Avui hem fet el cim….
Si senyors, un dia que m´ha sortit rodó i que podria
haver-se espatllat pel sol que feia a mitja tarda, però que m´ha servit per fer
complerta l´etapa 4 del GR-5 (Can Parellada-Santa Cova de Montserrat en unes 6 h
i mitja.
L´he feta de forma peculiar, perquè sabia que el primer tram
sortint de Can Parellada pel poble de Masquefa no tenia gaire atractiu, carretera,
poques vinyes i molt d´asfalt, i que he fet al final de la manera seguent.
He deixat el cotxe a l´aparcament de l´ermita de la Salut de
Collbató, el berenador que serveix de punt d´arribada per visitar les coves de Salnitre
(les quals es poden visitar durant quasibé tot l´agost, exceptuant els dilluns,
tal dia com avui, exclós el dia 15, dia de la patrona) (hores 10.45, 11.45, 12.45,
també per la tarda a les 17.00 i a les 18.00, total 5 visites al dia)
ERMITA LA SALUT |
He agafat el sentit del GR-5 camí de Collbató i he
arribat més enllà de la A-2 camí del Bruc, per esbrinar que tenim un bus que fa
el camí fins allà des de BCN: surt del davant de l´estació de metro de Maria
Cristina i arriba a Collbató a les 11.55 hores (cia MONBUS).
ENTRADA-SORTIDA GR-5 A CENTRE HISTÒRIC |
ALZINA MONUMENTAL |
PASSEIG DE RONDA |
ARRIBADA A LA ALÇADA DE LA A-2 |
PAS SOTERRANI (inundable!!) A-2 |
CARTELL QUE TROBARIEM PER DESVIARNOS A LA CTRA. |
AUTOBÚS A LA PARADA DE COLLBATÓ |
BUS Cia MONBUS |
PLÀNOL COLLBATÓ I LINIA BLAVA DE LA A-2 A DALT ES VEUEN ELS RELLEUS DE MONTSERRAT I EL CAMÍ DE PUJADA DES DE LA N-II A L´ALÇADA DE L´AERI FINS AL NUCLI ANTIC DE COLLBATÓ |
Després he tornat cap a l´ermita i el cotxe pel mateix camí,
també per urbanització de Collbató, carrers Girona, institut del poble i Passeig de Ronda. L´únic pas que té interés es el centre històric
de la població amb la seva esglèsia de Sant Corneli i la casa nata de Pau
Bertran i Amadeu Vivés, a més del molí d´oli i l´ermita de la Salut, amb
peregrinatge el dilluns de pasqua.
COLLBATÓ DES DE LA SALUT |
CASA NATAL PAU BERTRAN |
Doncs bé, ara hi ve la segona part, ja sortint cap a les
coves del Salnitre a les 11 tocades i arriscant-me a fer una tornada de mitja
tarda. La meva idea era fer tot el camí
fins al pla de Sant Miquel i la Santa Cova, però ja arrivant a destí el camí es
desfà en dos vials i he hagut d´escollir, perquè la veritat es que anava fos i
el camí de la Santa Cova s´alvirava més planer, en canvi la pujada al pla de
Sant Miquel prometia pujada i més patiment.
PAL DESVIACIÓ PLA SANT MIQUEL O SANTA COVA I TEMPS. |
I es que el “Camí de les Feixures”, des de la porta d´accés
a les coves de Salnitre fins a la desviació esmentada, es terrible de fer un
dia de sol com el d´avui. Al seu blog el
senyor “Hacha” i la seva xicota van sortir ben parats de la caminata un dia de
fred, com va ser el de la seva aventura…., però avui jo crec que hem tingut més
de 35 graus a mitja tarda en aquella pujada infernal, menja-morals i relliscosa, en la que s´arriben a pujar 400 metres en 2.500 de camí.
FOTO I PLÀNOL A BAIX, A LA LINIA DEL CAMÍ A MITJA ALÇADA |
El primer tram de pujada…., bé, ja ofega una miqueta però es
passa d´una galopada, però el segón una mica més amunt, amb la paret de pedra
que s´alvira com a repisa de camí, a sobre del cap a més de 50 metres , i la part
posterior de pujada continua que mai s´acaba, et fan passar una estona ben
magra.
VEGEU LA LINIA OBLICUA DEL CAMÍ!! |
Lo curiós ha sigut escoltar els comentaris dels companys que
anaven fent el camí darrera meu, ja mig emprenyats, sobretot un d´ells, i
acabant les seves reserves d´aigua.
Després m´he assabentat que eren gent experta, amb moltes hores de camí,
la setmana anterior havien fet camí a l´Aneto.
Doncs bé, al final, aquests dos amics i jo hem arribat a la
desviació, al costat est de la muntanya, amb el sol caient ja per l´altra
banda, cosa que ja pensava em posaria les coses difícils per la tornada, i hem
vist el cel obert sabent que ens quedaven 45 minuts per la Santa Cova.
AMICS AMB BONES CAMES AL FINAL |
PASSANT AL COSTAT EST DEMONTSERRAT |
SANTA COVA DES DEL CAMÍ |
Ells s´han acomiadat a l´arribada del camí dels ex_votos,
perquè volien pujar fins al replà del monestir, i jo he tombat a l´esquerra per
fer el most al banc de l´entrada de l´ermita.
En aquells moments anava jo cansat, després de més de 4
hores de camí, (2 de la primera part, i 2 de la segona), i em faltaven una mica les forces i el
calentament del cos ja era pronunciat.
He menjat sucre i alguna cosa sòlida i a dos quarts d´una de la tarda m´he
posat en camí altra vegada en 15 minuts.
SOL I + SOL |
MINSA VEGETACIÓ |
Al principi bon ritme, he hagut de felicitar una familia que
acabava la pujada maleida amb un xicot de no més de 12 anys quan jo passava,
però conforme desfeia camí notava que el cap em rodolava una miqueta. Res, al final he arribat a la sortida del pas
sense novetat, però el camí planer de les Feixures, que ja estava ben calentat
amb el sol de les dues de la tarda, m´ha fet passar un tràngol angoixant.
He arribat a les primeres escales de les coves, després de l´últim
tram de pujada entre pedres, sense forces, deshidratat i amb el cap ja emboirat.
La baixada fins al berenador és dura però curta, i he pensat
en fer-la d´una tirada per estalviar temps i refer aigua al cos, ja havia
acabat en el camí planer la que portava, i gràcies a l´ajuntament de Collbató
que té aquella font d´aigua neta disponible pels visitants a les coves, he pogut
refer-me una miqueta.
Doncs bé una sortida que m´ha valgut tornar a recuperar
cames, viure una gran aventura d´estiu, fer amics, i sobretot, aprendre que el
sol de mitja tarda a la muntanya pot ser molt perillós. 20 kms. en 6 hores i mitja.
Adeu.