1.- Castellciuró
2.- Can Portell
temps acumulat......1 hora
3.- Turó d´en Quirze
4.- Can Campmany
temps acumulat...... 1hora 37´
5.- cases d´en Castellví
6.- Turó del Tano
temps acumulat...... 2 hores 27´
7.- Turó de l´Alzinar
8.- Puig del Rossinyol
9.- Ermita La Salut
temps acumulat...... 3 hores 27´
10.-Puig Madrona
temps acumulat...... 3 hores 50´
11.- Les Etcletxes
12.- estació RENFE Papiol
temps total............ 5 hores 10´
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730679
Descripció ruta:
Sortim de l´estació de Molins de Rei després de les nou del matí, comença a ploure amb mitja intensitat i fem la pujada cap a Castellciuró amb bon ritme, protegim el cap i l´esquena del fred matiner. Pugem al pont de ferro per sobre les vies i anem remontant pels carrers de la part superior del poble, sempre desviant les passes capa a l´esquerra, pels carrers amb cases totes iguales a banda i banda. En 15 minuts trobem el carrer asfaltat de sortida de l´esplanada de l´antiga torre de guaita, i entrem en pista de terra pel camí que segueix el GR-92.
Una mica més amunt, sempre en pujada, passem cases amb cabres, masies convertides en restaurants i trobem les indicacions cap a Can Portell i Sant Bartomeu.
Tombem a ma esquerra a l´arribar a Can Portell, uns 400 metres abans d´arribar a Santa Creu d´Olorda, en direcció oest cap al turó d´en Quirze, seguim per pista de terra ampla i arbrada amb pins.
Tombem abans d´arribar al Turó d´en Quirze cap a la dreta, direcció nord, per la pista que ens envia cap a Can Campmany
 |
| camí cap al turó d´en Quirze |
 |
| desviament cap a Can Campmany |
Arribem a Can Campmany, restaurant situat al costat de la carretera que puja de Molins a Vallvidrera, al revolt que té la prensa de vi.
Creuem la carretera i passem per un corriol, el més maco de tota la jornada, entre alzines i matoll, cap a la part del darrera del turó, arribem a una pista que ens porta al fons cap a les primeres casetes de Can Castellví, sempre en baixada, urbanització de cases amb horts i granjes de cavalls.
Sortim del camí de terra i arribem a la carretera que baixa cap a les cases, preguntem al final d´aquest tram i ens indiquen el desviament que puja al turó del Tano, segón a ma esquerra, passat el restaurant, és una bona pujada, segona del dia després de la de Santa Creu i Can Portell, que ens duu a la part superior de la carena i que comencem a caminar en direcció nord - oest, cap al Turó de l´Alzinar i el Puig de Rossinyol.
Arribem a l´Ermita de la Salut sense novetat, l´esplanada es gran amb berenadors, i amb una gran ermit romànica. Comencem a buscar la pujada al cim final, el Puig Madrona, que es troba darrera l´ermita en un corriol amagat que puja directament cap a la torre de guaita del cim.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_la_Salut_%28el_Papiol%29
http://travelphotobox.blogspot.com.es/2011/11/el-puig-madrona-341-m.html
Arribem sense novetat a dalt i fem la tornada cap a l´esplanada de baix per les pistes del voltant del turó, fent una bona volta, trobant desviaments cap a Valldoreix en el camí.
Mengem Joan i jo rodejats de persones que pugen de Valldoreix i algún caminant perdut, com nosaltres, que fa el camí invers al que portem.
La baixada, senzilla cap a Les Etcletxes la fem amb bon ritme seguint el G07, enraonant de futures passejades i amb l´unic inconvenient de que quan arribem a l´alçada de la font pública en paret de totxo que hi ha al sortir al camí de les Etcletxes, no sabem si tombar a dreta o esquerra per anar cap a l´estació de ferrocarrils.
Decidim fer el tomb cap a la dreta i entrem en les primeres cases del Papiol, amb el castell a dalt de tot, i el poliesportiu abaix del sot, en el centre del poble. Donem un bon passeig pel poble perquè la sortida hi és a l´altra banda, el Papiol, amb història de senyors feudals i guerra Carlina (el 18 de gener de l'any 1115 els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol i l'honor del castell perquè el tinguéssin, el posseïssin i el defensèssin. Anem rodejant el camp de futbol per la part baixa i pugem a la carretera després, baixem la BV i al final d´un revolt tancat, que acava en un petit parc amb berenador, trobem les escales d´accés a l´estació a l´altra banda de la carretera.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/el-papiol-i-el-seu-castell-del-diable.html
Dia que ha començat plujós i ha acabat clar i amb bona visibilitat, cames cansades però sense problemes de tibantors, bona companyia i xerrada i bona matinal d´esport i vistes relaxants anti - estress.
