PRC-70 Vallirana-Gelida

any 2019

TRAM DESCOBERTA .-

VALLIRANA - MONESTIR SANT PONÇ - FONT FREDA (GELIDA) (PRC-70)(13 kms.)

I VARIANT
URBANITZACIÓ LLEDONERS (N- 340) - MONESTIR SANT PONÇ

La primera part es va fer en tres excursions diferents;

-una al setembre, des de Vallirana fins al monestir de Sant Ponç i tornada

-una altra al novembre des de la urbanització Can Rigol, amb accés des de la part baixa de Corbera amb cotxe, fins al Montcau, i tornada.

-la definitiva el dia 31 de decembre, deixant el cotxe a la Font Freda i pujant fins al punt de perdua del dia del Montcau i el Coll d´Agulles

Per l´agost de l´any 2018 vaig fer en dues tandes la descoberta des de Lledoners fins al Monestir de Sant Ponç,

-una de baixada fins al punt de perdua (pista dreta) al corriol de pujada al pont de la carretera N-340

-una de bona per agafar la pista bona de sortida del corriol, a l´esquerra, i arribada al monestir pel costat sud.

Tots i cadascun dels camins són molt interessants, passant per bosc d´alzina i llentiscle, humits, amb patrimoni i vistes de penyasegats, corriols i pista ampla, masies.  Molt recomanables

La primera part es dubtosa a les sortides de:

-primera pujada costeruda des de la benzinera de Vallirana, que a l´arribar a Cal Beco hem de buscar la masia a la nostra esquerra, no a la dreta!!, encara que amb mateixa  sortida a pista ampla que ve de baix de Cervelló.

-pista de baixada des de la font de St. Ponç a baix el Monestir, hem d´agafar el corriol a la dreta, abans d´arribar venint de Vallirana, i després tombar a esquerra una mica més avant.

-sortida de Ca N´Armengol des de l´ultima glorieta del costa Nord-est del poble cap amunt.

-desviaments per corriols drecera a la sortida de Can Safari, que realment estàn molt malament marcats pel grup que va descobrir aquest camí de trobada del gr-5 a Gelida, per arribar a Montserrat sense passar per carreteres des de Vallirana, suposo que per descuit, encara que n´hi ha marques recents però poc professionals.

Si se sap el camí es pot fer en una matí, i no es molt feixuc, 

els trams més complicats, si es vé de Vallirana, que no es tan costerut;

-tram de pujada des de Vallirana a Cal Beco

-tram d´asfalt per Can Rigol

-corriol-riera de sortida de Ca N´Armengol

si es vé de Gelida;

-pujada fins al castell, molt costeruda i llarga

-pujada de la Font Freda a dalt les masies de la pista del prc-70, fins el desviament a l´esquerra.

-tram de corriol fins a les pistes del Montcau i Puig d´Agulles

-baixada del corriol-riera de Ca N´Armengol

Punts complicats amb poca marca groga i blanca:

si es ve des de Gelida;

-desviament a la sortida de les masies de Can Volta, que malgrat tot, si que es veuen amb creus i marques al terra.

-sortida del corriol de pujada, amb uns bedolls joves amagats a la pista a la dreta, a deu metres, mancaria una marca de direcció correcta a la sortida del corriol i una senyal vertical amb cartell al desviament.

-sortida a la pista de dalt de tot, amb una pedra sense indicació de direcció ( hem de tombar a l´esquerra), per agafar la pista en direcció correcta i trobar a 50 metres la marca grosa de la pedra-roc, i baixar seguidament el corriol - drecera.

-falta de marques per dintre de l´urbanització de Can Rigol

-sortida de Sant Ponç des de l´esplanada molt malament indicada, perduda al mig dels molts camins de baixada cap a la pista de sortida (dreta-Lledoners//esquerra-Vallirana).

-indicacions al voltant de la masia de Cal Beco de Vallirana.

si es ve de Vallirana.

-sortida a Cal Beco, pel corriol de pujada

-pista de baixada a la font de Sant Ponç

-drecera-corriol de baixada al monestir des de la font (dues senyals verticals a l´entrada dels corriols corresponents)

-cami per dintre de l´urbanització de Can Rigol

-sobretot el pitjor de tot es trobar la drecera de baixada després del pedrot, perquè esta amagada a la dreta de la pista i fa un revolt a l´inici a l´esquerra que l´amaga, no hi cap marca fins que ja et trobes a dins al terra, manca un senyal vertical amb indicació de distàncies, (3 kms fins a la Font Freda, i 7 fins a Gelida).

Per l´excursió des de Lledoners els punts més complicats de perdua són;

-sobretot la sortida del corriol de baixada, llarg i maco, que no té cap indicació de direcció a l´arribada a pista,  falta senyal vertical i distàncies.

-de tota manera recomano agafar el camí a la dreta i pujar al pont de la ctra per un corriol-riera molt i molt recomanable.  El pas per dintre del pont es increïble, i té les marques complicades d´entendre, però en jeroglífic desxifrable.

PUJADA AL PUIG VICENÇ DES DE CERVELLó

Sona d´escalada i amb terra argilós, sempre sorprén al seu camí.

https://frankmoranstudio.com/cuevas-can-riera/

Tota la muntanya que volteja les Roques de Can Riera posseeix entrades des de diferents punts;

Podem entrar des de Can Bugunya, la granja d´animals doméstics, a la urbanització de la Selva Negra de VALLLIRANA, que és la part més maca, amb arribada a les parets càlciques de la Penya del Moro, i baixada cap a Cervelló des del Puig Vicenç amb el seu totem bord geodèsic (des de l´est).

Podem entrar des de BEGUES, en una pujada a la Penya del Moro, d´uns 5 kms., i baixada també des del Puig Vicenç (des del sud).

Podem entrar també des de TORRELLES, l´etapa més llarga, però també la més directe, que en uns 15 kms. ens deixa als peus de les roques, viatjant en sentit oest, i veient la vall que deixen les roques als seus peus, plenes de cirerers.  

I també des del nord, des de CERVELLÓ, amb pistes a l´ombra de cara a l´estiu, i amb una pujada final més que recomanable per pista ampla i possibilitat de fer el cim del Puig Vicenç per un corriol estret i amb vistes.

Doncs bé, el dia d´ahir vaig poder gaudir d´aquesta última possibilitat, una sortida que pot tenir de base de sortida l´església romànica de Santa Maria de Cervelló (Can Pi), que té aparcament a l´entrada, i que té accés per la ctra que surt del centre del poble pel carrer Vidreries cap al sud, després d´estalviar-nos la forta pujada peatonalitzada cap al cim de roca argil.losa a on podem trobar el temple.

vistes cap al Puig Vicenç

Avancem cap a la masia que té als seus peus (Can Sala de Baix), corriol que surt del davant de la porta principal, ben senyalitzada cap al Puig Vicenç, i comencem la pista, primer planera i després en pujada lleugera, els cartells estàn clars en l´anada, amb indicació de temps i kilometratge, però teniu cura en la tornada!!. (aproximadament una hora i 15´).

I després de la gosera que trobem després d´una hora de camí, comença el corriol que puja a dalt del totem per un corriol feixuc i a l´ombra de l´alzinar.

inici del corriol

A dalt de tot, bones vistes de Vallirana i del risc de roca càlcica de la Penya del Moro, camí fet a finals de maig, i tombem cap a l´oest en direcció Begues, arribant a peus de la pujada final a la Penya, que no vaig fer, per cansanci de cames acumulat a la pujada al Puig Vicenç.

Tornada per la pista que passa a peus de les roques del Puig (no senyalitzada però intuida en la distància en el camí d´arribada pel risc des del sud),  trobada de l´entrada a les Roques de Can Riera i el cartell indicador, segueixo la pista, resseguint el risc per la part de sota, cap al punt de trobada amb la pujada per corriol feta a primera hora, indicada per pal indicador (foto).

Aqui em vaig perdré, VAIG TIRAR CAP A "LES CASETES", suposo que per culta de la calor, acabant als carrers serpentejants de l´urbanització de la Selva Negra de Vallirana.  Com vaig dir abans, a la tornada els cartells de camí són més complicats de seguir intuitivament, recomano tenir curar amb l´orientatció, per què l´urbanització està molt malament comunicada per bus, i la sortida és una mica complicada cap al poble,  i afegirà molts kilòmetres a la sortida.

https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/esglesia-cervello-selva-negra-39076888

GRÀCIES AL COMPANY QUE EM VA PORTAR AMB EL SEU COTXE CAP A L´ESGLÉSIA DE TORNADA I EM VA ESTALVIAR UNS 4 KMS D´AFEGITÓ!!.

GR-92 VISTES DE L´AMETLLA DE MAR

Segur que l´etapa del GR-92 entre l´Hospitalet de l´Infant i el port pescador de l´Ametlla de Mar ha de ser un tram trencacames, com els que ronden la linia de la Costa Brava, però les promeses i l´olor dels pins presagie un bon camí a l´estiu, amb caletes per refrescar-se a cada às o imes caigudes a mar més que perillose per calçar bon calçat i tenir bon equilibri.

A dues etapes del final del tram català del GR català per costat sud, la línia del cami de ronda a l´alçada de Palamós, St Feliu i Tossa, es repeteix en aquesta banda.  22 kms plens d´esglaons que jo he refet des del bonic port de l´Ametlla de Mar aquest estiu, cap al nord, i mirant al sol sortint, uns 4 kms que m´han deixat ganes de tornar-hi.

Aixi prepararé bon calçat, quantitat d´ampolles d´aigua, bones ulleres de Sol, poca càrrega, sac lleuger i samarreta i tovallola, banyador també, per baixar els 22 kms aquesta vegada que em faràn saltar, olorar a pi, veure els vaixells sortint de port, els bucejadors capbuçant, i les onades anant i venint, amb rumor de mar i olor de sal, d´aqui a poquet sirà....