Volia acabar de fer el Gr-92 fins a Tarragona, em quedaven dues etapes, i aquesta tardor, aprofitant quatre dies de festa a la feina, no m´he pogut resistir. Desafiant a la pluja i al fred, no tenia a on dormir a la Pobla de Montornés, he fet el recorregut des que vaig sortir el dimarts a les 10.00 hores de casa, fins que he tornar el dimecres a les 14.00 hores. M´ha plogut, tot el dimarts ha caigut pluja fineta que m´ha calat. I el dimecres vaig anar perdut molt bona estona, fent molts kilòmetres de més. Ara estic amb les plantes dels peus desfetes, i cansat de cames, però content del repte aconseguit.
track de l´etapa L´ARBOÇ-LA POBLA DE MONTORNÉS
https://www.youtube.com/watch?v=da9vYO-Mn8M
L´etapa número 24 la copiaré del track del website descursio.net que us recomano per programar les vostres sortides al voltant del Gr., tan sols afagiré un paràgraf entrecomillat al mig de la descripció.
Etapa que transcorre entre les comarques del Baix Penedès i del Tarragonès oferint-nos com a tònica general un paisatge de vinyes i camps de conreu. A part de l'interior de les poblacions i algun encreuament que la senyalització està mig esborrada, l'etapa està bastant ben senyalitzada.
Iniciem a l'Arboç, al costat de la “Giralda de l'Arboç” i anem a buscar el carrer major. El seguim fins al final on ens trobem amb la Rambla del Gener. Seguirem pel Carrer de L'Hospital que és el que queda just davant nostra. Al final d'aquest, trobem una plaça i seguim pel carrer que queda davant nostra a la dreta, que és l'Avinguda del Penedès. La seguim també fins al final on ens trobem amb una rotonda. Creuarem les vies del tren pont que queda just al nostra davant. Un cop passat el pont, girem pel primer camí a l'esquerra.
Hem sortit ja de la població i estem caminant entre vinyes i camps de conreu, sobretot d´olivera. Aquí està ben senyalitzat, estarem atents a tots els encreuaments ja que en algun la senyal pot estar una mica esborrada. Sense més problemes arribem a Santa Oliva per un camí antiquíssim. (1 hora 15´)
Entrem pel carrer de Flix i girem al primer a la dreta que és el carrer dels Colls. En un punt on el carrer fa una corba, passa a anomenar-se carrer de Torres i Bages. Passem per davant de l'ajuntament i anem seguint fins un punt on el carrer fa com una plaçeta. Aquí girem a la dreta.
En molt poca estona, arribem a una carretera, la seguim uns metres a l'esquerra i aquí la rodona, agafem la carretera local de Santa Oliva. Molta precaució en aquest tram, és una carretera estreta i bastant transitada i els conductors no van precisament a poc a poc. Anem seguint el tram asfaltat que ens porta a creuar l'autopista per un pas inferior.
Just després d'aquest pas, girem a l'esquerra. Seguim caminant uns metres pel costat de l'autopista. A poc a poc el camí s'allunya de l'autopista i tornem a caminar entre vinyes i camps.
Al cap de poca estona arribem a un encreuament on jo no vaig veure cap tipus de senyalització, però si ens fixem, a la nostra dreta hi ha una caseta blanca del servei d'aigües del Vendrell. Caminem cap aquesta caseta i després passarem per entremig de dues de metàl·liques, també del servei d'aigües del Vendrell. Seguim pel camí principal, que en realitat, és una riera i aviat girem a l'esquerra per una camí degudament senyalitzat.
 |
| caseta feta el 1912, ja fa uns anys, per servir al Vendrell. |
 |
| com veieu el track està molt ben explicat |
Arribem a una rotonda de la carretera que va de Valls al Vendrell. Seguim recte i agafem la carretereta que queda just davant nostre. En uns 200 metres des de la rotonda, arribem al Mas del Manyé.
 |
| recordeu que a principis de novembre es recull la oliva |
Agafem el camí que hi ha just abans del mas. És un camí en bastant mal estat i cap al final estava bastant embardissat, n´hi ha un tram a la dreta més net. Tot i això, es pot passar i arribem a Les Peces, pel carrer Girona. Anem seguint el carrer pel que hem arribat fins al número 61. Aquí girem pel camí que hi ha just davant d'aquesta casa. (2 hores i mitja)
 |
| començament del camí just davant del número 61 |
Passarem per un camí que transcorre entre vinyes i que està protegit a banda i banda per parets de pedra seca, bé alguna de les parets ja és més moderna i està feta d'obra. Aquest tram de camí, en algun punt, també està bastant embardissat. Sense més problemes, arribem a Albinyana. (3 hores camí)
Un cop al poble, seguim l'indicador de “Plaça Vella”. Anem pujant pel carrer Major i arribem a una petita plaça, seguim cap a la dreta i arribem a la Plaça Vella. Bon lloc per fer un descanç abans de la pujada que ens espera. En aquesta plaça hi podem veure una antiga premsa. Seguim pel carrer de l'esquerra de la plaça i arribem davant l'església de Sant Bartomeu. A l'altre extrem de la plaça, ja veiem un indicador que ens indica el camí a l'ermita de Sant Antoni.
Aquí atenció, hem de començar pujant pel carrer i quant passem pel costat d'un dipòsit d'aigua, al cap de molt poca estona, el Gr es desvia per un camí a la dreta. Hem d'estar atents, jo no vaig veure els senyals i vaig seguir pujant per la carretera. En tots dos casos, arribem al llom de la muntanya, només que si pugem per la carretera, no passarem per l'ermita.
"Des de la creu blanca i vermella, que trobem a la carretera al costat esquerra, i que marca el camí incorrecte del sender, se segueix per un camí pedregós que en 10 minuts ens porta a dalt del turó. La sortida de l´ermita de Sant Antoni es fa per una pista formigonada que coincideix amb el final de la carretera que va fer servir el comentarista principal, i que després troba un sender en forta baixada per arribar al peu del gasoducte.
 |
| cami correcte segons el track de descursio.net |
 |
| Betlem al camí, ja són quasibé al Nadal |
Des de la part baixa del rierol, a on trobem la primera pista del gasoducte, fins al camí de costa del cim del Sanabre, n´hi ha un tram en pujada, molt agradable de caminar, que passa pel costat d´una masia abandonada i que trigem 30 minuts en fer sense presa".
 |
| masia abandonada abans d´arribar a la costa del Sanabre |
Seguim pujant per la pista, sense massa atractiu, això si, amb una molt bona vista sobre el Penedès fins que ja cap a la part més alta, trobem uns pals de color groc enfilats d'una instal·lació de gas. En aquest punt, es gira a la dreta. Comença un tram de camí molt recte però amb constant puja i baixa, concretament, farem dos baixades i dos pujades cosa que ens farà més feixuc arribar al cim de la Costa del Sanabre. Al cim, tenim una molt bona vista sobre el Penedès. (4 hores i mitja)
Comencem la baixada i poc després, agafem la pista de l'esquerra que al cap de poc es converteix en una pista asfaltada. La seguim baixant i en el punt on ens trobem amb una altre carretera, girem a la dreta, ara si, en una baixada bastant pronunciada. Passarem per davant del cementiri de Bonastre i al cap de poca estona arribem ja a la població.
"El següent periple ho vaig fer calat d´aigua i amb l´ajut d´un bon veí de Bonastre que se´n va oferir a portar-me fins a la sortida de l´urbanització de la Font de la Gavatxa, el Manel, al qui haig d´agrair, ja que se´n feia fosc i encara em quedaven ben bé 4 kms. per fer. D´aquest tros no tinc fotos, però si un gran record, el que diu el company del tros d´ombra jo el vaig fer sense llum i amb l´ajut del meu frontal".
Entrem a la població pel carrer d'Albinyana, seguirem pel carrer de Santa Quitèria i anem a passar per davant de l'església. Un cop davant de l'església, agafem el carrer de l'església i el seguim fins al final. Al final d'aquest, girem a l'esquerra per entrar a la plaça Major. La travessem i agafem el carrer de la dreta, que és el carrer Major. Aqui podem fer un cafetó a la seu social de Bonastre. Ara aquest carrer, el seguim fins al final i arribarem a la carretera. Seguim la carretera a l'esquerra durant uns 300 metres on agafarem una pista a la dreta.
Travessem el Torrent d'Aguilera i anem seguint la pista, en els dos primers trencants, agafarem la pista de l'esquerra, degudament senyalitzades però amb les marques una mica esborrades.
En poca estona, trobem un carrer asfaltat, pertany a la urbanització La Font de la Gavatxa. Just en aquest punt, hi ha 5 camins, agafem el de davant nostra que està asfaltat i l'anem seguint, aquest tram que ens trobarem ara és el més lleig de l'etapa ja que és una zona de la urbanització molt abandonada i els carrers en molt mal estat. Més valdria que no ho haguessin urbanitzat i ho haguessin deixat com a camí que devia ser anteriorment. Bé això últim que acabo d'escriure és una opinió totalment personal.
El tram de camí està ben senyalitzat, no hi ha problemes per anar-lo seguint. Arribem a una petita collada, la pista principal segueix a la dreta, però el Gr segueix un petit sender a l'esquerra. Just en aquest punt, entrem a la comarca del Tarragonès.
El camí en el que ens trobem ara, és l'antic camí ral entre Bonastre i La Pobla de Montornès. Anem baixant per un petit sender que passa per mig al bosc, aquesta és la zona amb més ombra de tota l'etapa. Ens creuem amb una pista principal, però nosaltres seguim tot recte pel petit sender.
Aquest sender petit, acaba desembocant a una pista més principal que seguim en direcció sud.
Trobem un pont que creua les vies del tren i després la pista es converteix en una pista asfaltada. L'anem seguint fins trobar-nos davant de l'autopista.
Primer veiem uns túnels que la travessen però no passarem per aquí, girem a la dreta i seguim uns metres al costat de l'autopista. Finalment creuem l'autopista per un túnel més modern que a l'hora i passa una carretera. Un cop hàgim creuat l'autopista, ja entrem a la pobla de Montornès. Final d'etapa. (6 hores i mitja total).
track de l´etapa 25 LA POBLA DE MONTORNÉS-TARRAGONA (no oficial)
L´etapa número 25 del Gr-92 que descriu el FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), es nefasta!!, esta desordenada, té una fita al punt km. número 3 (aprox), que si no saps llegir i traduir et fica en el terme municipal de Torredembarra, sense possibilitat de retrobar el camí després. L´unica solució de trobar sortida es presenta gràcies a les indicacions del conjunt de passejades de camp del Penedés; la primera seria la que porta a Altafulla des de Torredembarra i la Riera del Gaià, i que trobem al final del camí llarg que travessa les casetes estiuenques, més avall del castell i al costat d´una rotonda a la dreta, i que acaba al cementiri, i uns metres més endavant, al castell de Montserrat. I l´altre la que, a l´altra banda de la població medieval del segle XI, fa el camí del castell de Ferran, entre parets de pedra seca, antics camí de poble que posaven juntes poblacions com Bonastre i Santa Oliva, Altafulla i Torredembarra, pobles rurals amb origen medieval.
Jo vaig poder sortir-me´n gràcies a aquests camins, i a les indicacions també imprecises de l´etapa del FEEC als voltants de la cantera del Medol, cura amb la volta pels voltants de la mateixa, que va de porta lateral, per la gent que vé del costat de l´àrea de servei, fins a la principal de grups de visita general, molt massegat aquest camí. Molta cura amb la sortida de pista a l´altra banda, n´hi ha un pont nou per sota de l´autopista que, almenys en les indicacions vaig poder traduir, no s´ha de pasar per sota d´aquest pas, s´ha de seguir paral.lel a l´autopista.
Una mica més amunt, al costat d´una masia, trobem uns pals de color groc, que el que fan es marcar l´entrada a una sona de nova ressenyalització (tardor 2014 data de la meva excursió), i que ve de la nostra dreta, remarcada, suposo, des de La Pobla de Montornés, nosaltres hem de buscar les senyals al port que tenim a la nostra esquerra abans de creuar el pont.
He trobat aquesta descripció que afegiré, d´una ruta de wikiloc feta per uns companys fa uns anys i que parla d´aquest tram: "Anem a l’esquerra seguint les marques del GR 92. Caminem al costat de la Autovia per una pista ben ample amb un traçat nou, diferent del que hi ha al mapa. Anem en direcció a la Urbanització dels Boscos de Tarragona. La pista esdevé en camí tot anat baixant suaument. Girem fort a la dreta i comencem a recuperar l’altura perduda. Caminem ara per un sender molt fressat i amb una certa pendent. És el tros més muntanyenc del recorregut. Després de creuar una urbanització, arribem al pont que permet passar per damunt de l’autopista".
Aquest tros de camí es entre el traçat de l´antiga N-340, i l´autopista de Tarragona, amb molt de soroll, i en pujada constant, detall no destacat en el paràgraf superior, es fa ferragòs i pesat.
La baixada des de aquest punt pot fer-se interminable, perquè es perden totes les referències, tant de l´autopista, com de Tarragona. Jo vaig desesperar-me per trobar la vista dels edificis alts que es veuen abans de l´àrea de servei, però no arribava mai!, al final vaig tenir recompensa, perque s´hi passa pel pont de l´autopista que hi té millor vista d´aquests edficis. Una mica més endavant, al costat del pal que marca l´entrada al tram de 29 kms. del Gr-192, camí de Santes Creus, vair fer una foto per la propera sortida per aquestes contrades.
I per últim dir, que no vaig fer passada pel Santuari de Loreto, cosa que em sap greu.
Antonio ha tret un pit-roig preciós que ha ensenyat, ja anellat, abans de deixar que uns nois el tornessin a alliberar, el que ha fet les delícies de tothom, i dels més petits per suposat. Ha tret un Mosquiter comú, ocellets salvatges que ell mateix s´encarrega de caçar amb xarxes, per anellar i alliberar després, aus que es troben després a molts kilòmetres de distància, a l´altra banda d´Europa.
