DE LA FONT DE LA MECA A LES LLARS MUNDET

29-12-2012

itinerari:

9.51 h. sortida de l´aparcament cap a l´ermita de Sant Cebrià i Santa Justina (Montbau)

9.31 h. pujada des de la Font de la Meca cap al nord a buscar el camí cap al Pas del Rei.

9.41 h. arribada a les 14 revoltes de baixada a Llars Mundet.

10.15 h.  jardins de la Casa Gallart

10.21 h. arribada

cartell inici cap a la font de la Llet i Sant Cebrià

aparcament entrada

 



Una mica més amunt trobem el desviament cap a l´ermita i el camí que puja a "Can Carlets", en el començament de la riera de la llet!!



a l´esquerra, entrada a la finca de "Can Carlets",
al davant entrada per on hem de seguir





mirant enrera el camí que portavem de l´ermita

Can Carlets

"Can Carlets" és una finca que es dedica amb  molta cura de la plantació i recollida d´esquisides mandarines criades a la serra de Collserola, podeu pujar a comprar directament als camps de mandariners, apadrinar un arbre, i visitar al Carles, que es l´encarregat de cultivar els arbres i enviar la producció als mercats.

Abans de pujar a veure els camps d´arbres fruiters us recomano la visita de l´ermita de Sant Cebrià, a on va estar hostatjat Sant Ignaci de Loiola, i algún heremita que va tornar de les Amèriques, i encara rep a la gent de Montbau en la seva romeria anual, per festes a l´estiu.

jo a l´entrada de l´ermita

ermita de Santa Justina i Sant Cebrià

merendero que no funciona habitualment
però al temps de les fontades va fer diners!

part del darrera

Seguim el camí cap a la Font de la Meca, fins aquí no hi ha hagut dificultar ninguna, i el camí ja veieu, tan sols necessitem 20´ per arribar a l´antiga cantera.

antiga cantera

pedrera

seguim pujant pel caminet!!

casa habitada recentment, un noi heremita modern



"Font de la Meca" rajant aigua!!

antiga font

Aqui s´acava el camí, per pujar a dalt, al camí que puja amb el Gr-6 heu de fer una grimpada cap al nord de quasi 300 metres, entre arbres i arbustos.



vista des de dalt, ja al camí, una mica dur!!

camí cap al Pas del Rei

Decideixo baixar cap a Castell Fortí i les Llars Mundet, i una mica més avall agafo cap a Llars Mundet i el Palau per les 14 revoltes (desviament a la dreta), que es més pla i amb menys baixada, el camí cap a Castell Fortí es pedregós i amb més pendent, una mica perillós pels turmells, però els de Montserrat estàn més acostumats, i el meu amic Jesús. 

final i última revolta

Ja que hi sou paseu pels jardins de l´edifici d´Indià que va hostatjar el President Companys durant la Guerra Civil, la "Casa Gallart", una meravella amagada a la falda de la muntanya, que te plantats magnolis sudamericans i està ple el recinte, d´estancs d´aveurament pels ocells de Collserola.  Té sortida per la part baixa, i si aneu cap a la dreta sortireu directament al carrer Harmonia, per trobar de nou l´entrada al camí de l´ermita.

entrada als jardins del Palau de les Heures pel costat

pinça dedicada als jocs infantils i situada a la
sortida del parc de la casa Gallart,
en realitat era una font.
Aquesta és una zona humida
que serveix de base per la romeria de
la  Verge de la Alharilla,
el segón diumenge de maig.

poemes a l´antic jardí

24é Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants

Cotxeres de Sants, setmana del 12 al 18 de novembre, poc després de la Vaga General muntada pels Sindicats contra les retallades, com sempre ninguneada pel Govern, poc abans de les votacións generals al Parlament català, amb l´Independentisme més actiu que mai, les PAH´S cabrejades per la recent mesura, insuficient, presa pel Govern central, en tant en quant quedaràn fora dels desnonaments la gent amb menys ingressos durant dos anys, i el mateix dia que a Can Vies volien treure la gent de dintre del centre social, per situar-nos cronològicament i presencialment.

 

Aquest va ser la setmana en la que vaig anar a veure la sessió de divendres que es corresponia amb la 14ª edició del concurs de curts Fantàstics i de Terror de Sants, i la sorpresa va ser molt grata, ja que l´ambient que es respirava a l´interior era de jovent rabent, amb ganes de gresca i de disfrutar de l´aportació de frescura que donava el visionament dels films de la final de curts, amb l´entrega de premis respectiva.

 

 

 

La sessió estava molt ben ambientada, com es pot veure a les fotos, amb un gran espai accessori dedicat a barra de bar (birres a 1.50 €, i bocates), l´entrada a la final de curts era de 3€, zona de venda d´articles relacionats amb el món del terror, i una gran zona construida per la gent "Mex Cat" (Associació Cultural Mexicano Catalana), que es composava de expo de Catrines, que com em va explicar un noi mexicà molt simpàtic, són les petites figures cadavèriques que treuen al carrer la gent del centre de Mèxic, especialment, per tots sants i que, juntament amb el menjar que custodien, fan honor als seus difunts, que aquella nit s´atipen amb tot lo exposat, després els vius poden correspondre al convit, també hi havia concurs, en el que et donaven 1 birra mexicana per cada kilo que pesés el guanyador, art cadavèric i publicitat de les activitats de
l´associació. (www.bcnvivemexico.com, www.mexcat.org).

 

Doncs a l´hora convinguda va començar la sessió, projectada en pantalla gran i composada de quatre seccions amb 5 curts cadascuna (1 d´ells el guanyador de la sèrie).

 

CURT ANIMACIÓ.-
Molta qualitat en curts d´animació 3D, muntatges fotogràfics, i maquetes animades.

Em va agradar molt "EL CASTIGO", DE Nelson Fernandes (Portugal), en el que una nena de cartró va ser devorada per un arbre.

 

I sobretot el guanyador "EL VENEDOR DE FUM", curt d´animació en que un marxant ven meravelles als petits habitants d´un poble a la plaça major, per després perdre´s en quimeres de fum tota la il.lusió produïda, menys els diners, es clar!, de Jaime Maestro (Valencia)

 

CURT CURT.-
Aqui va començar la mostra de cine de terror, ratllant el gore.

 

El dedicat a dos comensals que es dediquen a menjar parts del seu cos per poder passar la Crisi va ser impactant "CAPIBALISMO", de Pablo Díaz i Blanca Madrid (Ciutat Real).

 

El guanyador "LA PIÑATA", un curt sorprenent en que una compradora compulsiva decideix donar una moneda a una estatua pública vestida de boxejador, i rep un cop a la cara davant la mirada de un munt d´espectadors, director Manuel Arija.

 

 

PREMI GARCIA PLENSA.-
http://es.wikipedia.org/wiki/Pere_Garcia_i_Plensa

 

En aquest apartat va destacar "LA CRUZ", protagonitzat pels actors de la sèrie d´antena 3 ("El secreto de Puente Viejo"), en que un pare passa d´ensenyar a la seva filla a conduïr a matar mare, filla, a si mateix i a un poli també conegut, el legionari de confiança del general Garba a "Imperium", curt del director Alberto Evangelio.

 

CURT EN CATALÀ.-
ara si, aquesta secció va ser GORE total.

 

"EL FIL D´ARIADNA", una noieta maqueta i escultòrica guia amb el seu fil de llana un amant a la seva mort (Robert Rabanal).

 

"RATES" un gangster intenta matar un "xivato" i mentre descubreix la infidelitat de la seva dona (Javi Pueyo).

 

"GRAWEMAX" un assaig de tortura al teatre acava en mort i terror (Albert Pueyo Salvadó).

 

"EL ELECTRICISTA" un boig que va a casa dels co-protagonistes es pressenta com això, un electricista al que li agrada el pa amb mantega, gore total (Sergi Sánchez).

 

"TEONOMICÓN" un conte de Teo i un Xuqui especial fan de fil conductor d´una història amb molt de ketchup per dintre (Toni Garcia Crespo). GUANYADOR FINAL, amb aclamació final.

CURT CHICHA CUTRE.-
Secció molt esperada per l´audiència que consisteix en això que diu "teta i cutrismo".

 

La millor pel.lícula va ser "GIRE A LA IZQUIERDA", en la que un conductor, guiat per un tomb-tomb, va aixafant gent per la carretera, amb el seu afany de trobar després el camí de tornada (Paulo Morgue).

 

I ara faré menció al meu curt preferit de la nit, que va ésser "EL WARGH", fet per un andalús, no podia ser de cap altra manera, una vomitona en pla industrial, jajaja (Curro Cruz).

 

Total, una nit fins a les 12, després feien "The col.lector" de Marcus Dunstan per arrodonir fins les dues, amb soroll, bons curts, bona cervesa i una bona recomanació per l´any que bé.

 

AMB "ELS BLAUS" PER LA BUDELLERA

excursió de 8 kms. total

nivell baix

recorregut: Vallvidrera-Tibidabo-camins de la Budellera-Pantà de Vallvidrera-Can Saurò

Sortim a les 9.15 hores de la plaça al davant de l´estació superior del Funicular de Vallvidrera, Dia clar després de la pluja, bona temperatura, 443 persones apuntades amb dret a esmorçar al Tibidabo i amb assegurança inclosa per tan sols 2.50€, i tot organitzat per la penya excursionista "Els Blaus" de Sarrià que avui acava les seves festes (http://www.elsblaus.cat/), bones cames i bones cares arreu, gent gran, petita, jove, de tota BCN i poblacions properes, AMANTS DE COLLSEROLA tots.

Ens trobem tres "UOLALEROS" irreductibles (asidus de les activitats proposades a la pàgina de trobades més "dicharachera"· de Barrio Sésamo) , la Maite, el Nico, que ens ha muntat la sortida, i jo mateix, i posem les cames en marxa a l´hora exacta.

Pujada per dins del poble camí de la Budellera en cua, remuntant cap a la torre de comuncacions i a les vistes de l´esglèsia del Tibidabo.

foto volguda per mi amb el Sagrat Cor de fons, i els meus companys

La pujada al Tibidabo es fa curta, però arribem amb gana, la gent de la penya excursionista ens rep a tots a la gran explanada amb entrepans de pernil i ampolles d´aigua, fem 20´ de descans asseguts a les maques escales de l´esglèsia, que ens dona temps per conèixer-nos millor, Maite i Nico és la primera vegada que es troben!.

cua en la baixada del carrer asfaltat de sortida del Tibidabo
cap a el camí ample al Puig

Nico s´ha fet una bona el dissabte per Aiguafreda i el Montseny, i sembla mentida!, encara té ganes de més marxa, envejable!, la baixada cap als Itineraris de la Budellera es relliscosa, l´aigua de divendres ha deixat el terra de pissarra com una pista de patinatge, els nens fan una mica de por perquè no prenguin mal, però la guàrdia urbana ha senaylitzat el camí i ha posat una corda per guiar la baixada.
 

Nico, l´home de les Voll Damm!!, bona companyia per anar
de caminada a on sigui!!

baixant pels recorreguts de la Budellera amb Maite

Després d´una baixada ràpida arribem al revolt de les Monges, a on un guàrdia ens dona pas alternatiu amb els cotxes que pugen de Sant Cugat per les Planes, enfilem el camí de l´àrea de lleure de Sta. Maria de Vallvidrera i trobem la font de Santa Bàrbara, amb una aigua bona i sense savor, la font sirà la mateixa que la de Sant Ramon, suposo!!, omplo la cantimplora i paro a fer unes fotos per publicar  al blog.  Els meus companys s´en van tot sols, aquests parlant s´han oblidat de mi!!, agafo embranzida i una mica més endavant els faig una repasada, em trobo a l´Alex, de 9 anyets que va tot sol i té set, li paso la cantimplora i aquest homenet em deixa envejat de la seva gana de passar un veritable dia d´aventura.

 

eeeeeehhhh!!

mita´ls ara em troben a dalt, qué pensaveu que m´havia perdut?

 

Arribem al pantà sense més problemes, Maite queda embaladida amb la presa i l´estany, Nico explica la seva història i jo saludo a l´Alex que ha acavat la seva cursa per la muntanya, decidim baixar ràpid fins la arribada per prendre el refresc de final de caminada ofert pels "BLAUS".

Quan arribem no queda més que un got de refresc i un record de la caminada, però les sortides que ens proposen per lo que resta d´any ens fan patxoca a Maite i a mi, crec que repetirem amb aquests grans entusiastes de l´excursionisme que s´ho fan la mar de bé!!.

 

caseta del guarda i presa a l´esquerra, Nico a punt de fer la seva foto

                                

Acavada la sortida programada i tots tres amb bones cames, cap a les 12.30 hores sortim a veure el Centre d´Interpretació del Parc i la casa museu Verdaguer, que els meus amics opten per visitar, després un bon café, molt bona conversa de més d´una hora al bar del Centre i tornada a casa ja amb bon sol de tarde.