Aquest cap de setmana ha sigut el dia de la recreació de com era
la vida a la Colònia Güell a principis del segle passat, quan tot
al seu voltant era feina i treball, bon veinatge i organització.
De quan els més de 1000 treballadors que van arribar a viure als
terrenys de la masia "Can Soler de la Torre", propietat del Sr. Eusebi
Güell i Bacigalupi, i després d´ell, dels seus fills, treballaven
de valent i vivien de lloguer, lluny de la ciutat i dels problemes
obrers de l´època, havent vingut de l´antic "Vapor Vell de Sants"
i del camp de tota Catalunya.
La veritat es que el que porta l´ambientació festiva ho fa la mar
de divertit, disfresses, repressentació acurada dels oficis,
escenografies de luxe, megafonia, atraccions, aquest any hi ha
hagut una pianola a la plaça de davant del teatre, i uns músics
ambientant la pujada cap a l´escola, a més de les visites guiades,
realment s´hi gasten diners cada any, i t´ho fan viure, a més les
visites guiades a l´antic recinte fabril son un luxe.
Nosaltres vàrem poder comprobar-ho fa uns anys amb la
guia d´un bon home, antic treballador d´allà, que ens va
portar per tot arreu i ens va explicar els seus propis records,
veritablement recomanable veure l´antic recinte, per restaurar,
si Deu vol, de barrats i tel.lers petits, conservat com estava
antigament, quan tissaven el vellut i la pana.
A la colònia la vida va començar el 1890, com en una pel.licula
de Fellini, amor i roses, van començar arribant treballadors,
poc a poc, fugint de Barcelona o per començar una vida nova,
tenien vivenda llogada, amb aigua corrent; cooperativa
de consum; escola gratuita pels nens, a on s´ensenyava, entre
d´altres, religió, lectura i declamació, caligrafia, gramàtica
castellana i catalana, gimnàstica, aritmética, geografia, àlgebra,
ciencies, francès i alemany, dibuix i música; metge i farmacia;
teatre i centre parroquial.
xemeneia de la fàbrica
masia original "Can Soler de la Torre"
primera parròquia de la colònia
casa de l´administrador "Ca l´Espinal"
antic centre parroquial, ara biblioteca
cases dels obrers, de més de 80 metres quadrats algunes
amb hort, llar de foc i dues plantes
escola
La filatura va treballar fins al 43, des d´abans de començaments
de segle, sempre amb vapor, dues màquines de vapor de 1800 CV.
pujada pel costat de la fàbrica i de la casa del director
"Ca l´Ordal", casa de pagesos
cooperativa de consum d´obrers
´
Fonda a l´entrada de la colònia des de la carretera
pou de la casa del director
Al començament l´aigua arribava a les cases i la fàbrica des de
pous, per tot el recinte, però ben aviat va arribar l´aigua corrent,
els horts i les comunicacions amb Barcelona gràcies al ferrocarril
de Cornellà, carrilet, feien que la vida fós més agraïa per tothom.
Teatre i Ateneu
Un dia qualsevol a les seves vides devia començar ben d´hora
a trenc d´alba, cadascú a la seva feina, els nens al cole, i els visitants
a la fonda, o a l´Ateneu, a on, els dies de festa, la colònia es reunia
i feia les seves activitats comunes, sempre en familia, lluny de
la ciutat i dels seus problemes.
l´ampliació de l´esglesia, antigament a dins de la masia de "Can
Soler de la Torre", aixecant la meravella del recinte, la Cripta,
1898-1916, a l´estudi de la qual va fer famós el seu sistema de
pesos i contrapesos per construir columnes i arcs de sustentació.
Els seu deixeble, Francesc Berenguer i Mestre, va ser el projector
de la trama urbana i va saver diferenciar la distribució de carrers
de la resta de colònies del Llobregat, com per exemple a l´Ametlla
de Merola, a on les cases rodegen la fàbrica i el canal de rec la
trama urbana, fent un tot unit, a la colònia Güell, la fàbrica resta
segregada de les cases dels obrers.
fàbrica de mahó, ben acurada, pròpia dels genis del modernisme.
encara podem llegir històries de sacrifici i patiment, sempre amb
la familia com a consol o represor particular, que ens porten
lluny, cap a una vida d´esforç que ens ha fet rics al catalans
d´avui, recomano especialment el llibre: "Olor de colònia" de
Silvia Alcàntara.
Jo sempre he volgut passar una vegada a l any per la colònia, a més
soc fan de la "Ruta de les colònies", que es fa al voltant de Cal Rosal
i Puig Reig, aigues amunt, ruta que he fet sencera ja fa uns anys, i tinc
una sensibilitat especial per tot allò que va envoltar la vida dels obrers
téxtils de finals segle XIX, per tot això vull retre homenatge a aquella
vida i a les seves restes actuals, a lo llarg de tot el riu Llobregat, d´una
vegada i per totes, amb aquest document, i amb d´altres que vindràn.
Seguiu llegint els meus posts.