martes, 3 de septiembre de 2013

COLL DE BORDOI-COLL DE LA FONT DE LA CERA (tram 16 GR-92)

Ahir vàrem fer quatre esforçats caminants, el Joan Antoni Vidal, jo mateix, la Isabel i la Cati, una de les rutes més llargues del Gr al seu pas per la serralada prelitoral, entre dos colls que tenen el poble més proper a 3 kms. en inici Llinars del Valles, i al final Alella, o sigui que als 23 kms de l´etapa, s´hi han d´afegir aquests 6 més d´enllaç entre coll i poble.

transport des de Barcelona

Per arribar la RENFE des de el Clot fins a Llinars, i de tornada el Sagalés que surt del costat de l´oficina d´info del parc al capdavall de la rambla, fins a la Ronda Sant Pere, amb parada davant la Monumental.

recorregut i perfil

dues pujades principals no gaire dures, la primera de sis kilometres remuntant fins a la "Torrassa del Moro", amb un desnivell de 200 metres i una altra de 12 kilometres de llargada remuntant prop de 200 metres, fins una cota màxima de 500 metres sobre el mar a l´alçada de Premià.

principal recomanacions.

A l´estiu portar aigua, tan sols hi ha font a Sant Bartomeu, al kilómetre 11,  i a Sant Mateu, al kilòmetre 19, les dues molt properes al camí, i sobretot relaxar cames per la baixada cap a Alella a final de recorregut.

Tenir cura de les relliscades, el terra es sauló durant gran part del camí, i a trossos ens fiquen en rieres de pluja una mica complicades de baixar amb botes.

característiques

LLARGADA: 23 kms. aproximadament
TEMPS EMPRAT:  8 hores + 45 minuts

descripció

La primera pujada per carretera es forta però a l´inici, es fa bé, son uns 3 kms fins a l´encreuament del Gr que està molt bé indicat, inclús amb una fita al costat de la carretera a mig camí que indica escapatòria per la gent que puja o baixa de/cap a Llinars.

Comencem camí i hem d´estar atents a dos desviaments confosos, un que està molt amagat i és una petita drecera cap a la part alta de la pista principal, trobarem la drecera a la dreta del camí.  I un altre que és important no passeu per alt, perquè té una indicació confosa a sobre una pedra, en la qual no han indicat que el que es senyalitza es realment un desviament a l´esquerra de pista, i una aspa molt petita en una alzina al davant que quasi passa desapercebuda.

Després arribem de seguida al final del primer tram, i la primera pujada, la "Torrassa del Moro", a 413 metres d´alçada, punt de vista del Vallés i torre de vigilància mora de temps de reconquesta.

Continuem fins a l´encreuament de la carretera que va de Cardedeu a Dos Rius, amb el seu Memorial de la Guerra (capella i seients de pedra per escoltar missa, segurament lloc d´afusellament durant la Guerra Civil).

Creuem i passem a la banda oest, per enfilar la pujada més llarga de la ruta,  passant pel costat d´una pedrera, una urbanització en pujada, l´entrada al parc de la Serralada Litoral, l´encreuament de la carretera de Granollers a Mataró, i la pista que ens portarà al berenador dels Angels, i per fi la carretera de la Roca a Órrius.

Una mica més amunt arribem a Sant Bartomeu i la seva font, a on trobem a la sra. Montse, molt simpàtica amb el seus 88 anys, que guarda les claus de l´ermita, a més de tenir la seva casa al costat, i que sempre està disposada a canviar opinions amb el caminants (gràcies a l´amable senyora per l´aigua que va donar a la Isa, i que li va fer un molt bon servei durant la resta del camí).

Després el Gr es creua amb el PR-C-36 i la ruta del Meridià Verd i en aquest punt la SENYALITZACIÓ EN MÉS CONFOSA QUE MAI!!, sabem que estem al costat dret de la pista principal, entre bosc, però no sabem com tornar a baixar, fem el cap de guia un per cada banda del camí,Joan i jo,  i al final trobem la sortida gràcies a dividir la busqueda i forces, puf!!.

I per fi la part més dificultosa, ja les forces van una mica fluixes, tots portem bones cames però es l´hora de calor, i l´aigua no és suficient reconstituient, enfilem la pista cap a Sant Mateu, i la seva font màgica, que Joan, que ja hi ha estat, ens anuncia al capdamunt del camí, caminem pel costat de mar a prob del poble de Premià.

Uns 5 kms. de pur esforç i cames ja una mica dures, hi encara resta la baixada a Alella!!.

Arribem i bevem de tan rica aigua, mengem i a la sortida tenim les vistes més maques de tot el camí, l´ermita de Sant Mateu, el mar i la masia de "Can Gallemi", amb els seus magnífics exemplars de cavalls, vinyes i airet.

Sortim de "Can Gallemí", seguint el Joan que ens guia per la baixada de la riera plena de sauló que ens torna cap a la pista principal, compte amb els genolls i les relliscades!!, també he de dir que no està ben senyalitzada durant tot el recorregut.

I ja per acavar uns tres kilòmetres de pista fins a l´encreuament amb la carretera del Masnou-Alella a Granollers.

Per acavar fem la baixada cap a Alella, per la carretera, MOLT PERILLOSA!!, i ens prenem unes cervesetes abans que surti el Sagalès de les 18.45 hores cap a BCN.

SALUT I FORÇA COMPANYS I COMPANYES D´AVENTURA.

portafoli de fotos del dia

a la carretera que puja de Llinars i el cartell de retrobament 
de nou amb el grandiós GR-92


un curiós pou al començament del camí


la pista principal, a lo llarg de tot el camí, sauló al terra


arribada a la "Torrassa del Moro"









arribada a la urbanització i pujada cap al parc 
de la Serralada Litoral

una caseta ben historicista amb motius africans i 
prehistòrics, cabretes i gossos

entrada de la mateixa

accés al Parc de la Serralada Litoral

memorial democràtica a la carretera de 
Cardedeu a Dosrius


pedrera abans de Sant Bartomeu


porta de l´ermita de Sant Bartomeu

la Sra. Montse amb la Isa i la Cati

ermita de Sant Bartomeu, encara fan misses
i comunions!!

l´Isa pujant cap a l´ermita de Sant Mateu

"Can Gallemí" i els seus cavalls i vinyes

ermita de Sant Mateu, romànica

els guies de l´expedició suats i cansats