La sortida de Lleó la fem seguint altre vegada pel cinturó de ronda fins la plaça de braus, a la sortida de
l´hotel passem per davant d´una xemeneia fabril que em crida l´atenció, i que té una petita colònia anexa que ara es un barri pobre de gitanos de la ciutat, la fàbrica era una antiga llaunera de llautó.
Sortim i fem camí per una carretera (N-VI) plena de caminants peregrins a peu per la vorera, que em fa imatge d´esforç i sacrifici, gent de totes les nacions, soles, acompanyades, de totes les edats i sexes, en bici, amb motxilles plenes i amb bastó, quina serà la història de cadascun d´ells?, i d´on vindràn?. M´assabento més tard que segueixen el camí antic, que passa per Astorga i Ponferrada, i que encara els hi queden 12 jornades per arribar a Santiago.
Trobem més endavant un desviament per autopista (A-6) de peatge cap a A Corunya, la noia de la guixeta ens parla que tenim una sortida en direcció Santiago a l´alçada de Guitiriz, però trobem una sortida directa abans cap a Lugo.
Parem a Lugo i fem, només deixar el cotxe, prop de la porta de "San Pedro" de la muralla romana, la tapa de dos begudes i tapa afegida, una "media" Estrella Galicia, i una coca-cola per dos euros 40 centims. Després entrem a la ciutat i veiem la Plaça Major, la plaza Santa Maria, i la plaça Pius XII, que estàn preparant la "Arde Lucus" romana, una festa d´homenatge a l´ambient romà que va viure la ciutat amb les seves cohors i els seus estris de batalla. Mengem caldo gallego en un dels restaurants del carrer Rua da Cruz i coneixem una parella jubilada de Villarcayo, que ens parlem de com tornar a casa per la ruta d´Oviedo, i en dues hores donem per vista la primera ciutat gal.lega, maca i amb història, turística i recomanable per tothom, i que ens fa alvirar uns pròxims dies de joia.
 |
puerta San Pedro
https://www.turismo.gal/que-visitar/destacados/muralla-de-lugo/as-portas-da-muralla?langId=es_ES |
 |
"Arde Lucus" de la segona setmana de juny
https://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2017/06/13/llega-arde-lucus-gran-fiesta-romana-gallega-300-actos/0003_201706G13P29992.htm |
 |
| porta principal de la Catedral de Lugo |
 |
| rua da Cruz i font |
http://www.chimichurri.com/daniel/html/lugo/lugo.htm
Arribada a Santiago a mitja tarda, que ens porta directe a l´estació de l´AVE de Santiago a Pontevedra i Vigo(https://www.diariodepontevedra.es/articulo/noticias/el-gobierno-confirma-el-ave-directo-de-pontevedra-madrid-y-lo-situa-en-2025/20170527000000328818.html), deixem el cotxe a l´aparcament de l´estació i pugem maletes cap al centre de la ciutat per la rua do Horreo i la rua da Ensenanza.
El meu interés en principi era agafar un hotel al centre de la ciutat dels peregrins, perquè sabia que era una ciutat tancada i atapeïda, que si voliem disfrutar tranquil.lament era millor apropar nit d´hostatge i centre turístic, i oblidar el cotxe aparcat a prop, i al final va ser un encert. L´hostatge es una casa particular habilitada com a hotel de poques cambres, que s´en diu "Badalada" (https://www.badalada.es/es-es), i la seva amfitriona una noieta jove molt simpàtica, l´hotel es troba a 200 metres del museu del Peregrí, també molt recomanable, i el cotxe té un aparcament públic a la fi molt a prop, a deu minuts, de 15 euros el dia i mig de preu.
Arribem a la plaça de l´Obradoiro de nit, i veiem la seva impressionant façana, després passejem pels carrerons del centre i veiem esglésies i carrers plens de peregrins contents d´haver acabat el seu viatge, i sentim la tuna cantar sota l´Ajuntament i el palau Raxoi, així acabem la primera nit a Santiago.
 |
| plaça Obradoiro |
 |
| km 0 |
Santiago es tot el que pensem i desitgem, ciutat de pedra antiga, amb monuments impresionants, personatges, carrers empedrats, amb contes i llegendes, peregrins per tot arreu, gallecs oriunds acostumats a la seva presència i color gris. Donar un tomb pels seus carrers recorda el pas dels Reis Catòlics, i les seves decissions, veus de reüll el pas d´antics peregrins, que arribaren cansats i amb la seva promesa complerta, veus tradicions gal.legues, veus monuments enaltidors, veus gaites i veus unes rel.liquies, que arribades de Jerusalem en època romana, van ser enterrades a on després van ser trobades per ser venerades.
Al dia seguent, ens llevem, ja cansadets, però amb ganes, disposats a fer la visita a la Catedral, molt trinxada amb andamis fent reparació i que aquest proper juliol no podrà celebrar a dins la ceremònia del botafumeiro el dia del patró, veiem la porta sagrada que s´obrirà el 2021 altra vegada, donem l´abraçada a l´apostol, sortim per la plaça Quintana per visitar la porta de "les Plateries", també amb andamis, i gaudim l´ambient festiu de la plaça; amb nois cantant amb gaita acompanyant, i en llengua gal.lega, a prop de l´Hospital dels Reis Catòlics, que altres temps va ser encarregat pels Reis de la conquesta d´America per guarir els malalts del final de camí. Altra vegada veiem peregrins arribant al km 0 del camí marcat al mig de la plaça, i fem la sortida cap a l´alameda.
 |
| Catedral des de l´alameda |
 |
| parc i estàtua Valle Inclàn |
 |
| una de les rues comercials del centre |
El camí per l´alameda es molt recomfortant, i quan arribem a dalt ens seiem en un banc, descansant de les vistes de la Catedral, de l´olor dels cedres, i amb l´aire pur de l´Atlàntic a la cara. Una familia juga a la pilota amb el pare com a protagonista, la noieta, una jove de 3 anys s´en diu Menci, i els nois s´emprenyen i empatitzen amb el pare, que ha de fer de cuidador engrescador a la sortida del cole.
Quan tornem a la sortida trobem restes modernistes, un antic carrer de Fira Regional del 1909 (http://www.consorcio-santiago.org/es/santiago-1909-centenario-da-exposicion-rexional-galega) (https://elpais.com/diario/2009/07/24/galicia/1248430699_850215.html), i que conserva encara un pavelló molt maco que serveix ara d´escola bressol. La sortida pel passeig que al seu temps estava separat per classes, es una delicia.
 |
| pabelló d´Arts Decoratives |
Mengem orella i San Jacobo, als bars del davant del Passeig dels Lleons, i acabem comprant tortes de Santiago en una tenda de la rua Nova que ens ven una noia de Barberà del Vallés, que va conèixer el seu novio dominicà en una trobada d´estudis a Santiago.
Per la tarda visitem el Museu del Peregrí, amb la història del viatge del cos de Santiago des de Jaffa fins a Iria Flavia i els seus secrets de camí, també les diferents fasses de construcció de la Catedral i els diferents camins peregrins a recòrrer, preu mòdic i visita de més d´una hora, si es vol. A la sortida un concert, el primer del viatge, al davant de la plaça Quintana, amb les escales de grada, ens fan la benvinguda, un músic eixerit va introduïnt instruments nous típics gallecs i extranys a la vegada, com una zamfonya, i ens diverteix una hora més. La tarda amenaça pluja i ens afanyem en donar la volta per la Catedral, que ara veiem amb llum de caiguda de sol, i comprem més records sortint cap al Pabelló dels Gallecs Il.lustres.
 |
| plaça de Plateries and orquestra |
En aquesta última visita parem a l´església de San Bieito, i un vell simpàtic m´explica la història del timpa de l´antiga església, guardat a dintre la nau amb un retaule romànic a la part de sobre que envelleix l´escena, al sortir m´encomana saludar al pàrroc que està a punt de tancar, diu que l´agradarà que li facin respecte, així ho faig i l´home em dona la ma amb un sonrís a la cara.
També passem per davant de l´esgrexia de San Martino Pinario, amb el seu Santiago caballer, a dalt de la portalada, defensor contra els moros, altra de les seves representacions més habituals.
la següent sèrie de tres fotos es de l´església
de San Martin Pinario
Al matí seguent ens acomiadem de la nostra amfitriona, que ens explica que la seva casa abans era una vaqueria, ara comprenem això de la porta d´accés partida per la meitat, i les bisagres inmenses que donaven sortida a les bésties, fem un cafetó al bar de la rua da Ensenyanza que ens ha servit els dos dies, i que té un cafetó ben maco, amb bona carta i servei a la mida. Agafem el cotxe al parking i sortim camí de la primera volta per les Ries Baixes, en direcció Muros.
Muros i tota la costa de la Ria de Muros i Arousa es un passeig per una carretera senzilla amb vistes del mar i de les dues costes que meravella el cor, amb parades a ports pesquers i pobles senzills, plens de sentit mariner. La primera parada va ser a Muros, amb el seu passeig al costat del mar, el seu mercat, i la seva església a dalt del promontori, amb l´única pil.la bautismal que conec amb una serp al fons, que la guia de la porta em va assegurar era l´única de tota gal.licia.
L´arribada a Pontevedra, ja de tarda acabada, a l´hotel al costat de l´estació de l´AVE, fem el check-in, amb una noieta que simpàtica i atenta, i que m´ho va posar molt fàcil per deixar el cotxe aparcat a prop, l´Alda de Pontevedra es nou i recomanable, i les seves habitacions abuhardillades molt còmodes.
Al dia segúent, penúltim de les Ries i Galicia, sortim després d´esmorçar a l´hotel, demanant abans una dent d´all pel dia seguent, cap a Sanxenxo, O Grove, Cambados i la Isla d´Arousa, tornada a Pontevedra i última nit a Galicia.
A Cambados, altra anécdota, una noia ens esperava a la sortida de la plaça a on es troba el Pazo de Figueroa, i ens ofereix una visita guiada a casa seva, per la voluntat diu, i acceptem; La sorpresa a l´interior va ser majúscula, racons secrets, passadissos inclosos per amagar l´estraperlo, històries d´indians gallecs, col.leccions treballades; de rellotges, de bastons, de culleres, habitacions de finals de segle XIX, i fins i tot armadures, en dues plantes d´una de les cases més antigues del poble. La voluntat van ser al final 10 euros, 5 per barba.
Tornada a Pontevedra i visita nocturna a la ciutat, que té com a punt culminant de la visita la plaça Teucro i l´església de "la Peregrina".
 |
| igrexa Peregrina |
 |
| convento de San Francisco |
Plaça Teucro
 |
| Diputació |
