Sona d´escalada i amb terra argilós, sempre sorprén al seu camí.
Tota la muntanya que volteja les Roques de Can Riera posseeix entrades des de diferents punts;
Podem entrar des de Can Bugunya, la granja d´animals doméstics, a la urbanització de la Selva Negra de VALLLIRANA, que és la part més maca, amb arribada a les parets càlciques de la Penya del Moro, i baixada cap a Cervelló des del Puig Vicenç amb el seu totem bord geodèsic (des de l´est).
Podem entrar des de BEGUES, en una pujada a la Penya del Moro, d´uns 5 kms., i baixada també des del Puig Vicenç (des del sud).
Podem entrar també des de TORRELLES, l´etapa més llarga, però també la més directe, que en uns 15 kms. ens deixa als peus de les roques, viatjant en sentit oest, i veient la vall que deixen les roques als seus peus, plenes de cirerers.
I també des del nord, des de CERVELLÓ, amb pistes a l´ombra de cara a l´estiu, i amb una pujada final més que recomanable per pista ampla i possibilitat de fer el cim del Puig Vicenç per un corriol estret i amb vistes.
Doncs bé, el dia d´ahir vaig poder gaudir d´aquesta última possibilitat, una sortida que pot tenir de base de sortida l´església romànica de Santa Maria de Cervelló (Can Pi), que té aparcament a l´entrada, i que té accés per la ctra que surt del centre del poble pel carrer Vidreries cap al sud, després d´estalviar-nos la forta pujada peatonalitzada cap al cim de roca argil.losa a on podem trobar el temple.
 |
| vistes cap al Puig Vicenç |
Avancem cap a la masia que té als seus peus (Can Sala de Baix), corriol que surt del davant de la porta principal, ben senyalitzada cap al Puig Vicenç, i comencem la pista, primer planera i després en pujada lleugera, els cartells estàn clars en l´anada, amb indicació de temps i kilometratge, però teniu cura en la tornada!!. (aproximadament una hora i 15´).
I després de la gosera que trobem després d´una hora de camí, comença el corriol que puja a dalt del totem per un corriol feixuc i a l´ombra de l´alzinar.
 |
| inici del corriol |
A dalt de tot, bones vistes de Vallirana i del risc de roca càlcica de la Penya del Moro, camí fet a finals de maig, i tombem cap a l´oest en direcció Begues, arribant a peus de la pujada final a la Penya, que no vaig fer, per cansanci de cames acumulat a la pujada al Puig Vicenç.
Tornada per la pista que passa a peus de les roques del Puig (no senyalitzada però intuida en la distància en el camí d´arribada pel risc des del sud), trobada de l´entrada a les Roques de Can Riera i el cartell indicador, segueixo la pista, resseguint el risc per la part de sota, cap al punt de trobada amb la pujada per corriol feta a primera hora, indicada per pal indicador (foto).
Aqui em vaig perdré, VAIG TIRAR CAP A "LES CASETES", suposo que per culta de la calor, acabant als carrers serpentejants de l´urbanització de la Selva Negra de Vallirana. Com vaig dir abans, a la tornada els cartells de camí són més complicats de seguir intuitivament, recomano tenir curar amb l´orientatció, per què l´urbanització està molt malament comunicada per bus, i la sortida és una mica complicada cap al poble, i afegirà molts kilòmetres a la sortida.
GRÀCIES AL COMPANY QUE EM VA PORTAR AMB EL SEU COTXE CAP A L´ESGLÉSIA DE TORNADA I EM VA ESTALVIAR UNS 4 KMS D´AFEGITÓ!!.
