domingo, 27 de diciembre de 2015

ruta escape GR-92 desde ALBINYANA-EL VENDRELL

Salimos de la parte superior del promontorio donde se encuentra la ermita de Sant Antoni, dominando toda Albinyana y la plana del Penedés.



Bajamos utilizando el camino del GR-92 de regreso a Albinyana, camino estrecho, húmedo y pedregoso.


asi encontraremos la > parte del camino hasta El Vendrell


Al llegar al núcleo poblado, giramos a la derecha por la primera calle, "del Canal", igual que su hermana del costado norte, al final del tramo asfaltado la calle serpentea ya convertida en un camino de tierra.


calle o pista de salida del c. del Canal

ctra Bonastre y entrada sur Albinyana,
la casa que se ve a la izqda es la
de la foto superior


Llegamos a la ctra de Bonastre y el restaurante Can Pau Benet, y bajamos por asfalto hacia "Aqualeon", giramos a la izquierda en la intersección.

desvio AQUALEON




entrada parque temàtico, y prado
a la entrada con el parquing de coches


Llegamos a la puerta del parque temàtico y vemos dos caminos por pista forestal, uno a cada lado, que nos llevarian en dos horas y media hasta el pueblo de El Vendrell, el de la derecha es más "costerudo", pero el de la izqda, que es el que llevaremos, es más asequible para todo tipo de piernas entrenadas en mayor o menor cuantia.
 
olivos

acceso pista de la izqda, la pista está escondida
entre los árboles


primero el camino asciende, humedo y pedregoso, luego llanea, y al final nos hace elegir entre seguir costeando, camino de la "montaña pedregosa", o bajar al "barranco del león".

carteles indicadores, elegimos el que comienza
bajando a la izqda del camino hacia el
"BARRANCO DEL LEÓN"
INDICACIONES REALIZADAS POR:
 Grup Muntanyenc La Lira Vendrellenca


camino pedregoso y Albinyana y el Penedés al fondo.


Bajamos, y en poco más de una hora, llegamos a la altura de las vias del AVE Barcelona-Zaragoza, cruzamos por un puente a nuestra izqda en la intersección.

 Al otro lado del puente elegimos el camino de la izqda también, que al llegar a la altura de la autopista de Lérida-Tarragona la va resiguiendo hasta llegar a un paso bajo rasante que es el inicio de la riera del la Bisbal, que limita al norte la ciudad.



masia de piedra seca

campos de vid y olivo

carretera

olivos al lado de la carretera que va paralela a la A-2
abans les vies de l´AVE en la capçalera de la riera


pas sota autopista i riera de la Bisbal




En unos 10 minutos más, siguiendo la calle de Roquetes, y después de cruzar otra vez la riera, esta vez por un viejo puente, además de pasar bajo la antigua casa del escultor Fenosa, amigo de Picasso, y recorrer las calles del Peix y Carnisseria, dintre del nucli antic de El Vendrell, llegamos a la Rambla y a la estación.

Rambla

pl. Francesc Macià

monument a Pau Casals

domingo, 23 de agosto de 2015

GR-5 etapa GELIDA - OLESA DE BONESVALLS

Etapa dura, que començo agafant el tren de les 09.30 hores a La Sagrera.

La primera part és en pujada des de l´estació de Gelida (10.20 hores) cap a dalt l´esglèsia de Sant Pere, seguint el camí del funicular, que ve marcat amb marques vermelles i blanques.   Després segueixo, havent agafat un bon calentonet, va bé per posar a punt les cames que jo portava una mica "dures", a la part alta, en pujada encara, buscant la ctra. de Sant Sadurni.  A l´esquerra el carrer Marqués de Gelida porta cap al Castell de Gelida, i la FONT DE CANTILLEPA, segueixo en pujada tendida i trobo un desviament a l´esquerra que porta cap a la FONT FREDA, encara dintre del nucli urbà,



Per un camí acondicionat amb troncs de defensa de camí avanço amb companyia d´algun caminant encara.  Aquest camí es una de les parts més maques del tram 2 del GR-5, i acaba amb la trobada d´una font molt molt ben parida que és la FONT FREDA, amb brollador humit, de pedra i amb bancs, riera i pontet en la cara nord de la muntanya.  Punt també d´arribada del PRC-70 des de Vallirana.

En el seguent link podreu llegir la seva història i veure imatges d´època.

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/04/29/un-recorregut-per-les-fonts-de-gelida-del-segle-passat/

Després el tram es torna en ocassions molt feixuc de recòrrer, passem un tram llarg per les masies de CAN FARIGOLA, CAN ROSSELL I CAN GINEBREDA, això si, rodejat de vinyes que ara ja estàn quasi preparades per agafar, blanques i petitones, bones per fer cava.  Arribo a les ruines de l´ERMITA DE LA VERGE DE LA SALUT de Gelida a on prenc un most de fruita i aigua assegut a l´ombre de les parets enrunades.  Estic sol i vinc de bosc que m´ha donat ombra malgrat la pujada.

http://www.gelida.org/mas2/farigola.htm



http://www.gelida.org/mas2/rossellmunt.htm



http://www.gelida.org/mas2/ginebreda.htm




foto cedia pel blog de CARLES DANON
Aquí el tram es complica molt, l´ultim km., a ple sol, és en pujada molt fora, fins arribar a les torres d´alta tensió del cim de LES COMES, arribo a dalt molt cansat i amb molt bones vistes, des d´una alçada impressionant, tinc vistes de tot el Baix, amb Montserrat al fons, en linia recta, destí de la primera part del GR-5.

Continuo en davallada per fí, entrant en un bosc molt agradable, veig un primera persona, i última fins arribar a Olesa, que puja amb bon ritme i un Golden Red River al darrera panteixant que para un moment a saludar-me, jo penso en donar una glopada d´aigua que porto a la mà, però el gos tirà endavant perquè no escapi el seu amo.  En aquest indret trobo un pal indicador de pujada al MONTLAU, que no segeuixo, el GR-5 fuig d´aquest camí.

Segueixo en baixada cap a la masia del MASET, molt llarga i a l´ombra amb terra vermella, argil.la, i una mica pedregós.

foto cedia pel blog de CARLES DANON

Són les 13.00 hores i m´apropo a la finca de CAN PARELLADA, que hi té el seu propietari arant terres a les eres altes.

foto cedia pel blog de CARLES DANON


Menjar i descans.

Parada per menjar fruita, uva, i un parell d entrepans d´embutit (14.00 hores).  En refrego la cama adolorida i poso a secar la samarreta.  Just en aquest moment comença a ploure una aigua molt agraïda pel camp i per mí, fluixeta i fresqueta, que bé!!!.  Deixo pes que em destorbava. brossa i roba ja mullada, i creuo la ctra. de L´ORDAL a VILAFRANCA, per sota del poble de L´ORDAL.  Plou una altra vegada i em poso el xubasquero a l´alçada de l´esglèsia de SANT ESTEVE DE L´ORDAL, amb una altra font de meitat de camí amb aigua i taula per fer un most a l´altra banda del camí.


El camí continua per una riera mullada per l´aigua que m´ha tocat fa un moment, trobo un tros de bosc tallat de fa poc, amb molta fullaraca i troncant caigut que desdibuixen el camí, que ha perdut les marques en aquest tram, pedregosa i en pujada suau, hi ha algún desviament confús, teniu cura, però el GR-5 agafa volada cap al sud.  


El camí arriba al COLL DELS BOCS, rodejat de torres d´alta tensió, i comença el tram més amable per mi, no pels que facin el camí en sentit contrari, pedregós, a ple sol i en pujada, jo baixo amb cura, ja que aquest tram és molt tècnic, record de l´etapa anterior del Gr-5 que bé de Sitges, i en una hora ja començo a veure a baix la població d´Olesa de Bonesvalls.  Començo a escoltar gossos, i faig una drecera del Gr-5 que ve indicada per una fita vertical que marca Olesa a 3,5 kms. i no a 4 que és el que resta si es segueix la pista a la dreta.  Passo la gosera que s´avisava, i entro en les primeres masies d´Olesa una mica més avall.



castell-Hospital


El bus de tornada a BCN, plaça Espanya, surt a les 18.30 hores de la població i em dedico a descansar a la plaça que vaig descobrir a l´etapa de Sitges a Olesa, a començaments d´agost.  Són dos hores d´espera i també un parell de cervesetes cauràn, si senyor!!.   Per mi ha sigut un bon camí, menys cansat que el tram 1, però alguna cosa em diu que si hagues fet aquest tram primer, ho hagués pagat molt més si s´escau, pufff!!

font que trobareu si arribeu a Olesa de Bonesvalls
venint de Sitges, on vaig fer el descans aquest dia.


Fins la propera etapa del GR-5, adeu i bona tarda.

sábado, 15 de agosto de 2015

Festa Major Castelldefels 2015


Primers d´agost, mig mes i les festes més esperades de la faixa de mar del costat oest més proper a BCN, les festes previes a la gran trobada el dia 23 a Sitges.

Festes de Castelldefels, sempre fidels a la seva tradició comencen pel seguici de cultura popular, amb algún grup convidat (aquest any amb sigut els bastoners de Roquetes del Garraf), primer el pilar dels castellers (els camises grogues), després en la cercavila, els gegants d´Eramprunyà i els pirates (el Dragut i l´Oxalí), també el drac de foc "Gar i Got", amb els diables fent costat, després els balls de bastons, els balls de gitanes i cintes, i al final el grup convidat.

I com sempre també, a l´acabar els versots satànics al pla de l´esglèsia de Santa Maria.





















Aquest any, i després de molts de no haver-me acostat, he trobat però una gran novetat, els concerts de jazz al pati d´armes del castell.  Els dies principals de festa major, a partir de les 22.30 hores i fins a 02.30 de la madrugada, el castell s´obre lliurement al públic, amb gran èxit, com vaig poder comprobar el dia 14, per oferir una visita lliure a les estances de la part superior, i un concert de jazz obsequiat amb una copa de cava en un bar habilitat en els jardins del castell, a la llum de les làmpares.

El dia 14 va ser Thais Morell i Ignasi Terraza Trio, i el dia 15 la Violeta Curry i el Dick Them Trio.

També com sempre, ja no als jardins de la Muntanyeta, sino a la mateixa plaça de l´Ajuntament, que també es de l´esglèsia, es fan els concerts més multitudinaris, aquest any "Dança Invisible", i els ja fidels "Hotel Cochambre" i "Orquestra Plateria", cap a les 24.30 hores.

La pregonera d´aquest anys, l´actriu Roser Camí, molt afable i estusiasta, amb bons records dels seu Castelldefels al voltant de l´avinguda de la Pineda, de turistes de Barcelona, de petxines i menjars de mar, de jocs i de trobades d´avis al costat de la platja.  Un 10 per la pregonera del 2015.

Els focs artificials l´últim dia, a la plaça de les Palmeres, al costat del mar, que repeteix focs després d´un mes que van ser els de la festa de pirates de baix mar, i el.ludint tot perill d´incendi com es tradicional des de fa un munt d´anys.