RELLLINARS - COLL DE BOIX (GR-5)

REPAS A LA CAMINADA FONT FREDA (Rellinars)- COLL DE BOIX (Sant Llorenç de Munt)

kms- 16 kms. (8 anada-8 tornada)

terreny calcari i argilós
pujada llarga que es fa bé, jo surto de torn de nit i acabo el camí amb forces encara, tan sols amb el
pensament de que haig de tornar a treballar el mateix dia, l´únic tram de pujada més feixuga es la
mitja hora des de la sortida de la segona forca fins al Paller.

deixo el cotxe molt a prop de la Font Freda, en la pista que va des de la fàbrica tèxtil al carrer Emili Riera, 

fins a l´entrada de la zona de pic-nic de la font

horaris pas.....

8.45 hores

sortida del cotxe i pujada per les dreceres guiades del GR-5 cap a el mas de "les Cases", vaig seguint 

la pista que puja cap allà però per un camí més curt

sortida drecera a pista mirant cap a Rellinars,
marques gr; creu a la esquerra i arbre pintat a la dreta

sortida drecera mirant cap a les cases

9.00 hores

arribada al mas per la part alta de la pista i vista de l´estaca al mig de la plana de conreu entre herbes i 

hinojo (color verd amb el senyal vermell i blanc) que indica el camí cap a la dreta (est), que s´endinsa a 

la vall entre les parets de roca que veiem al davant.

marca amagada al terra i cami al fons,
ojo!!, les herbes altes tapen la fita al terra,
aquestes fites són les més fiables a seguir
la resta del camí

castell de Bocs i roca del Duc

9.38 hores

arribada al final del camí de la primera forca, habent passat pel dipòsit emboscat clavat al mig de la riera 

domesticada, font de les Boades, i tambe al costat del mas encimbellat.  Sortim del mig bosc i avancem
ara a ple Sol cap al seguent punt de passada.

font de les Boades

cami sortida les Boades

font de les Boades

masia al final de la primera forca

9.45 hores

arribada al final de la segona forca del camí.  Uns metres més endavant trobem una estaca al terra, 

tombem a mà esquerra i el camí comença a pujar bruscament, sobre roca conglomerada i arrels de pi.

fita que marca el començament de la pujada forta,
final de les forques al castell de Bocs i enfrontament del cami

     del Paller

10.15 hores

acaba la pujada més dura i alvirem al fons "el Paller".  Anem per un camí molt maco, extret i emboscat, 

humit i amb terra pedregós.

Paller

10.30 hores

"el Paller" es un promontori rocós en equlibri a dalt d´una basse mes ampla.  S´arriba just al davant a 

una plataforma de roca conglomerada, que fa d´atalaia (bona foto)

per sortir de la plataforma hem d´anar a l´altra banda per trobar un caminet entre arbres que es fa 

molt agradable de caminar, la pujada suavitza i es fa més fresca comforme s´avança, en una mitja 

hora arribem a la part més espectacular del recorregut, una repisa rocosa que té vistes de 360º,
es veu el paller i el faralló que haurem de pujar a partir d´ara.

sortida plataforma Paller

pujada final al Paller

maca foto amb Montserrat al fons i el Paller a mig camí darrera meu

Passarem un dipòsit d´aigues forestal i l´ultim esglaó formigonat

cami a la font de la Pola

11.00 HORES

arribada a la font i al Coll de Boix i "menjada".

coll de Boix, el camí al fons continua a la dreta,
direcció est

TORNADA EN 2 HORES JUSTES AL COTXE.

Records de Festes de Gràcia

records de gràcia.-

Anar amb dos noies de jovenet fent visita a carrers engalanats en temps antics, amb decoracions menys sofisticades però amb més caliu, sense tanta congèstio, cosa que et permetia veure tot el barri en una jornada, de punta a punta, amb cerveseta i samarreta a mig camí, i amb premi de ser el que sabia i guiava per l´intrincat cami de carrerons cercant els que hi estaven veritablement engalanats per l´ocasió.

Aquest és el llistat dels carrers guarnits del 2018:

Carrer de Ciudad Real: ‘Totoro i els seus amics (El món de Miyazaki)’
Carrer de Jesús: ‘El món dels somnis’
Carrer de la Perla: ‘Barcelona parc d’atraccions’
Carrer de Maspons ‘Viva México, Maspones!’
Carrer del Perill ‘Vídeojocs Perill’
Plaça del Poble Romaní ‘Ederlezi’
Plaça de la Vila de Gràcia ‘La Vila dels monstres divertits’
Plaça de Rovira i Trias: ‘Sastreria i confeccions Rovira&Cia’
Carrer del Progrés: ‘Progrés és el més vital’
Carrer de Providència: ‘Providència i els seus amics’
Travessia de Sant Antoni ‘Olimp 54’

Carrer de la Llibertat: ‘Els sons rurals’

Carrer de la Fraternitat de Baix: ‘e=v·t’

El dia que vaig fer havaneres amb la sogra, la novia i el meu cunyat, asseguts i arraulits en un dels carrers, fent la bella Lola amb el mocador, tradició que mantinc en record del meu Antonio aïmat, i aquella nit d´estiu

Veure com un noi coratjós ens guiava pel mig dels carrers atapeïts un dissabte matí, suant, perquè vegessin de part del Taller d´Història de Gràcia els carrers engalanats amb sentit de preferència de pas.  Tota una gesta!!, que podien seguir perquè perdiem só d´altaveus d´oida al pas del laberint de carrers, amb la meva aimada Sixta al costat parlant alegre tota l´estona.

El dia que mig borratxo vaig escoltar havaneres assegut al mig del c. Perill, amb la gent passant al costat alegre i riallera, i els veïns fent d´amfitrions con cal.  Després apa!!, cap al centre a fer feina tota la nit.

Carrer de la Fraternitat de Dalt ‘Vi Fratern My Friend’

El dia que vaig èsser al mig del c. Camprodon, rodejat pels premiats i participants al concurs de cartells de les festes, concurs del qual jo també participava per aquells llavors.

l´Impressió produïda en veure les portalades inmenses del carrer Progrés, els pirates, el Pinotxo, els avions.  Del carrer Verdi, a sota del mar totalment sumergit, l´il.luminació de la pl. Rovira,  perque de nit la festa es viu molt més.

Carrer de Tordera: ‘Tardor’

Carrer de Puigmartí: ‘Aloha’

Carrer de Joan Blanques de Baix de Tot: ‘La Lello a Baix de Tot’

Carrer de Joan Blanques de Baix: ‘Món d’abelles’

Carrer de Verdi del Mig: ‘Ave Verdi’

Carrer de Berga: ‘Jungla Berga’

GR-5, RELLINARS - SANT LLORENÇ SAVALL (fallida)

Volia fer el tram de GR-5 des de Rellinars fins a Sant Llorenç Savall, per terres del Parc de Sant Llorenç de Munt en plena estiuada.

Tenia dos opcions, una fer el tram complert des de Sant Llorenç Savall, a l´inrevés, que es més planera, però es llarga i havia de pujar a Sant Llorenç sense cotxe.  Tenia opcions de fer la pujada en bus, amb horaris molt distants entre unitats a mig dia, peró a l´estiu significava perllongar el dia en hores de màxima irradiació solar.

La segona opció significava pujar a Rellinars en bus, l´horari era més adient pel bus des de Terrassa, i fer la pujada a l´inrevés, amb més pendent, però en hores més normals de Sol, tombar a mig camí, i tornar a Rellinars fent tant sols 10 kms d´anada i 10 kms de tornada.  El problema era la sortida, perquè el bus no torna fins a mitja tarda per baixar a Terrassa altra vegada, però tenia sortida per Castellbell fent 8 kms (28 totals), sortida que ja coneixia d´haver-la fet abans, molt maca i amb no molta pendent.  Això si, amb el problema de que la segona part havia de ser després de les dues, i la pujada final a l´estació de Castellbell i el Vilar es perllongada des de la fàbrica de La Bauma.

Vaig agafar la segona opció.  Barallant de nit amb mi mateix per cambiar-la per la pujada des del monestir de Montserrat, pel cami de les bateries fins a Collbató, i baixada a Esparraguera i Olesa per agafar els FGC de tornada a Barcelona.

El camí al principi en transport molt senzill i sense entrebancs, estava esperant el bus de TGO a la sortida de l´estació de Rambla Terrassa dels FGC a les 09.00 del matí, després d´haver-me aixecat després de les 07.00 hores.  M´havia pres un cafetó a un bar de xinesos, que m´havien tornat un bitllet de 10 euros atavalat, refusat per l´amo de la cafeteria de La Bauma per la tarda, quan prenia la llimonada de tornada.  El bus va parar davant meu a dos quarts de deu.  Bus petitó i amb tan sols una passatgera.

Però, ai!, el bus de TGO es una mica costerut de pujada, amb un caminet de més d´una hora fins a dalt Rellinars, i l ´estomac no m´aguantava prou bé, així que en lloc de baixar a la parada de l´Ajuntament vaig fer-ho a la penúltima, a la del c. Xiprer, a on podeu trobar uns indicadors que us portaràn fins a l Ajuntament i el començament del GR-5.

baixada cap a l´Ajuntament

A
juntament Rellinars

Si tombeu, ja davant de l´Ajuntament, cap a l´esquerra, i baixeu per la ctra de Terrassa (B-122), anireu a cercar l´enforcament amb el GR, a la sortida del c. Serres (si gireu a mà esquerra anireu cap a Castellbell i el Vilar, si continueu ctra avall, cap a Sant Llorenç Savall).  Però si us fiqueu pel carrer que va cap a la part del darrera de l´edifici, el c. de Sant Pere, al final de tot veure-ho la fàbrica tèxtil, sobre la riera, primera pista no reconeguda del que explicaré més endavant, i el primer senyal de GR-5, a mig camí de sortida de Rellinars en el sentit que volia fer jo el camí.  També teniu indicacions del camí de les Fonts, no conegut per mi en el dia d´ahir, i que després vaig trobar per casualitat, segona pista de la segona part d´aquesta històra de mig dia.

c. al final del de Sant Pere

canonada per sobre del camí del GR

He de donar gràcies a l´amic ERILL, pel seu ajut en la trobada d´aquesta drecera.  Si voleu fer un most també teniu restaurants en aquest punt del recorregut
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-5-5a-etapa-rellinars-sant-llorenc-savall-9481516.

restaurant al davant Ajtament

Total, les 10.50 hores en un dia ennubolat però amb núbols efímers, que prometia calor i bonestrugança.

Comencem la pujada, amb dreceres per estalviar pista, fins a dalt el mas que podem veure a la foto, antiga propietat rural, mig enrunada, de la que tan sols queda una figuera i els camps de conreu.  Aqui es a on vaig tenir la malestrugança de no veure la fita al terra, mig tapada de badisses, que indicava la baixada vers el castell de Bocs i les Boades.  Jo vaig continuar pel camí que serpenteja cap amunt, i vaig encimbellar, això si, amb unes visites maquísimes que em van deixar sense alé, amés del que ja no tenia després de la pujada. Vaig continuar planejant, uns 2 kms més fins que vaig adonar-me que feia estona que no tenia cap referència del GR, i vaig trobar  la Carena del Camí Reial, que ja no vaig saber continuar.

Els Bocs en primer terme

Mitja volta, i dels 10 kms d´anada tan sols vaig fer 5, però content, i ai!, vaig tornar-me a perdre en les dreceres de baixada, però amb tanta sort que vaig trobar el camí de les Fonts i les barraques, just al costat d´una d´elles, molt ben restaurada, i per sobre de la presa de Rellinars.  Si voleu fer la ruta sencera aqui teniu una bona per fer .....
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rellinars-riera-de-rellinars-les-fonts-castell-de-bocs-torrent-de-lesbarzer-16586219

El camí descobert, ben orientat ara cap a Rellinars, va fer que passés per les boques d´aigua de la Font de Rellinars, la millor descoberta del dia.  Es increible!!, una paret calcarea que fa de tap d´un brollador poderòs de sortida d´aigua Karstica cap a la riera que alimentava amb la seva força de riu el molí i  la fàbrica tèxtil que vaig veure a la sortida del poble en el camí d´anada.

Les fotos no fan justicia del que es el parador a on vaig menjar, i que va servir perquè s´hem trenques una peça dental (anèdota), les taules estàn just davant de la "font màgica", amb brocs d´aigua i sortidors per cada escletxa de la paret, en una lòngitud de més de 4 metres, amb l´aigua sortint amb una força terrible, fresca i saludable, un goig pel sentits i per apaivagar la calor d´aquelles hores que presagiaven una mala tarda de sortida.

seguint aquest camí de sortida arribareu al c. de les Fonts

riera de Rellinars

Eren dos quarts de dues de la tarda. quan menjava el meu entrepà de formatge i els meus préssecs.

Per la tarda, després de les dues, vaig començar la sortida, allà per on vaig dir que estava l´enforcament amb el c. Serres, i fins a dalt vaig consumir les poques forces que em quedaven, la calor va fer la resta.  Va ser una heroicitat poder aguantar fins a Castellbell, amb l´aigua que hem quedava i la que vaig poder agafar a la font de Rellinars, fresqueta, això si, que em va durar poquet en aquell estat.  Al final, amb calma i coratge vaig poder arribar a la colònia tèxtil de La Bauma (16.00 h.), a on vaig veure un bar de moro obert (el que hem va rebutjar el bitllet de 10 euros), per fer una mica d´avituallament líquid amb una llimonada i una aigueta,

La pujada fins a l´estació, amb les cames reposades al bar, i el fons d´altres sortides estiuenques, va ser feixuga, però sense aturades, arribant just deu minuts abans que arribés el tren R-4 (recomano la pujada per les escales de pedra, que trobareu pujant per la ctra cap al poble, a mà dreta, abans d´arribar al desviament cap a l´estació i el senyal de cotxes), que baixa fins a Sant Adreu Comtal i la Sagrera des de Castellbell (passa cada hora!), i aixi vaig poder arribar a casa, sa i estalvi, amb una gran aventura, altra, a les espatlles, eren les 18.30 hores.