lunes, 3 de junio de 2019

VALL DE SANT JUST I FONTS DEL RECTOR I DEL FERRO



excursió molt fàcil que surt del mirador i area de descans del turó d´en Cors (només començar a conduïr per la ctra de Molins,  des de la sortida de Vallvidrera, a mà esquerra) i acaba a l´entrada de l´estació repetidora de radio de Sant Pere Màrtir, per tornar després a l´àrea de descans.





Arribo d´hora, o bé!, no molt tard, a l´area d´aparcament que té unes vistes molt maques de tota la vall de Sant Just.  Són les 8.45 hores del matí i el sol esta present a dalt, però no dona calda encara de ple estiu.

Començo a caminar pels camins de sortida direcció oest, i me´n vaig pel corriol més proper que, empedrat, puja a ma dreta pel vessant nord de la collada.

Una mica més endavant el camí baixa pronunciadament, amb un ample suficiente, rodejat de pins pinyoners i ginesta, empedrat encara i amb vistes molt clares de la repetidora de Sant Pere Màrtir just davant i a l´esquerra.

Després de 15´ arribem al enforcall del prc-164, que ens marca a la dreta cap al coll de Can Cuiàs i el camí de la font del Rector a l´esquerra.






Aqui es a on el camí s´estreta i es posa maco, emboscat, ombrívol i fàcil de fer per la falda de la muntanya, a mitja alçada per sobre de la pista de la vall de Sant Just transitable per vehicles.

Arribem a la font del Rectoret, al fons de torrentera, rodejada de vegetació de riera, i amb paret de pedra i sortidor de tub de ferro, sense alimentació però en un espaï bucòl.llic i molt fresc.





Continuo pel caminet que va vorejant la cara nord de Collserola, camí de la repetidora.

Arriba a la primera pujada al cami de dalt de carena i segueixo vorejant, i en uns 20´ arribo a la font del Ferro, molt maca e històrica, datada d´abans de mitjans segle XX, lloc de fontades en la part baixa de la que havia de haver estat un sanatori ben conectat amb la ciutat de l´Hospitalet, Sant Just i Esplugues.






Surto i torno enrera fins a un corriol que puja en direcció Sant Pere Màrtir (indicat amb pal senyalitzador), deixo la vegetació d´ombra i aigua, fins i tot alzines antigues i roures, per trobar la carena al Sol.




En uns 20´ arribo altra vegada a la zona d´aparcament, retrocedint en direcció oest el camí fet per la part baixa, sempre agafo la pista més amagada a l´esquerra, a mateixa alçada i amb alguna que altra pujadeta feixuga.

Faig foto del temple del Tibidabo just  a la sortida de la zona de bancs propera a la plaça feréstega del santuari de la Verge de Collserola i Vallvidrera del turó d´en Cors.