Volia fer el tram de GR-5 des de Rellinars fins a Sant Llorenç Savall, per terres del Parc de Sant Llorenç de Munt en plena estiuada.
Tenia dos opcions, una fer el tram complert des de Sant Llorenç Savall, a l´inrevés, que es més planera, però es llarga i havia de pujar a Sant Llorenç sense cotxe. Tenia opcions de fer la pujada en bus, amb horaris molt distants entre unitats a mig dia, peró a l´estiu significava perllongar el dia en hores de màxima irradiació solar.
La segona opció significava pujar a Rellinars en bus, l´horari era més adient pel bus des de Terrassa, i fer la pujada a l´inrevés, amb més pendent, però en hores més normals de Sol, tombar a mig camí, i tornar a Rellinars fent tant sols 10 kms d´anada i 10 kms de tornada. El problema era la sortida, perquè el bus no torna fins a mitja tarda per baixar a Terrassa altra vegada, però tenia sortida per Castellbell fent 8 kms (28 totals), sortida que ja coneixia d´haver-la fet abans, molt maca i amb no molta pendent. Això si, amb el problema de que la segona part havia de ser després de les dues, i la pujada final a l´estació de Castellbell i el Vilar es perllongada des de la fàbrica de La Bauma.
Vaig agafar la segona opció. Barallant de nit amb mi mateix per cambiar-la per la pujada des del monestir de Montserrat, pel cami de les bateries fins a Collbató, i baixada a Esparraguera i Olesa per agafar els FGC de tornada a Barcelona.
El camí al principi en transport molt senzill i sense entrebancs, estava esperant el bus de TGO a la sortida de l´estació de Rambla Terrassa dels FGC a les 09.00 del matí, després d´haver-me aixecat després de les 07.00 hores. M´havia pres un cafetó a un bar de xinesos, que m´havien tornat un bitllet de 10 euros atavalat, refusat per l´amo de la cafeteria de La Bauma per la tarda, quan prenia la llimonada de tornada. El bus va parar davant meu a dos quarts de deu. Bus petitó i amb tan sols una passatgera.
Però, ai!, el bus de TGO es una mica costerut de pujada, amb un caminet de més d´una hora fins a dalt Rellinars, i l ´estomac no m´aguantava prou bé, així que en lloc de baixar a la parada de l´Ajuntament vaig fer-ho a la penúltima, a la del c. Xiprer, a on podeu trobar uns indicadors que us portaràn fins a l Ajuntament i el començament del GR-5.
baixada cap a l´Ajuntament |
A juntament Rellinars |
Si tombeu, ja davant de l´Ajuntament, cap a l´esquerra, i baixeu per la ctra de Terrassa (B-122), anireu a cercar l´enforcament amb el GR, a la sortida del c. Serres (si gireu a mà esquerra anireu cap a Castellbell i el Vilar, si continueu ctra avall, cap a Sant Llorenç Savall). Però si us fiqueu pel carrer que va cap a la part del darrera de l´edifici, el c. de Sant Pere, al final de tot veure-ho la fàbrica tèxtil, sobre la riera, primera pista no reconeguda del que explicaré més endavant, i el primer senyal de GR-5, a mig camí de sortida de Rellinars en el sentit que volia fer jo el camí. També teniu indicacions del camí de les Fonts, no conegut per mi en el dia d´ahir, i que després vaig trobar per casualitat, segona pista de la segona part d´aquesta històra de mig dia.
c. al final del de Sant Pere |
canonada per sobre del camí del GR |
He de donar gràcies a l´amic ERILL, pel seu ajut en la trobada d´aquesta drecera. Si voleu fer un most també teniu restaurants en aquest punt del recorregut
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-5-5a-etapa-rellinars-sant-llorenc-savall-9481516.
restaurant al davant Ajtament |
Total, les 10.50 hores en un dia ennubolat però amb núbols efímers, que prometia calor i bonestrugança.
Comencem la pujada, amb dreceres per estalviar pista, fins a dalt el mas que podem veure a la foto, antiga propietat rural, mig enrunada, de la que tan sols queda una figuera i els camps de conreu. Aqui es a on vaig tenir la malestrugança de no veure la fita al terra, mig tapada de badisses, que indicava la baixada vers el castell de Bocs i les Boades. Jo vaig continuar pel camí que serpenteja cap amunt, i vaig encimbellar, això si, amb unes visites maquísimes que em van deixar sense alé, amés del que ja no tenia després de la pujada. Vaig continuar planejant, uns 2 kms més fins que vaig adonar-me que feia estona que no tenia cap referència del GR, i vaig trobar la Carena del Camí Reial, que ja no vaig saber continuar.
Els Bocs en primer terme |
Mitja volta, i dels 10 kms d´anada tan sols vaig fer 5, però content, i ai!, vaig tornar-me a perdre en les dreceres de baixada, però amb tanta sort que vaig trobar el camí de les Fonts i les barraques, just al costat d´una d´elles, molt ben restaurada, i per sobre de la presa de Rellinars. Si voleu fer la ruta sencera aqui teniu una bona per fer .....
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rellinars-riera-de-rellinars-les-fonts-castell-de-bocs-torrent-de-lesbarzer-16586219
El camí descobert, ben orientat ara cap a Rellinars, va fer que passés per les boques d´aigua de la Font de Rellinars, la millor descoberta del dia. Es increible!!, una paret calcarea que fa de tap d´un brollador poderòs de sortida d´aigua Karstica cap a la riera que alimentava amb la seva força de riu el molí i la fàbrica tèxtil que vaig veure a la sortida del poble en el camí d´anada.
Les fotos no fan justicia del que es el parador a on vaig menjar, i que va servir perquè s´hem trenques una peça dental (anèdota), les taules estàn just davant de la "font màgica", amb brocs d´aigua i sortidors per cada escletxa de la paret, en una lòngitud de més de 4 metres, amb l´aigua sortint amb una força terrible, fresca i saludable, un goig pel sentits i per apaivagar la calor d´aquelles hores que presagiaven una mala tarda de sortida.
seguint aquest camí de sortida arribareu al c. de les Fonts |
riera de Rellinars |
Eren dos quarts de dues de la tarda. quan menjava el meu entrepà de formatge i els meus préssecs.
Per la tarda, després de les dues, vaig començar la sortida, allà per on vaig dir que estava l´enforcament amb el c. Serres, i fins a dalt vaig consumir les poques forces que em quedaven, la calor va fer la resta. Va ser una heroicitat poder aguantar fins a Castellbell, amb l´aigua que hem quedava i la que vaig poder agafar a la font de Rellinars, fresqueta, això si, que em va durar poquet en aquell estat. Al final, amb calma i coratge vaig poder arribar a la colònia tèxtil de La Bauma (16.00 h.), a on vaig veure un bar de moro obert (el que hem va rebutjar el bitllet de 10 euros), per fer una mica d´avituallament líquid amb una llimonada i una aigueta,
La pujada fins a l´estació, amb les cames reposades al bar, i el fons d´altres sortides estiuenques, va ser feixuga, però sense aturades, arribant just deu minuts abans que arribés el tren R-4 (recomano la pujada per les escales de pedra, que trobareu pujant per la ctra cap al poble, a mà dreta, abans d´arribar al desviament cap a l´estació i el senyal de cotxes), que baixa fins a Sant Adreu Comtal i la Sagrera des de Castellbell (passa cada hora!), i aixi vaig poder arribar a casa, sa i estalvi, amb una gran aventura, altra, a les espatlles, eren les 18.30 hores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario