martes, 14 de agosto de 2018

Records de Festes de Gràcia

records de gràcia.-

Anar amb dos noies de jovenet fent visita a carrers engalanats en temps antics, amb decoracions menys sofisticades però amb més caliu, sense tanta congèstio, cosa que et permetia veure tot el barri en una jornada, de punta a punta, amb cerveseta i samarreta a mig camí, i amb premi de ser el que sabia i guiava per l´intrincat cami de carrerons cercant els que hi estaven veritablement engalanats per l´ocasió.

El dia que vaig fer havaneres amb la sogra, la novia i el meu cunyat, asseguts i arraulits en un dels carrers, fent la bella Lola amb el mocador, tradició que mantinc en record del meu Antonio aïmat, i aquella nit d´estiu

Veure com un noi coratjós ens guiava pel mig dels carrers atapeïts un dissabte matí, suant, perquè vegessin de part del Taller d´Història de Gràcia els carrers engalanats amb sentit de preferència de pas.  Tota una gesta!!, que podien seguir perquè perdiem só d´altaveus d´oida al pas del laberint de carrers, amb la meva aimada Sixta al costat parlant alegre tota l´estona.

El dia que mig borratxo vaig escoltar havaneres assegut al mig del c. Perill, amb la gent passant al costat alegre i riallera, i els veïns fent d´amfitrions con cal.  Després apa!!, cap al centre a fer feina tota la nit.

El dia que vaig èsser al mig del c. Camprodon, rodejat pels premiats i participants al concurs de cartells de les festes, concurs del qual jo també participava per aquells llavors.

l´Impressió produïda en veure les portalades inmenses del carrer Progrés, els pirates, el Pinotxo, els avions.  Del carrer Verdi, a sota del mar totalment sumergit, l´il.luminació de la pl. Rovira,  perque de nit la festa es viu molt més.

miércoles, 27 de junio de 2018

aventura per terres de Rellinars. GR-5


Volia fer el tram de GR-5 des de Rellinars fins a Sant Llorenç Savall, per terres del Parc de Sant Llorenç de Munt en plena estiuada.

Tenia dos opcions, una fer el tram complert des de Sant Llorenç Savall, a l´inrevés, que es més planera, però es llarga i havia de pujar a Sant Llorenç sense cotxe.  Tenia opcions de fer la pujada en bus, amb horaris molt distants entre unitats a mig dia, peró a l´estiu significava perllongar el dia en hores de màxima irradiació solar.

La segona opció significava pujar a Rellinars en bus, l´horari era més adient pel bus des de Terrassa, i fer la pujada a l´inrevés, amb més pendent, però en hores més normals de Sol, tombar a mig camí, i tornar a Rellinars fent tant sols 10 kms d´anada i 10 kms de tornada.  El problema era la sortida, perquè el bus no torna fins a mitja tarda per baixar a Terrassa altra vegada, però tenia sortida per Castellbell fent 8 kms (28 totals), sortida que ja coneixia d´haver-la fet abans, molt maca i amb no molta pendent.  Això si, amb el problema de que la segona part havia de ser després de les dues, i la pujada final a l´estació de Castellbell i el Vilar es perllongada des de la fàbrica de La Bauma.

Vaig agafar la segona opció.  Barallant de nit amb mi mateix per cambiar-la per la pujada des del monestir de Montserrat, pel cami de les bateries fins a Collbató, i baixada a Esparraguera i Olesa per agafar els FGC de tornada a Barcelona.

El camí al principi en transport molt senzill i sense entrebancs, estava esperant el bus de TGO a la sortida de l´estació de Rambla Terrassa dels FGC a les 09.00 del matí, després d´haver-me aixecat després de les 07.00 hores.  M´havia pres un cafetó a un bar de xinesos, que m´havien tornat un bitllet de 10 euros atavalat, refusat per l´amo de la cafeteria de La Bauma per la tarda, quan prenia la llimonada de tornada.  El bus va parar davant meu a dos quarts de deu.  Bus petitó i amb tan sols una passatgera.

Però, ai!, el bus de TGO es una mica costerut de pujada, amb un caminet de més d´una hora fins a dalt Rellinars, i l ´estomac no m´aguantava prou bé, així que en lloc de baixar a la parada de l´Ajuntament vaig fer-ho a la penúltima, a la del c. Xiprer, a on podeu trobar uns indicadors que us portaràn fins a l Ajuntament i el començament del GR-5.


baixada cap a l´Ajuntament


A
juntament Rellinars


Si tombeu, ja davant de l´Ajuntament, cap a l´esquerra, i baixeu per la ctra de Terrassa (B-122), anireu a cercar l´enforcament amb el GR, a la sortida del c. Serres (si gireu a mà esquerra anireu cap a Castellbell i el Vilar, si continueu ctra avall, cap a Sant Llorenç Savall).  Però si us fiqueu pel carrer que va cap a la part del darrera de l´edifici, el c. de Sant Pere, al final de tot veure-ho la fàbrica tèxtil, sobre la riera, primera pista no reconeguda del que explicaré més endavant, i el primer senyal de GR-5, a mig camí de sortida de Rellinars en el sentit que volia fer jo el camí.  També teniu indicacions del camí de les Fonts, no conegut per mi en el dia d´ahir, i que després vaig trobar per casualitat, segona pista de la segona part d´aquesta històra de mig dia.

c. al final del de Sant Pere

canonada per sobre del camí del GR





He de donar gràcies a l´amic ERILL, pel seu ajut en la trobada d´aquesta drecera.  Si voleu fer un most també teniu restaurants en aquest punt del recorregut
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-5-5a-etapa-rellinars-sant-llorenc-savall-9481516.

restaurant al davant Ajtament


Total, les 10.50 hores en un dia ennubolat però amb núbols efímers, que prometia calor i bonestrugança.

Comencem la pujada, amb dreceres per estalviar pista, fins a dalt el mas que podem veure a la foto, antiga propietat rural, mig enrunada, de la que tan sols queda una figuera i els camps de conreu.  Aqui es a on vaig tenir la malestrugança de no veure la fita al terra, mig tapada de badisses, que indicava la baixada vers el castell de Bocs i les Boades.  Jo vaig continuar pel camí que serpenteja cap amunt, i vaig encimbellar, això si, amb unes visites maquísimes que em van deixar sense alé, amés del que ja no tenia després de la pujada. Vaig continuar planejant, uns 2 kms més fins que vaig adonar-me que feia estona que no tenia cap referència del GR, i vaig trobar  la Carena del Camí Reial, que ja no vaig saber continuar.

Els Bocs en primer terme








Mitja volta, i dels 10 kms d´anada tan sols vaig fer 5, però content, i ai!, vaig tornar-me a perdre en les dreceres de baixada, però amb tanta sort que vaig trobar el camí de les Fonts i les barraques, just al costat d´una d´elles, molt ben restaurada, i per sobre de la presa de Rellinars.  Si voleu fer la ruta sencera aqui teniu una bona per fer .....
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rellinars-riera-de-rellinars-les-fonts-castell-de-bocs-torrent-de-lesbarzer-16586219





El camí descobert, ben orientat ara cap a Rellinars, va fer que passés per les boques d´aigua de la Font de Rellinars, la millor descoberta del dia.  Es increible!!, una paret calcarea que fa de tap d´un brollador poderòs de sortida d´aigua Karstica cap a la riera que alimentava amb la seva força de riu el molí i  la fàbrica tèxtil que vaig veure a la sortida del poble en el camí d´anada.

Les fotos no fan justicia del que es el parador a on vaig menjar, i que va servir perquè s´hem trenques una peça dental (anèdota), les taules estàn just davant de la "font màgica", amb brocs d´aigua i sortidors per cada escletxa de la paret, en una lòngitud de més de 4 metres, amb l´aigua sortint amb una força terrible, fresca i saludable, un goig pel sentits i per apaivagar la calor d´aquelles hores que presagiaven una mala tarda de sortida.

seguint aquest camí de sortida arribareu al c. de les Fonts








riera de Rellinars


Eren dos quarts de dues de la tarda. quan menjava el meu entrepà de formatge i els meus préssecs.

Per la tarda, després de les dues, vaig començar la sortida, allà per on vaig dir que estava l´enforcament amb el c. Serres, i fins a dalt vaig consumir les poques forces que em quedaven, la calor va fer la resta.  Va ser una heroicitat poder aguantar fins a Castellbell, amb l´aigua que hem quedava i la que vaig poder agafar a la font de Rellinars, fresqueta, això si, que em va durar poquet en aquell estat.  Al final, amb calma i coratge vaig poder arribar a la colònia tèxtil de La Bauma (16.00 h.), a on vaig veure un bar de moro obert (el que hem va rebutjar el bitllet de 10 euros), per fer una mica d´avituallament líquid amb una llimonada i una aigueta,





La pujada fins a l´estació, amb les cames reposades al bar, i el fons d´altres sortides estiuenques, va ser feixuga, però sense aturades, arribant just deu minuts abans que arribés el tren R-4 (recomano la pujada per les escales de pedra, que trobareu pujant per la ctra cap al poble, a mà dreta, abans d´arribar al desviament cap a l´estació i el senyal de cotxes), que baixa fins a Sant Adreu Comtal i la Sagrera des de Castellbell (passa cada hora!), i aixi vaig poder arribar a casa, sa i estalvi, amb una gran aventura, altra, a les espatlles, eren les 18.30 hores.




martes, 12 de junio de 2018

"MICROBARRI" AL BAIX GUINARDÓ



El pro-passat dia 8 de juny estaven convidats a compartir la jornada festiva vespertina de festa major del Baix Guinardó pels carrers de la part central del barri, fent una mena de menage a trois (quadres escènics de petit format, entrada en locals emblemàtics i protagonisme per veus femenines de l´escena amateur, i no tan amateur, teatral).

La proposta, encetada i organitzada per "LA DRECERA", un altre local que proposa i organitza activitats per a adults i infantils; tallers, entrenaments personals i en grup, festes i celebracions, exposicions, terapies, servei de nutrició, lloguer d'espais, estudi de fotografia,  al c. Santa Carolina, i que fa de lloc de trobada valent per creatius i per donar suport a les noves emprenedories d´oci a la ciutat, no és la primera vegada que serveix de suport a ofertes festives del barri, aprofitant el talent latent que suporten quadres teatrals com "Càmara de Teatre", dels quals components parlaré després perquè també van participar de la festa que vam disfrutar.

Una tarda de teatre a dins de comerços emblemàtics dels carrers Rosalia de Castro, Padilla i Santa Carolina, la primera visita la vam fer la Maria, el seu marit i jo mateix a dins Kakapú Nens (C/ Rosalía de Castro, 35), una tenda petitona, de roba de nen-a, amb una familia molt simpàtica per rebre´ns, i que va acomodar un raconet a la part posterior per fer rotllana a la veu declamatòria de la gran SILVIA SILES, una actriu-poetesa amb obres d´autoria pròpia que també voldrà ser una nova Margarida Xirgú de l´escena.  Una dona petita, però molt gran, que ens va fer reflexionar sobre la  levetat del ser, sobre la essència femenina, sobre les reflexions internes íntimes, sobre la vida mateixa.  Gran veu, i gran personeta, que em va fer un gran favor que m´ha arribat al cor i m´ha fet seguir-la d´ara endavant en la seva carrera, segur que meravellosa i plena d´oportunitats.


La segona aturada, guiats per la incansable Maria!!, a dins la panaderia-cafeteria Ben Cruixent (C/ Padilla, 347), allà ens ensperaven les "Fulana y mengana", de "Cámara de Teatre", una companyia professional-obrador artístic a on es treballen diferents disciplines, entre elles interpretació textual, expressió corporal, i amb obres de gran talla al seu devenir; "Bodas de Sangre", "Yerma", "Cabaret", "Ay Carnela", aixì com també fan teatre per a infants.  

Eren dos personatges, una doneta amb triquini, visera i faldilla de platja, que feia de voluntaria per una ONG animalista, i ell un homenàs amb sabates de tacó, banyador i plomes de colors d´indi al cap.  Al final, el capdamunt de la cafeteria va acabar rodejat de pistoles, policia, croissants i camareres servint, tot amanit d´un munt de rialles de nen i adult.  Una bona estona que ens va fer fruir de les ocurrències dels nostres amics segrestadors, més un de segrestat, lligat i tot a la cadira!!, espontani també company dels dos malvats perpetradors en vestimenta i actitud.




La següent parada, a La teràpia de la llana (C/ Padilla, 348), l´indret més sorprenent, un local d´aprenentatge de punt i patchwork, per tothom qui vulgui aprendre, amb la seva pròpietària liberant el taller, el racó més ample de la tarde, per posar escena a "Les Fugitives", espectable "Dona Foc, la dona que es crema", tres dones la Laia Pujol, la Judith Corona i la Maria Ten, unes joves d´uns 20 anys cadascuna, que es complementen meravellosament, en veu i expressivitat, per posar veu a les nostres grans poeteses vitals.

Les dones de foc, posant memòria i escena a fragments de May Sarton, Elisabeth Jennings, Marge Piercy, Margaret Atwood, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Primitiva Reverter, Silvia Bel Fransi o Gràcia Jimenez, són un goig de veure i fruïr, elles mateixen ho expliquen; Un recital poc convencional on les actrius ballen, canten, riuen i ploren, que agrada tant als amants de la poesia, com els que creuen que la lírica no fa per ells, el projecte artístic consisteix en reivindicar la posició de la dona mitjançant les arts escèniques, la dramatúrgia de la companyia, sempre aposta per personatges femenins amb caràcter i personalitat i defensa la importància del paper de la dona tant en el món actual, com al llarg de la història, ens diem "Les Fugitives", perquè fugim de la prepotència, de la hipocresia i del masclisme, però no fugim gaire lluny: fugim cap a l’escenari i des d’allà els plantem cara.

Pel final l´obra més intensa, més dramàtica, ens esperaven quatre noies eixerides, ben maques, artístes de "Camara de Teatre", que ens van oferir a dins la rostisseria La Girella (C/ Santa Carolina, 48),  un fragment de
"Bodas de Sangre", un deu per acabar, un deu en intensitat i en professionalitat.

Ens vam acomiadar la Maria i el seu marit, al capdamunt del c. Castillejos, fins el Caminart el dia 30 de juny

GRÀCIES PER TOT, I FINS L´ANY QUE VÉ.
fotos de l´event a la pàgina https://www.facebook.com/ladrecera.guinardo/
.