martes, 12 de junio de 2018

"Microbarri" al Baix Guinardó



El pro-passat dia 8 de juny estaven convidats a compartir la jornada festiva vespertina de festa major del Baix Guinardó pels carrers de la part central del barri, fent una mena de menage a trois (quadres escènics de petit format, entrada en locals emblemàtics i protagonisme per veus femenines de l´escena amateur, i no tan amateur, teatral).

La proposta, encetada i organitzada per "LA DRECERA", un altre local que proposa i organitza activitats per a adults i infantils; tallers, entrenaments personals i en grup, festes i celebracions, exposicions, terapies, servei de nutrició, lloguer d'espais, estudi de fotografia,  al c. Santa Carolina, i que fa de lloc de trobada valent per creatius i per donar suport a les noves emprenedories d´oci a la ciutat, no és la primera vegada que serveix de suport a ofertes festives del barri, aprofitant el talent latent que suporten quadres teatrals com "Càmara de Teatre", dels quals components parlaré després perquè també van participar de la festa que vam disfrutar.

Una tarda de teatre a dins de comerços emblemàtics dels carrers Rosalia de Castro, Padilla i Santa Carolina, la primera visita la vam fer la Maria, el seu marit i jo mateix a dins Kakapú Nens (C/ Rosalía de Castro, 35), una tenda petitona, de roba de nen-a, amb una familia molt simpàtica per rebre´ns, i que va acomodar un raconet a la part posterior per fer rotllana a la veu declamatòria de la gran SILVIA SILES, una actriu-poetesa amb obres d´autoria pròpia que també voldrà ser una nova Margarida Xirgú de l´escena.  Una dona petita, però molt gran, que ens va fer reflexionar sobre la  levetat del ser, sobre la essència femenina, sobre les reflexions internes íntimes, sobre la vida mateixa.  Gran veu, i gran personeta, que em va fer un gran favor que m´ha arribat al cor i m´ha fet seguir-la d´ara endavant en la seva carrera, segur que meravellosa i plena d´oportunitats.


La segona aturada, guiats per la incansable Maria!!, a dins la panaderia-cafeteria Ben Cruixent (C/ Padilla, 347), allà ens ensperaven les "Fulana y mengana", de "Cámara de Teatre", una companyia professional-obrador artístic a on es treballen diferents disciplines, entre elles interpretació textual, expressió corporal, i amb obres de gran talla al seu devenir; "Bodas de Sangre", "Yerma", "Cabaret", "Ay Carnela", aixì com també fan teatre per a infants.  

Eren dos personatges, una doneta amb triquini, visera i faldilla de platja, que feia de voluntaria per una ONG animalista, i ell un homenàs amb sabates de tacó, banyador i plomes de colors d´indi al cap.  Al final, el capdamunt de la cafeteria va acabar rodejat de pistoles, policia, croissants i camareres servint, tot amanit d´un munt de rialles de nen i adult.  Una bona estona que ens va fer fruir de les ocurrències dels nostres amics segrestadors, més un de segrestat, lligat i tot a la cadira!!, espontani també company dels dos malvats perpetradors en vestimenta i actitud.




La següent parada, a La teràpia de la llana (C/ Padilla, 348), l´indret més sorprenent, un local d´aprenentatge de punt i patchwork, per tothom qui vulgui aprendre, amb la seva pròpietària liberant el taller, el racó més ample de la tarde, per posar escena a "Les Fugitives", espectable "Dona Foc, la dona que es crema", tres dones la Laia Pujol, la Judith Corona i la Maria Ten, unes joves d´uns 20 anys cadascuna, que es complementen meravellosament, en veu i expressivitat, per posar veu a les nostres grans poeteses vitals.

Les dones de foc, posant memòria i escena a fragments de May Sarton, Elisabeth Jennings, Marge Piercy, Margaret Atwood, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Primitiva Reverter, Silvia Bel Fransi o Gràcia Jimenez, són un goig de veure i fruïr, elles mateixen ho expliquen; Un recital poc convencional on les actrius ballen, canten, riuen i ploren, que agrada tant als amants de la poesia, com els que creuen que la lírica no fa per ells, el projecte artístic consisteix en reivindicar la posició de la dona mitjançant les arts escèniques, la dramatúrgia de la companyia, sempre aposta per personatges femenins amb caràcter i personalitat i defensa la importància del paper de la dona tant en el món actual, com al llarg de la història, ens diem "Les Fugitives", perquè fugim de la prepotència, de la hipocresia i del masclisme, però no fugim gaire lluny: fugim cap a l’escenari i des d’allà els plantem cara.

Pel final l´obra més intensa, més dramàtica, ens esperaven quatre noies eixerides, ben maques, artístes de "Camara de Teatre", que ens van oferir a dins la rostisseria La Girella (C/ Santa Carolina, 48),  un fragment de
"Bodas de Sangre", un deu per acabar, un deu en intensitat i en professionalitat.

Ens vam acomiadar la Maria i el seu marit, al capdamunt del c. Castillejos, fins el Caminart el dia 30 de juny

GRÀCIES PER TOT, I FINS L´ANY QUE VÉ.
fotos de l´event a la pàgina https://www.facebook.com/ladrecera.guinardo/
.


No hay comentarios: