sábado, 22 de junio de 2019

Cap a Galicia 3a part.- Portugal, i Porto.-


Ja portavem quasi una setmana de camí, havien fet 1200 kms fins a Galicia, havien visitat Lleó, tres ciutats importants de la comunitat, Pontevedra, Santiago, Lugo, i havien fet el camí de l´Atlàntic per les Ries Baixes.  Ara quedava el repte per fer l´entrada a Portugal i visitar Porto i el seu tramvia.

tramvia 22, que recorre el centre de Porto
El número 22 hace el recorrido más corto.
Sale de la Iglesia del Carmo ( en la plaza de la Cordoaria)
y llega hasta la Plaza de la Batalla,
ahorrándole a sus usuarios una penosa subida.
También, claro, en dirección contraria,



La sortida de Pontevedra, després de deixar la nostra cambra amb sostre en pendent, i el meu café amb torrada d´all gràcies a l´amabilitat d´una molt estimada cambrera, va ser tota una declaració d´interesos, amb bon dia i amenaça de pluja per la part portuguesa del camí, i en un diumenge de juny, que era dia de tornada de cap de setmana.  L´autopista ens va portar de baixada per Vigo, a on vam parar a menjar.  Abans un passeig per la fortalesa de San Sebastià, al costat oest del "fort del Castro", que va servir per defensar la ciutat dels atacs portuguesos i del capità Drake, la Porta Do Sol, a on van poder gaudir de l´espectacle musical ofert per la segona banda música gal.lega que vam trobar al viatge, i l´esglèsia de Santiago de Vigo,  i el carrer del Príncep.

acomiadament i propia per donar grácies a
l´amable cambrera

Porta do Sol de Vigo

Baixant per escoltar l´orquestra

orquestra i clàssics

Escola d´Arts i Oficis
edifici donat per Joan Garcia Barbón
indiano de Cuba
const. 1897
primera ampliació 1902
estil; historicisme neomedieval

esglésis principal de Vigo

carrer del Príncep a mitja tarda


Després, ja de tarda, arribem a la gran Porto, que trobem atapeïda de gent i de tràfic, el cinturó de la A-20 ens deixa davant, sense voler, encertant la sortida i la drecera de baixada, tots els camins porten a Roma,  del barri de Trindade.  Amb l´ajut d´un mòbil amb gps trobem l´adreça de l´apartament que havien llogat a la ciutat per dues nits,  i es que a la ciutat es més fàcil trobar aquest tipus d´hostatge, el qual amo no vam poder conèixer però que ens va deixar a la caixa forta de l´entrada de l´inmoble la clau de l´apartament, i a on nosaltres vam deixar després el preu acordat en efectiu.  L´apartament es troba en la rua Formosa, a prop de la rua Santa Catarina, un dels més turístics de Porto, peatonal i amb molts comerços i bars per prendre un bon most. El  cotxe resta aparcat a prop, i amb les nostres cames i l´ajut tecnològic, i preguntant a un parell de belles senyoretes, arribem al nostre destí amb les maletes sense novetat.

bus i taxi de Porto

rua Princesa, amb locals turístics i bars


Després de descansar, i amb el cotxe aparcat en un parking públic, seguint la lliçó apresa a Santiago,  fem la primera sortida per la ciutat; en l´eix que marca la plaça "Do Concelho" i va baixant cap al riu Douro, trobem la avenida "Dos Aliados", amb els seus macos edificis neoclàssics, i l´estàtua de Pedro IV, l´esglèsia "Dos Congregados", amb la seva façana de rajoles gravades, i l´estacio "Sao Bento".  Anem baixant i tenim dues fortes pujades a banda i banda, demà sirà dia dur per nosaltres, ja molt fatigats després d´una setmana d´aventura.

Trindade

Al final, veiem aigua al final d´un passeig i pregunto per si queden forces a la meva parella, la qual, per sort, m´encoratlla a seguir, un gran encert, ja que abaix ens esperava la visió mes maca que podiem haver imaginat, i que no esperaven, el pont Luis I, alt i esquerp, esquifit però majestuós dominant la vista del Douro i els seus reflexes en nit de lluna plena.

Al dia seguent vam esmorçar a la rua Santa Catarina, en un café amb un assortit de bolleria pastelera que ens va treure l´esglaï, jo un panet amb crema pastelera boníssim, i ella un croïssant que feia un bon nyap, i després cap a la plaça de la "Cordoaria", i l´església del Carmo i l´església de les Carmelites, a on trobem un retaule daurat meravellós amb les rel.liquies a dintre d´una ornacina de vidre, des d´on surt el tramvia 28 que va, en un trajecte de 20´ fins al museu "Do Carro Electrico" al barri de "Massarelos", i la sortida al mar del Douro.

cafe do Rua Princesa

tramvia 22 en el seu origen a Carmo

interior tramvia 28
amb els mateixos detalls interiors originals.

bitllet i preu del 28


Torre dos Clerigos, la + alta de Porto
rellotge i turistes a dalt de tot

església de Carmo i Carmelites

Pont desembocadura Douro

barri mar en festes

antiga fàbrica de Vila Nova de Gaia

pont Luis I

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Llu%C3%ADs_I

El viatge meravellós, d´un preu per turistes de 3.50 euros, però que rejoveneix a qualsevol que tingui el record dels antics tramvies que circulaven per Barcelona, amb el seu trole manual, el seu soroll carasterístic, els seus interiors de principis del segle XX, i els seu motors de 200 kwa tota prova rutllant a la part baixa de la carlinga.

Una vegada arribats a l´extrem de linia, passejada per la rivera del Douro, i arribada a l´alçada del final de visita de la nit anterior, allà agafem altre tramvia, el número 1, que ens retorna al museu i al final de linia del número 28, ara 6 euros dos bitllets, i visita a l´interior de l´antiga fàbrica elèctrica, que ara conté les rel.liquies del passat tramviaire de Porto.  Allà hi podem comptar més de 20 tramvies amb diferents formes i carlingues, amb rastrells anti-arrosegament de diferents èpoques, inclús un de cavalls, un trolebús i maquinària de posada de cable i reparació.  La fàbrica de producció antiga encara conserva turbines generadores, rectificadors de linia i transformadors, el quadre de distribució i un potenciometre ben curiós, val la pena visitar-lo, encara que manqui l´antiga fàbrica de vapor que posava en marxa tot el conjunt.

antiga fàbrica producció electricitat amb gas alta pressió
reconvertida a magatzem de vagons i
guarda d´antiga maquinària de conversió de moviment
rotatiu en corrent alterna i continua

carro electrico 269
2 motors 114 DR
11,74 (llarg) x 2.49 (ample) x 3.65 (alt)
fabricant, Bergsche Stahl Ind. (germany)


conmutatrius i generadors

trolebus que em recorda els anys 70´s a Barcelona, circulant fins a Nou Barris


Tornada amb el 28 cap a Carmo i baixada a menjar al costat de l´avinguda "Dos Aliados", a un McDonalds, mu malamente!!.



Per la tarda, sortida per la rua Santa Catarina i trobada d´una turista espanyola, hi havien molts-es perduts-des, com nosaltres, per Porto aquell cap de setmana, que ens pregunta en portugués, i ens fem un embolic.

La sortida de Porto al dia següent era clau, perquè haviem de trobar el cinturó de la A-20 a la primera, sense rétols, que o falten o no hi estàn posats a la ciutat per la mala senyalització, si no voliem voltar més del compte pel que és una ciutat moooolt gran.  Vaig consultar el maps i vaig trobar un camí segur, però faltava posar tot en pràctica.  El dia es va presentar plujós, un dels pocs que vam tenir al viatge, i quan anava d´alló més bé, i més fort queia la pluja, vaig arribar a un girigall de revolts que em vam quasi a perdre, fins que l´únic rétol ben posat al camí em va donar la pista definitiva cap a l´autopista, puff!!.

200 kms i sense peatge!!

No hay comentarios: