jueves, 25 de julio de 2019

PUJADA AL PUIG VICENÇ DES DE CERVELLó



Sona d´escalada i amb terra argilós, sempre sorprén al seu camí.
Tota la muntanya que volteja les Roques de Can Riera posseeix entrades des de diferents punts;

Podem entrar des de Can Bugunya, la granja d´animals doméstics, a la urbanització de la Selva Negra de VALLLIRANA, que és la part més maca, amb arribada a les parets càlciques de la Penya del Moro, i baixada cap a Cervelló des del Puig Vicenç amb el seu totem bord geodèsic (des de l´est).

Podem entrar des de BEGUES, en una pujada a la Penya del Moro, d´uns 5 kms., i baixada també des del Puig Vicenç (des del sud).

Podem entrar també des de TORRELLES, l´etapa més llarga, però també la més directe, que en uns 15 kms. ens deixa als peus de les roques, viatjant en sentit oest, i veient la vall que deixen les roques als seus peus, plenes de cirerers.  

I també des del nord, des de CERVELLÓ, amb pistes a l´ombra de cara a l´estiu, i amb una pujada final més que recomanable per pista ampla i possibilitat de fer el cim del Puig Vicenç per un corriol estret i amb vistes.

Doncs bé, el dia d´ahir vaig poder gaudir d´aquesta última possibilitat, una sortida que pot tenir de base de sortida l´església romànica de Santa Maria de Cervelló (Can Pi), que té aparcament a l´entrada, i que té accés per la ctra que surt del centre del poble pel carrer Vidreries cap al sud, després d´estalviar-nos la forta pujada peatonalitzada cap al cim de roca argil.losa a on podem trobar el temple.





vistes cap al Puig Vicenç


Avancem cap a la masia que té als seus peus (Can Sala de Baix), corriol que surt del davant de la porta principal, ben senyalitzada cap al Puig Vicenç, i comencem la pista, primer planera i després en pujada lleugera, els cartells estàn clars en l´anada, amb indicació de temps i kilometratge, però teniu cura en la tornada!!. (aproximadament una hora i 15´).




I després de la gosera que trobem després d´una hora de camí, comença el corriol que puja a dalt del totem per un corriol feixuc i a l´ombra de l´alzinar.



inici del corriol


A dalt de tot, bones vistes de Vallirana i del risc de roca càlcica de la Penya del Moro, camí fet a finals de maig, i tombem cap a l´oest en direcció Begues, arribant a peus de la pujada final a la Penya, que no vaig fer, per cansanci de cames acumulat a la pujada al Puig Vicenç.




Tornada per la pista que passa a peus de les roques del Puig (no senyalitzada però intuida en la distància en el camí d´arribada pel risc des del sud),  trobada de l´entrada a les Roques de Can Riera i el cartell indicador, segueixo la pista, resseguint el risc per la part de sota, cap al punt de trobada amb la pujada per corriol feta a primera hora, indicada per pal indicador (foto).



Aqui em vaig perdré, VAIG TIRAR CAP A "LES CASETES", suposo que per culta de la calor, acabant als carrers serpentejants de l´urbanització de la Selva Negra de Vallirana.  Com vaig dir abans, a la tornada els cartells de camí són més complicats de seguir intuitivament, recomano tenir curar amb l´orientatció, per què l´urbanització està molt malament comunicada per bus, i la sortida és una mica complicada cap al poble,  i afegirà molts kilòmetres a la sortida.
GRÀCIES AL COMPANY QUE EM VA PORTAR AMB EL SEU COTXE CAP A L´ESGLÉSIA DE TORNADA I EM VA ESTALVIAR UNS 4 KMS D´AFEGITÓ!!.






lunes, 22 de julio de 2019

GR-92 VISTES DE L´AMETLLA DE MAR

Segur que l´etapa del GR-92 entre l´Hospitalet de l´Infant i el port pescador de l´Ametlla de Mar ha de ser un tram trencacames, com els que ronden la linia de la Costa Brava, però les promeses i l´olor dels pins presagie un bon camí a l´estiu, amb caletes per refrescar-se a cada às o imes caigudes a mar més que perillose per calçar bon calçat i tenir bon equilibri.

A dues etapes del final del tram català del GR català per costat sud, la línia del cami de ronda a l´alçada de Palamós, St Feliu i Tossa, es repeteix en aquesta banda.  22 kms plens d´esglaons que jo he refet des del bonic port de l´Ametlla de Mar aquest estiu, cap al nord, i mirant al sol sortint, uns 4 kms que m´han deixat ganes de tornar-hi.

Aixi prepararé bon calçat, quantitat d´ampolles d´aigua, bones ulleres de Sol, poca càrrega, sac lleuger i samarreta i tovallola, banyador també, per baixar els 22 kms aquesta vegada que em faràn saltar, olorar a pi, veure els vaixells sortint de port, els bucejadors capbuçant, i les onades anant i venint, amb rumor de mar i olor de sal, d´aqui a poquet sirà....








sábado, 22 de junio de 2019

Cap a Galicia 4a part.- Tornada pel nord sense passar per Oviedo ni Lleó.-

         
                     
Sortida per la A-4 i arribada a Espanya altra vegada, posar el rellotge a punt perdent l´hora guanyada a l´entrar a Portugal, i carretera ampla per la N-122 que ja es hora que converteixin en autovia fins a Saragossa per donar cobertura al nord de la península des de Zamora, passant per Castella-Lleó i la Rioja-Alavesa, Valladolid, Burgos i Soria.

Volien passar una nit de tornada a Salamanca, per visitar la ciutat de l´antiga Universitat, i vam fer el menjar a Zamora, per després desviar-nos cap al sud.  Vam fer el most al costat de la plaça de braus, amb un entrepà de tortilla i un parell de tercios "Mahou", ella coca-cola i un entrepà de pernil i formatge.  Per la tarda visita al museu de Setmana Santa (http://semanasantadezamora.com/museo/), després d´haver tingut l´honor d´haver entrat per la porta de la muralla medieval de donya Urraca.

https://es.wikipedia.org/wiki/Urraca_de_Zamora

muralla medieval de Zamora

porta donya Urraca

iglésia Santa Maria la Nueva and cigonya

interior

iglésia San Juan

Merlú


El museu es molt recomanable, en la plaça de Santa Maria, al costat de l´església que conserva tres creus processionaries que tenen un cantell cadascuna gastat d´arrosegar-les pels carrers en la Setmana Santa Zamorana.  Els passos, sense mantells, ni decoració superflua, posen de manifest l´expressivitat de les seves figures, amb escenificacions de la Passió de Crist.  Segons ens va dir l´amable cuidadora, el dijous Sant i el divendres poden sortir 12 passos en cadascuna de les processons, fetes per dos congregacions diferents, la del Sant Esperït i la Veracruz.

visita a la plaça Major, també plena de turistes, i a l´església de San Joan i al Merlú, que avança i posa en avís per sortir a processionar a tota Zamora.

ajuntament Salamanca  i Plaça Major




Per la tarda-nit, una vegada arribats a Salamanca, i amb un plànol turístic donat i explicat a la recepció per un jove amable, visita i tabla de formatges en la que va ser la sorpresa inesperada del viatge, la gran Plaça Major de la ciutat, amb les seves façanes tan ben il.luminades i totes iguales i simétriques, que no amb la mateixa mida de cantó a cantó, i una espadanya en el costat de l´ajuntament impressionant.

La visita a les catedrals, al final del passeig pel centre, una horeta i escaig, impossible, ja que la llum nocturna acaba a la una de la nit, i vam arribar tot just tocades.  Però el que ens va faltar, això si, per veure al final, va ser la "rana" de la Universitat, amagada al mig del carrer de Libreros, que vaig trobar, però que no vaig saber reconèixer per posar-me davant de la façana i buscar el batraci, que segons diuen donava sort als estudiants.  Salamanca plena de llegendes, de tresors amagats, i de patrimoni meravellós.

Al dia següent, ja fatigats del tot, viatge i parada a Saragossa, a l´Ibis de la setmana anterior, amb menjar a Soria, de conill escabetxat i carretera divertida, amb adelantaments a camions memorables.  I l´última etapa amb passada per Vilafranca per agafar un parell d´ampolles de brut per passar la revetlla de San Joan.





Cap a Galicia 3a part.- Portugal, i Porto.-


Ja portavem quasi una setmana de camí, havien fet 1200 kms fins a Galicia, havien visitat Lleó, tres ciutats importants de la comunitat, Pontevedra, Santiago, Lugo, i havien fet el camí de l´Atlàntic per les Ries Baixes.  Ara quedava el repte per fer l´entrada a Portugal i visitar Porto i el seu tramvia.

tramvia 22, que recorre el centre de Porto
El número 22 hace el recorrido más corto.
Sale de la Iglesia del Carmo ( en la plaza de la Cordoaria)
y llega hasta la Plaza de la Batalla,
ahorrándole a sus usuarios una penosa subida.
También, claro, en dirección contraria,



La sortida de Pontevedra, després de deixar la nostra cambra amb sostre en pendent, i el meu café amb torrada d´all gràcies a l´amabilitat d´una molt estimada cambrera, va ser tota una declaració d´interesos, amb bon dia i amenaça de pluja per la part portuguesa del camí, i en un diumenge de juny, que era dia de tornada de cap de setmana.  L´autopista ens va portar de baixada per Vigo, a on vam parar a menjar.  Abans un passeig per la fortalesa de San Sebastià, al costat oest del "fort del Castro", que va servir per defensar la ciutat dels atacs portuguesos i del capità Drake, la Porta Do Sol, a on van poder gaudir de l´espectacle musical ofert per la segona banda música gal.lega que vam trobar al viatge, i l´esglèsia de Santiago de Vigo,  i el carrer del Príncep.

acomiadament i propia per donar grácies a
l´amable cambrera

Porta do Sol de Vigo

Baixant per escoltar l´orquestra

orquestra i clàssics

Escola d´Arts i Oficis
edifici donat per Joan Garcia Barbón
indiano de Cuba
const. 1897
primera ampliació 1902
estil; historicisme neomedieval

esglésis principal de Vigo

carrer del Príncep a mitja tarda


Després, ja de tarda, arribem a la gran Porto, que trobem atapeïda de gent i de tràfic, el cinturó de la A-20 ens deixa davant, sense voler, encertant la sortida i la drecera de baixada, tots els camins porten a Roma,  del barri de Trindade.  Amb l´ajut d´un mòbil amb gps trobem l´adreça de l´apartament que havien llogat a la ciutat per dues nits,  i es que a la ciutat es més fàcil trobar aquest tipus d´hostatge, el qual amo no vam poder conèixer però que ens va deixar a la caixa forta de l´entrada de l´inmoble la clau de l´apartament, i a on nosaltres vam deixar després el preu acordat en efectiu.  L´apartament es troba en la rua Formosa, a prop de la rua Santa Catarina, un dels més turístics de Porto, peatonal i amb molts comerços i bars per prendre un bon most. El  cotxe resta aparcat a prop, i amb les nostres cames i l´ajut tecnològic, i preguntant a un parell de belles senyoretes, arribem al nostre destí amb les maletes sense novetat.

bus i taxi de Porto

rua Princesa, amb locals turístics i bars


Després de descansar, i amb el cotxe aparcat en un parking públic, seguint la lliçó apresa a Santiago,  fem la primera sortida per la ciutat; en l´eix que marca la plaça "Do Concelho" i va baixant cap al riu Douro, trobem la avenida "Dos Aliados", amb els seus macos edificis neoclàssics, i l´estàtua de Pedro IV, l´esglèsia "Dos Congregados", amb la seva façana de rajoles gravades, i l´estacio "Sao Bento".  Anem baixant i tenim dues fortes pujades a banda i banda, demà sirà dia dur per nosaltres, ja molt fatigats després d´una setmana d´aventura.

Trindade

Al final, veiem aigua al final d´un passeig i pregunto per si queden forces a la meva parella, la qual, per sort, m´encoratlla a seguir, un gran encert, ja que abaix ens esperava la visió mes maca que podiem haver imaginat, i que no esperaven, el pont Luis I, alt i esquerp, esquifit però majestuós dominant la vista del Douro i els seus reflexes en nit de lluna plena.

Al dia seguent vam esmorçar a la rua Santa Catarina, en un café amb un assortit de bolleria pastelera que ens va treure l´esglaï, jo un panet amb crema pastelera boníssim, i ella un croïssant que feia un bon nyap, i després cap a la plaça de la "Cordoaria", i l´església del Carmo i l´església de les Carmelites, a on trobem un retaule daurat meravellós amb les rel.liquies a dintre d´una ornacina de vidre, des d´on surt el tramvia 28 que va, en un trajecte de 20´ fins al museu "Do Carro Electrico" al barri de "Massarelos", i la sortida al mar del Douro.

cafe do Rua Princesa

tramvia 22 en el seu origen a Carmo

interior tramvia 28
amb els mateixos detalls interiors originals.

bitllet i preu del 28


Torre dos Clerigos, la + alta de Porto
rellotge i turistes a dalt de tot

església de Carmo i Carmelites

Pont desembocadura Douro

barri mar en festes

antiga fàbrica de Vila Nova de Gaia

pont Luis I

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Llu%C3%ADs_I

El viatge meravellós, d´un preu per turistes de 3.50 euros, però que rejoveneix a qualsevol que tingui el record dels antics tramvies que circulaven per Barcelona, amb el seu trole manual, el seu soroll carasterístic, els seus interiors de principis del segle XX, i els seu motors de 200 kwa tota prova rutllant a la part baixa de la carlinga.

Una vegada arribats a l´extrem de linia, passejada per la rivera del Douro, i arribada a l´alçada del final de visita de la nit anterior, allà agafem altre tramvia, el número 1, que ens retorna al museu i al final de linia del número 28, ara 6 euros dos bitllets, i visita a l´interior de l´antiga fàbrica elèctrica, que ara conté les rel.liquies del passat tramviaire de Porto.  Allà hi podem comptar més de 20 tramvies amb diferents formes i carlingues, amb rastrells anti-arrosegament de diferents èpoques, inclús un de cavalls, un trolebús i maquinària de posada de cable i reparació.  La fàbrica de producció antiga encara conserva turbines generadores, rectificadors de linia i transformadors, el quadre de distribució i un potenciometre ben curiós, val la pena visitar-lo, encara que manqui l´antiga fàbrica de vapor que posava en marxa tot el conjunt.

antiga fàbrica producció electricitat amb gas alta pressió
reconvertida a magatzem de vagons i
guarda d´antiga maquinària de conversió de moviment
rotatiu en corrent alterna i continua

carro electrico 269
2 motors 114 DR
11,74 (llarg) x 2.49 (ample) x 3.65 (alt)
fabricant, Bergsche Stahl Ind. (germany)


conmutatrius i generadors

trolebus que em recorda els anys 70´s a Barcelona, circulant fins a Nou Barris


Tornada amb el 28 cap a Carmo i baixada a menjar al costat de l´avinguda "Dos Aliados", a un McDonalds, mu malamente!!.



Per la tarda, sortida per la rua Santa Catarina i trobada d´una turista espanyola, hi havien molts-es perduts-des, com nosaltres, per Porto aquell cap de setmana, que ens pregunta en portugués, i ens fem un embolic.

La sortida de Porto al dia següent era clau, perquè haviem de trobar el cinturó de la A-20 a la primera, sense rétols, que o falten o no hi estàn posats a la ciutat per la mala senyalització, si no voliem voltar més del compte pel que és una ciutat moooolt gran.  Vaig consultar el maps i vaig trobar un camí segur, però faltava posar tot en pràctica.  El dia es va presentar plujós, un dels pocs que vam tenir al viatge, i quan anava d´alló més bé, i més fort queia la pluja, vaig arribar a un girigall de revolts que em vam quasi a perdre, fins que l´únic rétol ben posat al camí em va donar la pista definitiva cap a l´autopista, puff!!.

200 kms i sense peatge!!