lunes, 22 de agosto de 2016

GR-5 (tram 4) FINS A LA SANTA COVA

Avui hem fet el cim….

Si senyors, un dia que m´ha sortit rodó i que podria haver-se espatllat pel sol que feia a mitja tarda, però que m´ha servit per fer complerta l´etapa 4 del GR-5 (Can Parellada-Santa Cova de Montserrat en unes 6 h i mitja.




L´he feta de forma peculiar, perquè sabia que el primer tram sortint de Can Parellada pel poble de Masquefa no tenia gaire atractiu, carretera, poques vinyes i molt d´asfalt, i que he fet al final de la manera seguent.

He deixat el cotxe a l´aparcament de l´ermita de la Salut de Collbató, el berenador que serveix de punt d´arribada per visitar les coves de Salnitre (les quals es poden visitar durant quasibé tot l´agost, exceptuant els dilluns, tal dia com avui, exclós el dia 15, dia de la patrona) (hores 10.45, 11.45, 12.45, també per la tarda a les 17.00 i a les 18.00, total 5 visites al dia)











ERMITA LA SALUT


He agafat el sentit del GR-5 camí de Collbató i he arribat més enllà de la A-2 camí del Bruc, per esbrinar que tenim un bus que fa el camí fins allà des de BCN: surt del davant de l´estació de metro de Maria Cristina i arriba a Collbató a les 11.55 hores (cia MONBUS).







ENTRADA-SORTIDA GR-5 A CENTRE HISTÒRIC

ALZINA MONUMENTAL

PASSEIG DE RONDA


ARRIBADA A LA ALÇADA DE LA A-2

PAS SOTERRANI (inundable!!) A-2

CARTELL QUE TROBARIEM PER DESVIARNOS A LA CTRA.

AUTOBÚS A LA PARADA DE COLLBATÓ
BUS Cia MONBUS



PLÀNOL COLLBATÓ I LINIA BLAVA DE LA A-2
A DALT ES VEUEN ELS RELLEUS DE MONTSERRAT
I EL CAMÍ DE PUJADA DES DE LA N-II A L´ALÇADA
DE L´AERI FINS AL NUCLI ANTIC DE COLLBATÓ


Després he tornat cap a l´ermita i el cotxe pel mateix camí, també per urbanització de Collbató, carrers  Girona, institut del poble  i Passeig de Ronda.  L´únic pas que té interés es el centre històric de la població amb la seva esglèsia de Sant Corneli i la casa nata de Pau Bertran i Amadeu Vivés, a més del molí d´oli i l´ermita de la Salut, amb peregrinatge el dilluns de pasqua.


COLLBATÓ DES DE LA SALUT


CASA NATAL PAU BERTRAN
Doncs bé, ara hi ve la segona part, ja sortint cap a les coves del Salnitre a les 11 tocades i arriscant-me a fer una tornada de mitja tarda.  La meva idea era fer tot el camí fins al pla de Sant Miquel i la Santa Cova, però ja arrivant a destí el camí es desfà en dos vials i he hagut d´escollir, perquè la veritat es que anava fos i el camí de la Santa Cova s´alvirava més planer, en canvi la pujada al pla de Sant Miquel prometia pujada i més patiment. 

PAL DESVIACIÓ PLA SANT MIQUEL O SANTA COVA I TEMPS.


I es que el “Camí de les Feixures”, des de la porta d´accés a les coves de Salnitre fins a la desviació esmentada, es terrible de fer un dia de sol com el d´avui.  Al seu blog el senyor “Hacha” i la seva xicota van sortir ben parats de la caminata un dia de fred, com va ser el de la seva aventura…., però avui jo crec que hem tingut més de 35 graus a mitja tarda en aquella pujada infernal, menja-morals i relliscosa, en la que s´arriben a pujar 400 metres en 2.500 de camí. 


FOTO I PLÀNOL A BAIX, A LA LINIA DEL CAMÍ A MITJA ALÇADA



El primer tram de pujada…., bé, ja ofega una miqueta però es passa d´una galopada, però el segón una mica més amunt, amb la paret de pedra que s´alvira com a repisa de camí, a sobre del cap a més de 50 metres, i la part posterior de pujada continua que mai s´acaba, et fan passar una estona ben magra.

VEGEU LA LINIA OBLICUA DEL CAMÍ!!

Lo curiós ha sigut escoltar els comentaris dels companys que anaven fent el camí darrera meu, ja mig emprenyats, sobretot un d´ells, i acabant les seves reserves d´aigua.  Després m´he assabentat que eren gent experta, amb moltes hores de camí, la setmana anterior havien fet camí a l´Aneto.

Doncs bé, al final, aquests dos amics i jo hem arribat a la desviació, al costat est de la muntanya, amb el sol caient ja per l´altra banda, cosa que ja pensava em posaria les coses difícils per la tornada, i hem vist el cel obert sabent que ens quedaven 45 minuts per la Santa Cova.

AMICS AMB BONES CAMES AL FINAL

PASSANT AL COSTAT EST DEMONTSERRAT

SANTA COVA DES DEL CAMÍ

Ells s´han acomiadat a l´arribada del camí dels ex_votos, perquè volien pujar fins al replà del monestir, i jo he tombat a l´esquerra per fer el most al banc de l´entrada de l´ermita.

En aquells moments anava jo cansat, després de més de 4 hores de camí, (2 de la primera part, i 2 de la segona),  i em faltaven una mica les forces i el calentament del cos ja era pronunciat.  He menjat sucre i alguna cosa sòlida i a dos quarts d´una de la tarda m´he posat en camí altra vegada en 15 minuts.



SOL I + SOL

MINSA VEGETACIÓ


Al principi bon ritme, he hagut de felicitar una familia que acabava la pujada maleida amb un xicot de no més de 12 anys quan jo passava, però conforme desfeia camí notava que el cap em rodolava una miqueta.  Res, al final he arribat a la sortida del pas sense novetat, però el camí planer de les Feixures, que ja estava ben calentat amb el sol de les dues de la tarda, m´ha fet passar un tràngol angoixant.

He arribat a les primeres escales de les coves, després de l´últim tram de pujada entre pedres, sense forces, deshidratat i amb el cap ja emboirat.


La baixada fins al berenador és dura però curta, i he pensat en fer-la d´una tirada per estalviar temps i refer aigua al cos, ja havia acabat en el camí planer la que portava, i gràcies a l´ajuntament de Collbató que té aquella font d´aigua neta disponible pels visitants a les coves, he pogut refer-me una miqueta.

Doncs bé una sortida que m´ha valgut tornar a recuperar cames, viure una gran aventura d´estiu, fer amics, i sobretot, aprendre que el sol de mitja tarda a la muntanya pot ser molt perillós.  20 kms. en 6 hores i mitja.

Adeu.


1 comentario:

JAV dijo...

Caray, Miguel !! lo del reconocimiento del GR-5 sí que te lo estás tomando en serio, sin que el sol y la calor sean obstáculos insalvables para tu cuerpo serrano ;o)
Ya tienes una saludable caminata más en tu veterana mochila, inmortalizada con evocadoras fotos... y ya sé lo que me esperará en mi particular reconocimiento :-b