GR-6, SANT CUGAT - CAN SOLÀ

distància km. 17 

pujada máxima 120 metres de cop

dificultat senzilla

Comença el dia molt bé, dia fresquet del mes de gener, amb vent i sol esmorteït. 

Baixo a l´estació dels FGC de Sant Cugat cap a dos quarts de nou i faig la davallada pel carrer del Rosselló i després pel de Santa Maria, que comença a l´altra banda de l´encreuament amb la ctra que va de la ciutat a Rubí.

Vaig una mica buit d´estomag, es clar!! el dia anterior ha sigut cap d´any i tant sols he begut cava.  Ningú al carrer, com sol ser costum per la data, i arribo a l´explanada del monestir sense haver vist cap local obert.

Arribo al Passeig Francesc Macià, a on descansa la gent que fa la Marxa dels Monestirs, al final de la jornada de caminada organitzada pel Centre Excursionista "Els Blaus" de Sarrià cada maig, asseguda als parterres de cespet que hi ha a tot lo llarg.

Començo a fer la pujada, rotonda tras rotonda, cap al nord del poble, deixant Collserola a la meva esquena.

Trobo una taula de salvació pel meu estòmac, una xurreria oberta en any nou venent porres, porto aigueta i una mica de massa em faràn passar la caminada sense perill!!.  Si la voleu trobar es trobar a meitat del passeig a l´esquerra, es any 2018, espero que aquesta no desaparegui com les de BCN per l´any que vé!!

A l´arribar a la part alta ens hem de desviar pel carrer Joan Salvat Papasseit a la dreta, una mica abans de l´última rotonda, fins al final, per trobar el pont que passa per sobre de les vies de la RENFE.  Trobo grups de nois joves fent l´acomiadament de festa en els seus cotxes, escoltant música i fent els últims plans abans d´anar a dormir.

Creuo i tombo a ma esquerra per una caminet amb un carrilet de bicis al costat.  Al cap de pocs metres la primera errada de la jornada!!, segueixo baixant pel costat d´una tanca i seguint el camí de les vies ensorrades a l´esquerra, i no m´adono que el camí segueix a la dreta tombant una corva molt marcada.

Retorno i m´adono que estic al davant de les instal.lacions del C.A.R de Sant Cugat, modest i aïllat a la sortida del poble, em creuo amb la primera persona que ha decidit fer esport en any nou com jo, i que no podia ser altra, segurament, que una atleta fent escalfament.  La recta es llarga i les punxades al cos em fan preveure d´un dia de musculs tous.

Al final, rotonda i pont sobre la AP-7, passo l´abaixador de Sant Joan de FGC,  i el costat de Catalana Occident, pujadeta i sortida a la rotonda que haig de tombar a mà esquerra, per passar per davant de l´hotel Novotel i les instal.lacions de TVE Sant Cugat.

Al final l´última rotonda, amb encreuament amb el PRC-31, que m´acompanyarà una bona estona fins a la baixada final a les Fonts. Tots dos camins tomben a ma dreta, cap al nord, i comencen a pujar per un caminet estret i asfaltat, i després transformat en pista sorrenca, que pujem cap a un camp d´aeromodelisme.  Segon dubte del dia!!, el cartell de les pistes de vol em fan veure que la pista correcta es la de la dreta, que s´enfonsa en la muntanya.

Tinc darrera una parella d´avis que em fan companyia a uns dos cents metres i que segueixen el mateix camí cap al collet.  El camí es agradable, ja són les nou camí de les deu, i el solet em fa companyia, les cames van fortes i això m´alleugereix el mal de cos.

Arribo a dalt del turó de CAN CAMPS, i ara si tinc un bon dubte!!, no sé si seguir recte seguint unes marques antigues de GR que pugen cap al cim, o tombar a mà dreta o esquerra per la pista que creua.  Els avis que m´agafen m´ajuden, segons ell, Can Parellada, la indicació que va cap a l´esquerra, es el mateix que les Fonts, i ells van en direcció est, cap a la dreta, que es un camí que baixa a Terrassa, dedueixo que el camí correcte es el contrari, el de l´esquerra, que va marcat també a l´indicador com a continuació del GR-6 i el PRC- 31.

foto cortesia de NANDOMONEDA (Wikiloc)

Doncs vinga, que ja ve el migdia!!.  La decisió esdevé correcte i passem pel costat de la urbanització de CAN BARATA, al fons l´encreuament amb la ctra de Rubí a Sabadell, i la pujada al COLL DE LA CREUETA, que no es fa feixuc.  

Aquest caminet es el CAMI DELS MONJOS, i ara esdevé la recompensa del dia, les vistes a mig camí de la MOLA i del cim del PUIG MADRONA són espectaculars, seguim trepitjant pista sorrenca, amb oliveres i pins, i una mica més endavant trobem l´últim dubte del dia, que ve resolt per la marca inequívoca de que el GR-6 segueix cap a l´esquerra separant-se del PRC.

NANDOMONEDA (wikiloc)

Baixada final a l´ombra cap a LES FONTS.  A l´arribada final, després de 3 hores de camí, trobo una zona de berenadors i la font del CANO, i... sorpresa!!, els avis de dalt del camí estàn asseguts en una de les taules!!, no pot ser, si eren a dalt la muntanya en direcció a Terrassa.  Ells em miren i jo crido; "però com s´ho han fet per avançar-me!!".  M´apropo, ell amb ulleres fosques, i ella amb el mateix abric de plàstic morat que portaven a dalt, i resulta que no són ells....., xasco!, em disculpo i ells riuen...., bon any!!.

foto de la font gentilesa
de NANDOMONEDA
(wikiloc)

El camí per arribar a l´estació de les Fonts es complicat, però una vegada es troba a dalt la pista de sortida, el carrer de la Verge de Montserrat, que s´ha de seguir fins al final, tot arreclat.

Creuo el pont de la riera de Rubí, i passo al costat del CASTELL DE LES FONTS, construcció curiosa que encara està  aixecant un comprador-revenedor d´antiguitats que va voler fer-se la seva casa de estiueig a la urbanització, omplint-la d´escultures, treballs de forja i pedres sagrades, per fer les delicies dels nens i visitadors sorpresos.

pas per sota de les vies dels FGC,amb el rest. "El casalet" a la dreta

Passo per sota del pont dels FGC i pujo buscant el Passeig de la Muntanya, urbanització amunt, per carrers altra vegada asfaltats, i amb molta presencia de fonts d´aigua potable, alguna de recent inauguració.  Les casetes de la urbanització són maques, amb jardinets i pins plantats. 

Les marques del GR-6, ben pintades, em guiem fins al tombant del carrer FORNOT, allà s´han deixant una mirant a la gent que puja i ha de tombar a la dreta, mentre que a l´altra banda de la columna elèctrica si que trobem la marca per la gent que baixa de dalt.

Trobo el dipòsit d´aigua de la urbanització i un home amb un gos despistat, corono el petit cim, i baixo fent giravolts fins al pont que creua l´autopista de peatge dels tunels de Vallvidrera, on el Nico va agafar l´emprenyada amb els que el portaven a casa.

Ara altra vegada part maca, bones vistes i pujada al TURÓ DE LA CREU DEL CONILL, a on trobem el GR-96, camí Romeu, que ve de Rubí.  Una mica més endavant ja trobem l´entrada a la urbanització CAN SOLÀ, del darrera del restaurant "4 VENTS"

foto ESPARZASITE (Wikiloc)