lunes, 2 de abril de 2018

GR-5 etapa 5 CASTELLBELL-RELLINARS

7kms.
pujada máxima de 200 metres



Etapa agradable, curta i de poca pujada, amb molt bones vistes de les muntanyes properes, inclosa Montserrat, cami enlairat i amb molta vegetació, pins i romero florit, terra argilós i roca sedimentaria formada per còdols i ciment calcari.

Comença el camí des d´un dels carrers de l´entrada de la colònia de la Bauma a Castellbell, el carrer de la Riera, el GR-5 vé de l´altre banda de la carretera C-58 que surt de Monistrol i puja camí de la fàbrica del Burès. EL GR fa servir aquesta part del poble per pujar cap a la muntanya i allunyar-se del riu.



Pujem pel carrer i passem per sota del pont carreter, el camí fa pujada llarga, i passa per zona urbanitzable i amb alguna fàbrica situada als afores.  Els senyals són correctes.

A la sortida del primer nucli habitat trobem un camí amb vegetació ben senyalitzat a l´anada però confús a la tornada, que ens porta a un altre petit nucli habitat.

Després altra vegada al bosc i trobem les vies de la R4 i el pont vell que el creua per sobre, i després el tunel per sota la A-16 a continuació

Ara vé la millor part, una pista de pujada ens porta fins a la granja derruida de Can Gall de Dalt i d´allà bé el caminet carener que durant quasi 40 minuts va enfilant cap al collet dels Capellans, ens rodejen pins nous, romer i terra argilós sovint frequentat per motos de trial en un reguerot de només 50 cms d´ample, gran aficció en aquestes contrades per aquest esport, domini de la familia Tarrés.

La pujada als rocs dispersos de codols montserratins amb les estructures de les motos de trial fent accelerades sobtades, es un delit pels nois-es de Rellinars.

Arribem a dalt del collet, i canviem d´orientació, amb vistes ara cap al Pirineu, una pista ampla ens porta ara en 40´ a la part oest del poble de Rellinars, inici de la zona del Sant Llorenç del Munt.


jueves, 11 de enero de 2018

ruta Sant Cugat-entrada urbanització Can Solà (GR-6)



distància km. 17 

pujada máxima 120 metres de cop

dificultat senzilla

Comença el dia molt bé, dia fresquet del mes de gener, amb vent i sol esmorteït. 

Baixo a l´estació dels FGC de Sant Cugat cap a dos quarts de nou i faig la davallada pel carrer del Rosselló i després pel de Santa Maria, que comença a l´altra banda de l´encreuament amb la ctra que va de la ciutat a Rubí.

Vaig una mica buit d´estomag, es clar!! el dia anterior ha sigut cap d´any i tant sols he begut cava.  Ningú al carrer, com sol ser costum per la data, i arribo a l´explanada del monestir sense haver vist cap local obert.

Arribo al Passeig Francesc Macià, a on descansa la gent que fa la Marxa dels Monestirs, al final de la jornada de caminada organitzada pel Centre Excursionista "Els Blaus" de Sarrià cada maig, asseguda als parterres de cespet que hi ha a tot lo llarg.

Començo a fer la pujada, rotonda tras rotonda, cap al nord del poble, deixant Collserola a la meva esquena.

Trobo una taula de salvació pel meu estòmac, una xurreria oberta en any nou venent porres, porto aigueta i una mica de massa em faràn passar la caminada sense perill!!.  Si la voleu trobar es trobar a meitat del passeig a l´esquerra, es any 2018, espero que aquesta no desaparegui com les de BCN per l´any que vé!!



A l´arribar a la part alta ens hem de desviar pel carrer Joan Salvat Papasseit a la dreta, una mica abans de l´última rotonda, fins al final, per trobar el pont que passa per sobre de les vies de la RENFE.  Trobo grups de nois joves fent l´acomiadament de festa en els seus cotxes, escoltant música i fent els últims plans abans d´anar a dormir.

Creuo i tombo a ma esquerra per una caminet amb un carrilet de bicis al costat.  Al cap de pocs metres la primera errada de la jornada!!, segueixo baixant pel costat d´una tanca i seguint el camí de les vies ensorrades a l´esquerra, i no m´adono que el camí segueix a la dreta tombant una corva molt marcada.

Retorno i m´adono que estic al davant de les instal.lacions del C.A.R de Sant Cugat, modest i aïllat a la sortida del poble, em creuo amb la primera persona que ha decidit fer esport en any nou com jo, i que no podia ser altra, segurament, que una atleta fent escalfament.  La recta es llarga i les punxades al cos em fan preveure d´un dia de musculs tous.



Al final, rotonda i pont sobre la AP-7, passo l´abaixador de Sant Joan de FGC,  i el costat de Catalana Occident, pujadeta i sortida a la rotonda que haig de tombar a mà esquerra, per passar per davant de l´hotel Novotel i les instal.lacions de TVE Sant Cugat.



Al final l´última rotonda, amb encreuament amb el PRC-31, que m´acompanyarà una bona estona fins a la baixada final a les Fonts. Tots dos camins tomben a ma dreta, cap al nord, i comencen a pujar per un caminet estret i asfaltat, i després transformat en pista sorrenca, que pujem cap a un camp d´aeromodelisme.  Segon dubte del dia!!, el cartell de les pistes de vol em fan veure que la pista correcta es la de la dreta, que s´enfonsa en la muntanya.

Tinc darrera una parella d´avis que em fan companyia a uns dos cents metres i que segueixen el mateix camí cap al collet.  El camí es agradable, ja són les nou camí de les deu, i el solet em fa companyia, les cames van fortes i això m´alleugereix el mal de cos.

Arribo a dalt del turó de CAN CAMPS, i ara si tinc un bon dubte!!, no sé si seguir recte seguint unes marques antigues de GR que pugen cap al cim, o tombar a mà dreta o esquerra per la pista que creua.  Els avis que m´agafen m´ajuden, segons ell, Can Parellada, la indicació que va cap a l´esquerra, es el mateix que les Fonts, i ells van en direcció est, cap a la dreta, que es un camí que baixa a Terrassa, dedueixo que el camí correcte es el contrari, el de l´esquerra, que va marcat també a l´indicador com a continuació del GR-6 i el PRC- 31.

foto cortesia de NANDOMONEDA (Wikiloc)


Doncs vinga, que ja ve el migdia!!.  La decisió esdevé correcte i passem pel costat de la urbanització de CAN BARATA, al fons l´encreuament amb la ctra de Rubí a Sabadell, i la pujada al COLL DE LA CREUETA, que no es fa feixuc.  

Aquest caminet es el CAMI DELS MONJOS, i ara esdevé la recompensa del dia, les vistes a mig camí de la MOLA i del cim del PUIG MADRONA són espectaculars, seguim trepitjant pista sorrenca, amb oliveres i pins, i una mica més endavant trobem l´últim dubte del dia, que ve resolt per la marca inequívoca de que el GR-6 segueix cap a l´esquerra separant-se del PRC.

NANDOMONEDA (wikiloc)


Baixada final a l´ombra cap a LES FONTS.  A l´arribada final, després de 3 hores de camí, trobo una zona de berenadors i la font del CANO, i... sorpresa!!, els avis de dalt del camí estàn asseguts en una de les taules!!, no pot ser, si eren a dalt la muntanya en direcció a Terrassa.  Ells em miren i jo crido; "però com s´ho han fet per avançar-me!!".  M´apropo, ell amb ulleres fosques, i ella amb el mateix abric de plàstic morat que portaven a dalt, i resulta que no són ells....., xasco!, em disculpo i ells riuen...., bon any!!.

foto de la font gentilesa
de NANDOMONEDA
(wikiloc)


El camí per arribar a l´estació de les Fonts es complicat, però una vegada es troba a dalt la pista de sortida, el carrer de la Verge de Montserrat, que s´ha de seguir fins al final, tot arreclat.



Creuo el pont de la riera de Rubí, i passo al costat del CASTELL DE LES FONTS, construcció curiosa que encara està  aixecant un comprador-revenedor d´antiguitats que va voler fer-se la seva casa de estiueig a la urbanització, omplint-la d´escultures, treballs de forja i pedres sagrades, per fer les delicies dels nens i visitadors sorpresos.







pas per sota de les vies dels FGC,amb el rest. "El casalet" a la dreta

Passo per sota del pont dels FGC i pujo buscant el Passeig de la Muntanya, urbanització amunt, per carrers altra vegada asfaltats, i amb molta presencia de fonts d´aigua potable, alguna de recent inauguració.  Les casetes de la urbanització són maques, amb jardinets i pins plantats. 

Les marques del GR-6, ben pintades, em guiem fins al tombant del carrer FORNOT, allà s´han deixant una mirant a la gent que puja i ha de tombar a la dreta, mentre que a l´altra banda de la columna elèctrica si que trobem la marca per la gent que baixa de dalt.




Trobo el dipòsit d´aigua de la urbanització i un home amb un gos despistat, corono el petit cim, i baixo fent giravolts fins al pont que creua l´autopista de peatge dels tunels de Vallvidrera, on el Nico va agafar l´emprenyada amb els que el portaven a casa.



Ara altra vegada part maca, bones vistes i pujada al TURÓ DE LA CREU DEL CONILL, a on trobem el GR-96, camí Romeu, que ve de Rubí.  Una mica més endavant ja trobem l´entrada a la urbanització CAN SOLÀ, del darrera del restaurant "4 VENTS"

foto ESPARZASITE (Wikiloc)

martes, 26 de diciembre de 2017

GR-6 pels voltants d´Ullastrell.



Ruta de 4 kms des de la part alta de la carretera de Terrassa a Martorell, a l´alçada de la benzinera de Repsol, al costat del restaurant "quatre vents" i de la parada de la linia C2 de Sabadell a Terrassa i Martorell.





C-2
https://moventis.es/es/lineas-horarios/sabadell-terrassa-martorell

linia 12 de terrassa, cia tmesa
http://tmesa.com/index.asp?lang=ca&proces=horarisMap&id=12&ret=plaDesp

Passem per la carretera, tombant direcció Martorell per tota la urbanització Can Solà, a l´arribar a l´alçada del desviament de la C-243c cap a Ullastrell, tombem pel carrer del Xot, a la urbanització Ca n´Amat, que queda amagada a la dreta, a sota el pendent.


A mitja baixada trobem un desviament (corriol estret), ben senyalitzat a l´esquerra, que ens endinsa en un bosquet que corre paral.lel a la ctra. En una mitja hora trobem un encreuament de pista que amaga a l´altre cantó un corriol que porta a una altra continuació paral.lela a la mateixa ctra.

corriol a la esquerra i indicació del GR-6

urbanització Ca n´Amat




corriol al costa de la carretera d´ullastrell

ctra Ullastrell


Camí maco de fer, emboscat, estret i agradable.

Sortim a una hípica que està just al costat de l´entrada de la carretera de Ullastrell, i del camí vell de Ullastrell.



Baixem per pista formigonada, hi viuen unes quantes families a la urbanització de Can Carbassa, el camí comença a baixar i veiem les primeres indicacions que ens porten cap a Viladecavalls.



can Carbassa

Ullastrell


El meu camí acaba quan veiem de lluny el pont de l´eix transversal.  El camí a partir d´aqui començava a davallar pronunciadament cap a la riera de Gaià, i després tocava tornar a pujar.la



Dos recomanacions que he aprés a posteriori, la primera es que les fletxes que trobem per tot el camí, i la primera indicació a la sortida del restaurant dels Quatre Vents, són del Camí de Santiago, i que en aquest tros, el GR-6 té dos traçats diferents que es parteixen a partir de l´entrada a Can Carbassa, tots dos van per sendes diferents de la riera de Gaià.