas

imagineu la gent de principis de segle demanant
aigua amb anissos els diumenges vestits
de gala al costat del tramvia només acabat
d´arribar de Mataró, de la ciutat bruta.


6- Ruta per les 6 fonts Argentona + la font d´en Miliu i la de la Puput

el grup a punt per començar la pujada per les fonts


font de la Puput




Font de les Sureres – Construïda l' any 1999


Font de l' Esquirol – Construïda l' any 1998


Font de l' Esquirolet – Construïda l' any 1998




 Font del Ferro – Restaura al 1994



Font del Grup – Construïda l' any 1993



7-castell Burriac


Joan i jo en la excursió de reconeixement

tota la colla el dia 14 de novembre


torre de l´homenatge



Argentona, i la pujada, puff!


Monolit record dels termes que
s´abjudicava el senyor del castell
granit, com tot el terre que em
trepitjat per pujar, que en
realitat era sauló!!


una carota?

baixada més fluixeta per aquesta banda

beranador i font amagada!!

cartell indicador de sortida de la
Serralada Litoral


antiga masia-monestir?


esglèsia del segle XVII, Sant Feliu

castell de Burriac a dalt

Ajuntament de Cabrera

ruines IBERES de ILTURO,
a on es van coure les àmfores que
transportave els ibers per tot
el Mediterrani
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2354

final de ruta a l´estació de Cabrera.