martes, 23 de julio de 2013

GR-92 DE LA FONT DE LA CERA A SANTA COLOMA

Feia quasibé un mes que no feia cap sortida al camp per caminar, i les meves cames em demanavem començar la calor amb una pròxima al GR-92, abandonat i recuperat a tramets a lo llarg de la primavera i la tardor.  Havia de fer d´una vegada una bona caminada de 15 kms., l´última va ser la nocturna anual de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris el 29 de juny, i la que va muntar el Joan al voltant de la famosa caminada dels monestirs de Sant Cugat i Pedralbes.  

Així que em vaig posar en contacte amb un dels meus preferits "bones cames" barcelonins, el meu bon amic Joan, i vam acordar fer un tram del GR-92 al voltant de la serra de Marina, l´etapa 17 del Coll de la Font de la Cera fins a Montcada.....

distancia: 16 kms. aprox.
tiempo 5 horas 
tramo más difícil con pendiente de 300 metros en 2.5 kms.

Quedem a les 08.00 hores a la parada de metro de Maragall, i fem camí fins a Urquinaona, arribem tot just per agafar el 640 de la linea Sagalés cap a Alella, que sortia a dos quarts de nou de la Ronda Sant Pere.

Comencem després de l´esmorçar a les 9.30 hores des del centre cívic de la plaça Germans Lleonard, i la pujada es liviana en principi per la BP-5002, Rambla Àngel Guimerà, després de mitja hora arribem a la pista del Gr-92, remuntant la carretera per la riera lateral.



centre cívic i punt info Alella

Sagaés al fons i plaça Germans Lleonard

vides Alella

Coll de la Font de la Cera al fons.

La pujada per la BP-5002 és una mica perillosa, ja veieu que no té vorera i la vorada es molt estreta, el tram que s´hi ha de fer es de mitja horeta, 1 km i mig, aneu amb cura!!!!


Per fi arribem per la riera a la urbanització Alella Park, per on passa la ruta fixada per avui, just al seu nord.

Decidim travessar per, ara si, els forts pendents de la urbanització cap a la part més alta, des del carrer Riera Alta, al final arribem al carrer Salvador Espriu, i  després d´un pronunciat revolt a esquerres al mateix carrer, agafem per un corriol que remunta cap al camí del Gr,  que trobem una mica més amunt, en el punt que mostren les dues seguents fotografies.  Aqui apareix la primera senyal.

BP-5002, just en el punt que el GR creua la mateixa

Joan al costat de l´entrada al GR-92

vista d´Alella i del camí fet

Comencem una altra pujada forta pels cims de sobre la urbanització seguint el camí ben senyalitzat.

aquesta es la pujada que més va costar durant la jornada.

arribada a la part superior de la pujada i encreuament
amb el GR-97.3 que vé de Martorelles

camí i pista a partir d´aquest punt fins a la Conreria

vista de les muntanyes que anem deixant enrera

pendent suau a meitat del camí

Arribem a la carretera de la Conreria, i la travessem després de saludar als nens de la colònia que hi ha just abans, que surten a donar un tomb.

fotografia de l´encreuament i la ctra que puja de Badalona

camí que ja hem fet i que vé d´Alella

camí cap al qual enfilarem

Pasem a prop de la Cartoixa de Montalegre, que no veiem, i trobem un caminet boscós amb bona ombra.

La calor comença a fer mal són les 12.00 hores del migdia, i hem acabat l´aigua, malament!!, no recordo cap font durant la resta del camí, que ja havia fet al setembre.


antena de comunicació al final d´un tram

Per fi arribem al cim d´en Seriol, i el turó de l´Home, i veiem l´Hospital de Can Ruti als nostres peus, baixem trepitjant sauló fins a la parada d´autobús de l´hospital i el torrent de l´Amigó, durant la baixada tots els camins acaben als peus d´un petit turó, que té accés des de l´esquerra per una pista des de l´hospital.


pista just abans de començar la baixada cap a l´Hospital

Can Ruti i la desforestació que va suposar la seva
construcció a la serra de Marina

sauló en la baixada

Girem a la dreta i ens emfonsem en un torrent, de l´Amigó, que té bons senyals, i que és molt agradable de caminar, per aquest lloc es pot fer una petita ruta que passa per dos fonts, i té una recorregut de 2 kms i 300 metres, passem horts i casetes fins a la carretera que baixa pel costat de l´Hospital i va de Badalona a Montcada.


carenat al començament dels horts 



Arribem a la ctra. BV-5011, i fem gir a la dreta tor seguint la pujada cap al mas Oliver, fixeu-vos en la sèrie de fotografies seguents.......

ctras al davant i gir cap a la dreta

senyal tapat a la sortida dels horts

pujada per la carretera cap a Montcada.

sortida del camí a l´esquerra, just per on es troba el
cotxe de color vermell.

ctra direcció Badalona

Després de 20 minuts i tres trencalls a dretes, a plé Sol, arribem a Sant Jeroni de la Murtra, assedegats, ja una mica cansats, després de 12 kms., i esperant poder entrar al pati de l´antic Monestir amb tanta història com hi té aquest, que té més de 5 segles d´antiguitat, per descansar a l´ombra d´un pollancre.

Un petit milagre ens espera a les proximitats, just davant de la porta del monestir veig un ciclista fent aigua i veig la llum, aquesta font no hi estava l´estiu passat, visca!

Joan i jo al peu de la font de Sant Jeroni.

Comencem la pujada per la pista, que al final està ben senyalitzada, no ho creia pas!!, per passar l´últim obstacle de la caminada, a dalt la vista del monestir es meravellosa, però el cansament es ja prou gran, gràcies a l´aigua de Sant Jeroni, miraculosa!, no ha sigut tan greu el cansament.



Als peus del poblat ibèric decidim baixar cap a Santa Coloma, i donar per acabat el camí a la font del Drapet, que resulta ser la sorpresa desagradable del dia, esta condemnada!!, ja no surt ni gota d´aigua, i la que abans era una de les fonts més copioses i riques de la serra de Marina ara ja no raja. 

M´acomiado del meu amic a la Sagrera,i li desitjo que tingui sort en el seu pròxim repte, que segur acabarà sortint com vàrem parlar camí de la Conreria.

Fins aviat company, noves caminades ens ensperem.



2 comentarios:

Juan dijo...

Menudo reportaje, Miguel !!!
Elaborada descripción de una calurosa jornada senderista.
A mí también me gusta un montón contar contigo para compartir saludables excursiones montañeras, Es todo un placer !!
Enhorabuena y hasta la próxima, excelente compañero...
Juan habitualmente, Joan per tú.

miguelitro dijo...

també un plaer per mi, encara que faci calor, a l´estiu les caminades es disfruten el doble, i si la companyia es bona, doncs millor que millor encara, ara ja tinc referències per saber com continua el camí cap a Tordera pel Gr-92, però crec que la propera que faré, preparant el camí d´aquestes vacances, sirà la del Prat fins a l´ermita de Sant Ramón, ja a l´agost, i també entre setmana.