https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana
Sortim del costat dret de l´ermita de Santa Eulàlia de Begues, al final del passatge de "Can Pau", per endinsar-nos caminant per una pista ampla que porta cap a uns camps de conreu, propietaria la mateixa finca de Can Pau, i uns cims baixets que es divisen al fons.
El dia es agradable i se les promet soleiat i amb bones vistes de camp net.
Són
les 6.30 hores del matí i el sol només a sortit, les forces estàn
senceres després de un mes de no fer camí, amb botes noves, i poca roba,
menjar per fer un most dolç, poca aigua, encara no fa massa calor, i la
radio a les oides.
Arribo a "Can Pau" de seguida i rodejo la propietat, hi te al pati un cub de raïm maco.
Can Pau
Comença el camí antic de Begues a Vallirana, de meitat del segle XIX, "bo per a carros" quan va ser ampliat a una amplada d´un metre i mig, sembla mentida!!, ara es una riereta estreta de pedra de calç ben relliscosa.
Comença la pujada amb turmells fluixos i a les 6.49 hores arribo a l´avenç petit de "Can Figueras", petit forat, fondo, que hi es format per l´escorrentia de l´aigua de pluja cap al fons de la muntanya.
Una mica més amunt trobem la primera desviació important, podem seguir recte o girar a la dreta, que es la traça del camí antic que començava a serpentejar per trobar el cim. Jo segueixo recte.
la pujadeta es amb roca solta, però no és molt llarga, es millor portar botes per les reblincades, gran fita!!
La pujada, des que hem trobat la pedra solta, es forta però aguanto be el repte i arribo a les torres d´alta tensió cap a les 7.10 hores, i la pista de terra que té vistes dels transformadors d´alta tensió.
Ara be lo bo!!, arribat a la pista principal, si hagués reculat a la dreta, una miqueta, res!!, hagués trobat un senderet molt estret, quasibé ocult, a l´esquerra, que està marcat com a caminet per anar a trobar l´avenç "Gran de les Alzines", i que enfila recte cap a l´estació d´alta tensió, que m´hagués estalviat uns 15´ de cami, segueixo a l´esquerra la pista, sense trobar la desviació i arribo a la ctra que puja de Begues cap a l´estació eléctrica des de Sant Sadurní.
avenç petit de Can Figueres
sortida a pista davant de les torres d´alta tensió
ctra que puja de les coves de Can Sadurni a la estació de transformadors
estació transformadors sota el núbol de boira i des de dalt del camí
Enfilo la ctra fins al costat sud-oest i trobo la pista a l´esquerra que puja en dues pendents fortes, per pista ampla i sol, cap al cartell desviació a la dreta direcció Olesa de Bonesvalls, i que marca una distància de 4.4 kms per arribar-hi, camí sense pèrdua que es pot fer en 45´.
fita mestra de 4.4 kms fins a Olesa de Bonesvalls
La propera sirà des de Olesa fins aquest punt, i tornada, avui siràn 10 kms de camí total.
Són les 8.15 hores, una hora i 45´no està malament!!, queda la tornada.
La tornada la faig rodejant la central eléctrica en sentit agulles del rellotge per trobar el senderet que us he explicat abans, i que trobo amagat a mig camí del cami de ronda del complexe a l´esquerra, en el costat nord-est.
Passo per l´avenç "Gran de les Alzines", i a l´arribar a pista i tombar a l´esquerra, l´"Avenç de les Alzines", que no trobo per estar massa endinsat del camí.
Baixo la pista, sense desviació que em despisti i al davant veig una bifurcació important des de dalt el camí. Es aquí on el camí carener feia la conexió de les diferents collades i la continuació cap a Vallirana del camí antic.
Agafo la baixada, altra cop acompanyat de pedra solta, pel camí antic, de tornada a Begues, just a l´entrada faig el most i en canvio les botes que comencen a molestar.
En uns 30´ arribo a Begues, passant just al costat de l´antiga drecera agafada en la pujada, l´avenç petit de "Can Figueras", i Can Pau.
Final de dia maco i promesa de tornada aviat, des del cantó de Vallirana o Olesa de Bonesvalls, que es una de les meves fites preferides estiuenques.
Nota de la continuació de la ruta fins a Olesa de Bonesvalls.
Des de la bifurcació que he marcat amb el nom de "fita mestra", no es molt recomanable la baixada si no ets coneixedor de la zona.
Avui he fet la baixada, molt pendent, de 35´ fins a la pista de grava vermella i el cartell de distància 2.5 kms fins a Olesa, perà ha sigut tan magra la promesa de pujada que he trobat, que m´he decantat per no arribar als carrers del poble i tornar fent servir un camí drecera que surt just davant del cartell, cap a la esquerra, aprofitant un rierol entre carenes.
La pujada molt maca al principi, s´ha anat tancant de vegetació rasposa del Garraf, i m´he acabat fent unes esgarrinxades fortes a les cames, no aneu al Garraf amb pantalons curts, encara que sigui estiu!!.
Per sortir d´allà, i com a alternativa menys lesiva, m´he fet un bona pujada pel marge esquerra, entre pedra de calç relliscosa, que m´ha esgotat cosa tremenda.
Al final, la solució que he pres per estalviar forces per la tornada ha estat ben feta, però no ben calculada per no saber dels camins que s´alviran just a la carena contraria per la qual baixava, i que va més a prop de la ctra de Begues.
No sé si per aquella serra hi haura un millor accés controlat pels pendents, i tot i les ferides, la tornada a dalt la carena ha trigat 2 hores i 20´
